L’Institut d’Estudis Polítics homenatja les Brigades Internacionals com a experiència solidària i antifeixista

• L'acte pretén abordar el significat de les Brigades Internacionals com a experiència solidària i antifeixista, a més de determinar quin és l'estat i difusió com a fenomen de recerca.
• Es realitzarà el pròxim dijous10 de març, a les 11h, a la Sala Palmireno de la Facultat d'Història de la Universitat de València (Av. Blasco Ibáñez, 28). L'aforament serà limitat, seguint les indicacions sanitàries del moment.

L’Institut d’Estudis Polítics i l'Aula d'Història i Memòria Democràtica de la Universitat de València organitzen un acte d'homenatge a les Brigades Internacionals, amb la col·laboració de la Facultat de Geografia i Història.

Presentat pel professor d'Història Contemporània en la UV, Julián Sanz, l'acte comptarà amb les ponències d'Ana de la Rosa, investigadora de la resistència antifeixista en la UAB, i Severiano Montero, historiador de l'Associació de les Brigades Internacionals.

Solidaritat enfront del feixisme: el cas de les Brigades Internacionals

Les Brigades Internacionals van ser creades per la Internacional Comunista en 1936. Del seu reclutament es van ocupar els partits comunistes locals, les associacions Socorro Rojo Internacional, Amigos de la Unión Soviética, Rot Front, la Conféderation Générale du Trevail francesa, el Independent Labour Party británico, el moviment Paix et Liberté i els comités locals d’ajuda a la República española amb seu a La Haia los comités locales de ayuda a la República española con sede en La Haya.
Els trenta-cinc mil homes i dones “lluitadors per la llibertat” que es van unir a les Brigades Internacionals, majoritàriament, mancaven de formació militar prèvia, i van arribar a Espanya guiats solament pels seus ideals, entenent que el conflicte espanyol era la primera barrera contra feixisme internacional.

El seu impacte en la moral per a la defensa republicana va ser molt gran. I també va ser molt important el seu acompliment en el front de batalla, en la defensa de Madrid i en les batalles de Guadalajara, Jarama, Brunete i l'Ebre. Allí van deixar la seua vida uns deu mil voluntaris.

Finalment, el govern de Negrín va ordenar la retirada d'Espanya dels set mil cent dos estrangers de les Brigades a l'octubre de 1938, per a pressionar internacionalment i així aconseguir la retirada de l'ajuda massiva a Franco d'Hitler i de Mussolini.
El gest republicà no aconseguiria el seu objectiu, però va permetre que moltes brigadistes s'incorporaren a la lluita antifeixista en els nombrosos fronts on començava a manifestar-se la segona guerra mundial.