Barrem el pas al discurs de l'odi || Sergi Rodriguez

Que l'extrema dreta aprofita les crisis econòmiques i socials per armar un discurs que cala i s'amplifica entre la gent que més pateix eixa crisi, és una realitat que s'ha manifestat en diferents moments històrics. L'extrema dreta alimenta el seu discurs d'odi aprofitant la fam i la misèria de les classes més desposseïdes de les condicions bàsiques. Basta repetir una mentida contínuament per a convertir-la en una realitat davant els ulls d'una població farta de veure's atrapada en l'atzucac de la pobresa. La fórmula n'és simple: el llenguatge entenedor per a una gran massa social que necessita identificar fàcilment algun culpable sobre el qual vessar la seua impotència.

Malauradament, assenyalar que les persones immigrades són les culpables d'ocupar llocs de treball que havien de correspondre a les d'ací, és una explicació directa i clara per a qui busca una resposta simple i veu encertada la diana de les seues mancances. Per desgràcia, afirmar que les ajudes i l'atenció que els cal és per culpa d'un govern que només s'ocupa de gais i lesbianes, que malbarata diners públics per mantenir una colla de funcionariat i càrrecs polítics que viuen amb l'esquena dreta, és per a alguna gent una explicació digna d'aplaudiment, d'aprovació. En conseqüència, dir que la responsabilitat n'és d'una democràcia que no resol els problemes bàsics de la societat, que cal un sistema de mà dura per deixar-nos de ximpleries, que cal expulsar a qui ve a casa nostra per deixar-nos sense treball ni mitjans i votar a qui vol acabar amb aquest sistema democràtic de merda, és possiblement compartit perquè és un discurs directe, apunta l'enemic i dóna una solució simple a la qual no cal pegar-li més voltes.

Aquest discurs, però, no penetra únicament entre la gent que més pateix la crisi i que limita l'accés a la formació, la cultura i l'educació per la necessitat vital de prioritzar la recerca de mitjans de subsistència bàsica. També ho fa entre aquella que tot i tenir millor situació econòmica, limita la seua formació al que veu i escolta en les xarxes socials, plenes de notícies falses i en certs informatius, amb notícies manipulades a què l'extrema dreta dedica ingents quantitats econòmiques per fer hegemònic el seu discurs. Els diners són la solució dels màxims beneficiaris de la consolidació d'un pensament reaccionari, destructiu i que desvia l'atenció de la gent d'allò que realment és la causa de les seues insuficiències: l'ordre social de relacions econòmiques imposat pel capitalisme, a qui convé que la classe treballadora es baralle entre ella, que es mantinguen altes taxes d'atur per aconseguir mà d'obra barata i sotmesa, i que s'evite al màxim l'accés a l'educació, la cultura i la informació verídica, perquè la ignorància de la gent és la seua millor arma per protegir els seus creixents beneficis de dominació.

Per a evitar l'expansió d'aquest discurs d'odi, per a desarmar la mentida i combatre l'extrema dreta, és fonamental que des del govern, l'esquerra done solucions reals a les necessitats materials bàsiques de les persones. Aconseguir que la ciutadania perceba la utilitat de les administracions públiques per a resoldre les deficiències i desequilibris socials es fa completament necessari. Assegurar l'accés al treball digne, a l'habitatge, a una vida plena i satisfactòria per a totes i tots, és una premissa imprescindible per fer front a l'avanç ideològic de la dreta. Assegurar l'accés a l'educació amb els idearis d'igualtat, cooperació, solidaritat i esforç, a la cultura multidisciplinària i a la formació intel·lectual, són els antídots més eficaços contra la mentida i la manipulació.

Guanyar la batalla cultural i ideològica en l'actual societat, passa necessàriament per aquests requisits que l'esquerra ha de saber dur a la pràctica. Desmuntar l'estructura discursiva que utilitza la dreta i el seu braç armat, l'extrema dreta, s'ha de fer des de la militància activa en tots els espais socials, des dels barris als llocs de treball i de formació, fins a les xarxes socials i als mitjans de comunicació, per recórrer totes les expressions que com a col·lectivitat es manifesten en la nostra societat.