Avançant en cooperació || Rosa Pérez Garijo

La setmana passada vàrem aprovar els pressupostos de la Generalitat per a l'any que ve. La conselleria que encapçale ha vist incrementat el seu pressupost en un 68,1 %. La partida destinada a Cooperació Internacional al Desenvolupament, en concret, puja un 93,7 %, sense contar la part destinada a la implementació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'Agenda 2030.

La Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, com moltes, té un nom molt llarg, però si haguérem de reduir-lo, sens dubte, s'anomenaria Conselleria de Qualitat Democràtica, perquè totes les polítiques que desenvolupem ens apropen a l'objectiu de tindre una democràcia més forta, més robusta i més avançada. Una democràcia que va més enllà de votar cada quatre anys, amb polítiques que garanteixen no sols que la ciutadania puga tindre accés a tota la informació del que fan els seus governats, sinó que tinga veu en les decisions polítiques.

Des de la Conselleria avancem en democràcia, però no sols al nostre territori, sinó que ho fem possible també en altres parts del món. Els projectes, que es duen endavant de la mà de les organitzacions no governamentals a tot arreu, deixen clar que nosaltres anem més enllà de vore el que passa al nostre planeta. Tenim clar que en som part i que, per tant, volem ser un subjecte actiu en procurar un món més just i solidari.

Hui més que mai es fa necessari fomentar una visió de la Cooperació que reforce la consciència crítica i de solidaritat en la ciutadania i en les institucions. Aquesta visió no pot estar enfocada solament als països empobrits, sinó que ha de visibilitzar la interdependència entre els pobles i països, entenent que les nostres accions tenen conseqüències en altres llocs.

Com deia, cal no partir d'una posició de «vore el que ocorre al món», sinó de «ser part del món». Per això, és primordial una educació que fomente el coneixement de la realitat i qüestione el nostre model de desenvolupament. És crucial tindre una perspectiva crítica i una comprensió de les causes que generen les desigualtats actuals entre les persones i els pobles, com també ho és el replantejament de la nostra relació amb l'entorn.

Els fonaments de l'èxit de la història de la Humanitat són els objectius, creences i coneixements compartits, així com la capacitat de pensar en termes d'un plural, «nosaltres». Si la cooperació humana fracassa a una escala significativa, el resultat és una ruptura en la civilització.

És evident que les transformacions polítiques, econòmiques i socials que exigeixen la construcció de societats més justes no poden ser el resultat d'accions aïllades, sinó de processos en moviment i de llarg termini. I en aquesta dinàmica hem de situar les nostres polítiques.

Així ho vaig explicar en la meua compareixença a l'inici de la legislatura. Deixava clar quina era la meua posició política. Ara, si escau, encara és més ferma, atesa la situació pandèmica que estem vivint.

La cooperació valenciana, que ja ha complit 32 anys, ha sigut sempre un exemple de solidaritat, justícia i responsabilitat. Ha hagut de viure moments molt durs, enfrontant-se judicialment a la corrupció de governs anteriors que utilitzaren els diners de la cooperació per a omplir-se les butxaques. Eixos temps, afortunadament, han passat.

Cal que anem de la mà, les administracions públiques i la societat civil per a avançar. Ens trobem en un context en què la reducció de la pobresa ha patit el seu pitjor revés en decennis, després de quasi un quart de segle de disminució sostinguda de la pobresa extrema a escala mundial.

Segons dades del Banc Mundial, la pobresa extrema augmentarà per primera vegada en més de 20 anys com a conseqüència de la pandèmia i es veurà agreujada per la força dels conflictes armats i del canvi climàtic.

La pèrdua d'ocupació i les situacions de privació a tot el món estan colpejant greument persones que ja eren pobres i vulnerables i, al mateix temps, estan modificant el perfil de la pobresa mundial, generant milions de «nous pobres».

En la situació actual és estrictament necessari cohesionar el sistema, reforçar les capacitats dels agents de la cooperació al desenvolupament per a mobilitzar noves aliances i també augmentar el compromís de la ciutadania amb el desenvolupament humà sostenible.

Com deia la declaració conjunta de la cooperació descentralitzada: «De la crisi s'ix cooperant». Eixa ha estat l'aposta d'aquesta conselleria i del govern del Botànic, mentre observem amb preocupació i tristor com es va reduint al mínim el pressupost de cooperació en governs d'altres colors polítics.

I, com deia Gioconda Belli: «La solidaridad es la ternura de los pueblos».

I el nostre és un poble solidari.