L’elixir del Dr. Doxey || Cristian Veses

«Es que da igual, las vacunas no sirven para nada. Mira, las vacunas es una proteína que te mete la 'spider', que es la proteína por donde entra el virus. Pero claro, la vacuna es la del bicho de 'Luján', y el bicho ha mutado y ahora tenemos la 'onitrón'.»

Per a Paz Padilla les vacunes no valen per a res. Ignora, o no entén, els efectes que ha produït fins ara la vacunació en la població, malgrat les soques que han anat sorgint. Les dades, que no les opinions, ens diuen que el risc de morir de les persones entre 60 i 79 anys que no estan vacunades és 25 voltes major. Es redueix 18 voltes la possibilitat d'hospitalització, i 8 el risc d'infectar-se.

Però el negacionisme no és racional, no atén a dades o explicacions fisiològiques. Crec que el pare de Djokovic amb les seues declaracions ha simbolitzat molt bé què són i com se senten les persones amb aquesta actitud enfront de la vida. El pare i representant ha afirmat que «el meu fill és Espartaco; és el líder del món lliure, de les nacions i de pobres i necessitats». Així és, l'egoisme dels que ignoren que la pandèmia ha matat vora 5,47 milions de persones al món els fa pensar que són els abanderats de la llibertat.

El negacionisme és exhibit per individus que trien negar la realitat per evadir una veritat incòmoda. És el màxim exponent de l'infantilisme, la irresponsabilitat i la immaduresa en una persona adulta. En el fons no accepten que la ciència tinga les seues limitacions, no oferisca veritats absolutes i es parle en termes probabilístics, però també els agrada saber alguna cosa que ningú més sap, perceben eixa fantàstica sensació messiànica que s'ha democratitzat, ningú més que ells saben com i quin xip t'inoculen a través de la vacuna.

No sé exactament en quin moment, l'opinió d'algú com Paz Padilla pot tindre més poder de convicció sobre certa gent, que la d'una científica com Margarita del Val, per posar un exemple (la del tertulià polivalent César Carballo no val). El que sí que sé, és que els mitjans de comunicació han fet d'altaveu irresponsable d'uns missatges que en altres moments no hagueren eixit del bar rodejats de cerveses. Fa temps que els mass media no vetllen per la qualitat de la informació que reprodueixen, no contrasten ni descarten aquella informació que no té valor informador, es limiten a confrontar amb el que pensen que és la contrapart, una maniobra en la qual guanya la mentida perquè es posa en la mateixa altura que la informació verídica i de qualitat. Ara em ve al cap la famosa i inefable entrevista de Jordi Évole a Miguel Bosé, o el vergonyós tractament informatiu que estan rebent les declaracions a The Guardian sobre les macrogranges del ministre de Consum, Alberto Garzón.

Però ja no importa quin siga l'element desinformador. Els negacionistes se senten rebels, amb l'autoritat que els confereix una àrdua investigació autodidacta a través d'internet, una recerca que, per descomptat, té més valor que una carrera universitària. Com els xerraires del vell oest, aquells que s'instal·laven al mig de la plaça per oferir el remei per a tot, la «veritat» convertida en l'infal·lible elixir del Dr. Doxey.