Quan el químic i doctor en Filosofia Antonio García-Molins, d'idees republicanes, va fugir d'Espanya pel colp d'estat, va elegir refugiar-se en una Alemanya que prompte acabaria vivint el seu propi infern. L'arribada al poder de Hitler el va obligar a tornar a un país franquista, però no ho va fer a soles: va tornar amb una col·lecció completa de 'Els Capritxos' de Goya que hi havia adquirit en un anticuari de Baviera.
Són un total de 80 gravats, una sèrie completa impresa per la Calcografia Nacional en 1868, que ara el seu nét, Ángel López García-Molins, ha decidit cedir al Museu de Belles arts de València. "Fonamentalment aquesta donació és en memòria del meu avi", ha explicat durant una roda de premsa aquest divendres, en la qual explica que aquesta col·lecció és un "mite familiar, per motius sentimentals i ideològics".
La ideologia i els sentiments, precisament, impregnen cadascuna de les peces. Francisco de Goya (1746-1928) va abandonar el seu estil inicial, aquell que el va portar a retratar a la família real, quan va patir una crisi personal derivada de la seua malaltia entre 1792 i 1794. En eixe moment ha explicat el director del museu, Pablo González, va començar a desenvolupar una faceta diferent en els seues arts pictòriques, abandonant l'amabilitat de la imatge cap a un "llenguatge absolutament innovador, d'experiències oníriques, quasi dalinianes".
Després, entre 1796 i 1797, Goya va emprendre un viatge al costat dels ducs d'Alba al seu palau de Sanlúcar de Barrameda (Cadis) entre 1796 i 1797. Així, va recórrer Andalusia i "va anar prenent anotacions que van inspirar els seus capritxos", des d'una "visió crítica molt mordaç a la realitat". Tot açò inspira 'Els Capritxos', amb estampes que tracten temes com la bruixeria, la crítica al matrimoni concertat, la prostitució, la ignorància, la vanitat, l'ociositat de la noblesa i les criatures grotesques.
Totes eixes temàtiques poblen els gravats que va salvar l'Alemanya nazi Antonio López García-Molins, i que s'han agrupat per temàtiques. En ells, hi ha persones que es metamorfosean en rucs, monstruor pujats a graneres i "una crítica sistemàtica a tot", apunta Pablo González, des de "una estètica del lleig que és potentíssima per l'innovadora" que va resultar en la seua època, tot açò en un format, el gravat en paper, que va suposar la "democratització de la informació" perquè arribava a tothom i és "susceptible de volar".
DE BAVIERA A VALÈNCIA
Més de mig segle després, Antonio García-Molins es refugia del colp d'estat franquista i de la Guerra Civil a Baviera, a Alemanya. "El pitjor país on refugiar-se", lamenta el seu nét. Allí compra 80 gravats de 'Els capritxos' en un anticuari. Amb l'arribada al poder del nazisme, tem que les seues propietats queden embargades i torna, amb les peces de Goya, a Espanya, on finalment acabaria empresonat un temps.
'Els Capritxos' han romàs dècades en les prestatgeries de la família García-Molins, preservats de la llum, que és enemiga del paper en l'àmbit de la conservació. La filla d'aquell químic republicà va tindre sis fills i molts d'ells volien dividir la col·lecció, però un, Ángel López García-Molins, va defendre que romangueren junts, que la sèrie havia d'estar íntegra i exposada. La seua mare, que va faltar fa tres anys, va decidir aleshores que els hi llegaria tots a ell, i ell ha fet el mateix amb el Museu de Belles Arts.
"Volíem cedir aquesta col·lecció a València, a la Comunitat Valenciana i especialment a València", explica López, al mateix temps que defèn que tota la societat puga gaudir-los i que formen part del patrimoni comú dels valencians: "Aquesta ciutat ha de mantindre la seua posició com a tercera ciutat d'Espanya".
El director del Museu de Belles Arts ha agraït el seu "generós gest" en l'acte d'aquest divendres i ha detallat qual és el futur dels gravats a partir de la donació. A causa de la fragilitat del paper, que ha de romandre en un entorn fosc i només pot estar en exposició, enfront de la llum, un màxim de tres mesos, s'ha optat per mostrar-los per parts.
Ara s'exhibeixen 17 dels 80, una selecció en la qual han intentat "condensar l'essència" del conjunt, i estan exposats en un racó un poc més ombrienc del museu fins a juliol. La intenció, ha avançat, és que al març de 2023, i per un termini de fins a tres mesos, es mostre la sèrie completa en una exposició.
Pablo González apunta que "no és freqüent" que els museus puguen disposar en els seus fons de col·leccions completes de 'Els Capritxos', que és alguna cosa que fins ara se circumscrivia a pinacoteques com El Prado o el Museu Goya.
Espera que la imaginació de Goya inspire a la ciutadania actual a la "reflexió crítica" perquè, segons assegura, les reflexions que tanquen "són actuals" i "vàlides en el segle XXI". "Hi ha situacions que podríem trobar en la premsa de hui", ha conclòs.
* ho pots llegir perquè la font és Creative Commons
Cap comentari :