La Biblioteca Històrica de la Universitat de València mostra en una exhibició en La Nau les "ferides i cicatrius" que el temps, les catàstrofes i fenòmens com la censura han causat en els seus llibres i documents.
'Malheridos. La huella del tiempo en las bibliotecas REBIUN' és el títol de l'exposició que impulsa el Vicerectorat d'Investigació i la Biblioteca Històrica per a convidar als visitants a "endinsar-se en l'univers del llibre i a conéixer els diversos factors que amenacen la seua pervivència i conservació".
El recorregut per aquest aspecte poc conegut del patrimoni bibliogràfic i documental permet observar documents que, en general, no se solen incloure en les exposicions degut precisament als danys que presenten.
Així, entre el 19 de maig i el 4 de setembre, la sala Duc de Calàbria del Centre Cultural La Nau albergarà una selecció dels fons custodiats en la Biblioteca Històrica que mostren la seua condició d'obres "malferides".
L'exposició s'ha presentat en la inauguració, celebrada aquest dijous en la sala Duc de Calàbria de la Biblioteca Històrica, en la qual ha intervingut el vicerector d'investigació, Carlos Hermenegildo Caudevilla, la directora de la Biblioteca Històrica, María Jesús García Mateu i les comissàries de l'exposició, Susana González Martínez i Mónica Pintado Antúnez, restaurador del Servei de Biblioteques i Documentació de la Universitat de València.
La mostra se celebra en el marc de les III Jornades de Gestió del Patrimoni Bibliogràfic organitzades pel Grup de Treball de Patrimoni Bibliogràfic de REBIUN (Xarxa de Biblioteques Universitàries Espanyoles) i la Universitat de València que, en aquesta ocasió i durant els dies 26 i 27 de maig, tenen la seua seu en el Jardí Botànic.
A través d'una selecció de més de cinquanta documents, entre els quals es troben set manuscrits i cinc incunables, exposen les principals causes capaces d'alterar la seua integritat, com és el cas de l'acció immisericordiosa de la censura; la devastació produïda per les catàstrofes; els efectes derivats de la degradació dels materials que els conformen (paper, negres, enquadernacions); l'efecte dels agents biològics, capaços de produir la seua destrucció; o el factor que més afecta al patrimoni bibliogràfic i documental, de manera conscient o simplement per ignorància o negligència, com és el factor humà.
L'itinerari es divideix en sis seccions: "Censura"; "Desastres"; "Causes intrínseques de deteriorament"; "Biodeteriorament"; "Factor humà" i "Restauració i conservació preventiva". Les cinc primeres arrepleguen les principals causes de deteriorament de les col·leccions bibliogràfiques i documentals de la Universitat de València, mentre que l'última tracta sobre aspectes generals relatius a les pautes bàsiques que s'han de considerar per a la custòdia i preservació del patrimoni documental i bibliogràfic. Entorn d'aquests eixos, es mostren obres compreses entre els segles XIV al XX, manuscrits, incunables i llibres rars i curiosos que mostren les seues ferides.
DIVINA COMMEDIA
"Censura" evidencia l'acció protagonitzada per la Inquisició o per la mà d'antics posseïdors. Entre les obres exposades destaquen el manuscrit conegut com el Cançoner de Maians que transcriu les obres de Joan Roís de Corella i que va patir un procés d'autocensura pel qual es va cancel·lar el text on començava l'obra 'La suplicació de natura humana', mitjançant una gran taca de tinta que impedeix la seua lectura; o l'incunable de l'obra de Dante Alighieri, la Divina commedia imprés a Venècia en 1491, víctima de l'acció inquisitorial que va ocultar part del text pegant sobre ell trossos de paper que danyen visiblement el document.
La segona secció, "Desastres", se centra en la riuada que va assolar la ciutat de València en 1957. Els seus efectes poden veure's en un exemplar de l'obra de Luis Vives 'Tratado del socorro de los pobres', impresa a València, en 1781, en el qual encara roman la capa del llot del desastre. S'exposen també documents conservats en l'Arxiu Històric de la Universitat, com a fotografies i informes del restaurador Benito Angulo Luengo i de l'arquitecte Javier Goerlich, testimonis directes dels danys produïts en la biblioteca i en l'edifici de la universitat per la catàstrofe.
L'apartat "Causes intrínseques" ofereix una visió sobre com la diferent qualitat dels materials i la manera de fabricació de paper i les tintes ha influït en la seua conservació. Al costat de les obres seleccionades es mostra un volum de l'Encyclopédie de Diderot i d'Alembert, amb un gravat sobre l'assecat a l'oreig de les fulles de paper durant la seua elaboració.
En "Biodeteriorament", s'aprecia el seriós problema que constitueixen els agents biològics per als fons dels arxius i biblioteques que van anar durant anys la llar d'insectes i rosegadors. Els seus efectes queden reflectits amb una selecció d'obres que presenten orificis, galeries i greus pèrdues de la seua materialitat.
Sota l'epígraf "Factor humà", s'afigen a aquest elenc els llibres mutilats per l'avarícia humana i danyats a causa d'antigues intervencions de reparació que, amb el temps, han resultat desafortunades. En aquest apartat s'exposa una autèntica joia bibliogràfica del segle xiv, Roman de la rose, un exemplar de la col·lecció de còdexs del Duc de Calàbria que, en el segle XIX, va patir la despietada mutilació de dos de les seues magnífiques miniatures.
La mostra culmina amb la secció "Restauració i conservació preventiva" on es destaca el treball de restauració que hui en dia permet recuperar els exemplars danyats, com el cas del Diari del Compromís de Casp, datat en 1412 i que va ser sotmès a un procés de reintegració mecànica en sec. De la mateixa manera, se subratlla la importància del treball diari en el control de les condicions de conservació com a aspectes clau per a preservar les col·leccions patrimonials.
* ho pots llegir perquè la font és Creative Commons
Cap comentari :