Esteu segurs? || Antoni Llorente

No és la meua intenció analitzar en estes línies el conflicte a Ucraïna, el paper de Rússia i els Estats Units, així com de l'OTAN i els seus membres, entre els quals es troba l'Estat espanyol. Estic convençut que hi ha analistes de geopolítica molt més qualificats per a fer-ho i aportar llum a un debat sempre interessant, no obstant això, sí que voldria destacar que la situació que s'està vivint ens retrotreu a molts al segle XX, en plena guerra freda. Sembla que tornem a viure aquella època d'amenaces i tensió entre dos grans potències (les dos grans potències en aquell moment, ara ja no), amb similituds a les baralles de pati d'escola entre dos personatges que intenten fer-se els mascles alfa, amb una certa olor de naftalina, que pensàvem que havíem superat.

La situació ens ha de valdre, però, com una oportunitat per a posar de manifest la incessant militarització del concepte de seguretat a les nostres societats, un procés que necessita el foment de la por, amb una fosca i potent indústria armamentística que necessita donar eixida a la seua producció i per a fer-ho promou que la població visquem en un estat de por i tensió constants, sabedors que les masses atemorides són més fàcilment manipulables i accepten, entre altres coses, que es dediquen quantitats astronòmiques de recursos públics a armament i «defensa». Com deia el mestre Arcadi Oliveres, «si hi ha al nostre país (a qualsevol país diria jo) un ministre que mai no ha de barallar-se per veure com creix el seu pressupost any rere any, eixe és el ministre de Defensa».

Al llarg dels anys, s'ha construït el concepte de seguretat únicament des d'un punt de vista armamentístic, lligat als exèrcits i els conflictes armats, i cal, per tant, deconstruir eixe concepte, tal com ens diuen des de fa anys des de l'àmbit dels estudis de Pau i centres d'investigació com el Centre Delàs: cal desmilitaritzar el concepte de seguretat, que ens porta a un carreró sense sortida. És l'hora de capgirar aquella màxima llatina i assumir que si volem pau cal preparar la pau.

Perquè la seguretat humana és una altra cosa. Fonamentalment, en un sentit ampli, la seguretat humana consisteix a desplegar tots aquells mecanismes que ajuden a garantir un projecte de vida digne, amb uns serveis públics de qualitat i universals. La seguretat és saber que, si perds la feina, tindràs el suport necessari per a seguir endavant, la seguretat és ser atés per professionals i amb els recursos sanitaris necessaris quan emmalaltim, la seguretat és que els nostres fills i filles puguen rebre una educació que permeta desenvolupar les seues potencialitats. La seguretat també és estimar sense por, besar la persona que estimes al carrer sense por que vinga algú per l'esquena i et pegue una pallissa per homosexual o lesbiana. En definitiva, la seguretat és l'absència de violències i resulta obvi que la guerra no és una altra cosa que la major de les violències.