Truc o tracte!!? || Estefania Blanes

Les dones hem vingut per a quedar-nos i sobretot per a canviar les coses.

No, no penseu que tinc el calendari retardat, ja sé que ha passat la festa dels morts, Halloween, Tots sants o la Fira de Cocentaina per als de l'Alcoià-Comtat; que per cert, enguany ja s'ha pogut celebrar de nou amb certa normalitat.

No, no parlaré de res d'açò, del que volia parlar és de l'espectacle i les maniobres que s'han posat en marxa contra Yolanda Díaz. Ara amb el tema de la reforma laboral, però podria ser amb qualsevol excusa, perquè ja ho hem escoltat «és molt perillosa». Molt perillosa, per a qui?

Molt perillosa per a les mòmies (al final acabe parlant de criatures del més enllà) del PSOE, com Rodriguez Ibarra o Bono, concretament deia que «és perillosa, perquè els comunistes saben manar», clar, preferirien a algú que callara i obeïra, però amb Yolanda han tocat os. Ha demostrat que no està disposada a deixar-se menystindre, que pensa defensar una cosa tan perillosa com que els acords estan per a complir-los.

Ací sembla estar el problema, perquè es pot crear un precedent, que els programes o acords polítics es poden complir.

El president del Govern ha optat pel TRUC, ja que mentre la ministra de Treball i vicepresidenta segona porta des de març negociant la reforma laboral amb els agents socials; la ministra d'Economia i vicepresidenta primera, en el marc del G-20, diu que la proposta compartida amb els sindicats i empresaris per part de la ministra Díaz, no és compartida pel govern. Qüestionant el seu lideratge.

Enfront d'aquestes mangalotxes nosaltres apostem pel TRACTE, complir amb els acords que van fer possible aquest govern de coalició.

Un acord que, evidentment, no és el programa que nosaltres des d'Unides Podem-Esquerra Unida desenvoluparíem, clar que tampoc és al 100% el programa del PSOE, però és el marc comú que ens hem marcat, perquè açò és governar juntes. Renunciar a una part dels teus projectes, que no significa renunciar al teu compromís amb la ciutadania.

Tindre un soci de govern vol dir que s'han de respectar els espais i les competències de les companyes. Tradicionalment el grup majoritari fa i desfà al seu antull, mentre al soci xicotet el deixem que es torbe amb assumptes «menors».

Això s'ha acabat, s'ha de parlar de tu a tu, perquè la solvència de la vicepresidenta segona i ministra de Treball ha estat més que demostrada. Una gran capacitat per al diàleg social, aconseguint acords importantíssims en un moment tan delicat com el que hem travessat. Un treball que ha estat reconegut internacionalment, com a exemple de consens i efectivitat en la gestió de la crisi econòmica i laboral provocada per la crisi sanitària.

Però la maquinària ja s'ha posat en marxa, no sols la dreta, l'extrema dreta i els mitjans de comunicació més reaccionaris carreguen durament contra ella, cosa que podria tindre una certa lògica. El que és pitjor són els atacs dels que diuen defensar les polítiques progressistes, però que esperen que res canvie. No siga que algú, dels verdaders poderosos, se'ns enfade...

Ha arribat el moment de les polítiques, en femení, perquè ja està bé d'haver de suportar la condescendència i el paternalisme d'uns senyoros, que acostumats al bipartidisme ens donen lliçons de com governar. Uns senyoros que pretenen deshumanitzar i humiliar a dones que ocupen llocs de poder, quan es refereixen com «ESTA» o «ESA», dones sense nom o sense el seu càrrec. O quan es permeten la llibertat d'opinar del seu aspecte físic. O quan se les envia a «FREGAR» o a cuidar dels seus fills o filles.

Les dones hem vingut per a quedar-nos i sobretot per a canviar les coses.