Les expectatives dipositades en els fons europeus de recuperació aspiren al canvi de model que ha fet emmalaltir el planeta, i que en bona part es demostrarà com a causant del sorgiment d’aquesta maleïda malaltia, i de futures per la translocació d’organismes pel canvi climàtic. Però si el repte d’aconseguir una gestió i execució àgil i eficient és d’una envergadura proporcional al volum de diners, fer-ho amb transparència i la deguda rendició de comptes no és menor si es vol evitar la desafecció i, sobretot, la frustració

Per a trobar el darrer antecedent a una pandèmia cal retrocedir a la grip de 1918, que va ser la més letal del segle XX, i com ara amb gran incertesa a l'inici i en la seua evolució, fins que en esta ocasió la ciència ens ha donat la vacuna per a posar fi a la crisi sanitària, i Europa i els governs de progrés de l'Estat i del Botànic al País Valencià, les receptes per a pal·liar la crisi econòmica i social.

L'equivalent actual amb el que va ser el Pla Marshall per a reconstruir Europa després de la devastació nazi, es denomina NextGeneration EU. Una sort de fons, entre subvencions i préstecs, que arriben als 750.000 milions d'euros (davant els 12.000 milions de dòlars del préstec dels EUA al 1948). Una manera de fer-ne front totalment distinta, tant per la Comissió Europea com pel Govern de l'Estat, respecte a la darrera crisi després de l'esclafit financer de 2007, amb receptes que en aquella etapa van provocar molt de dolor i sofriment sobre persones i famílies treballadores i que va agreujar la desigualtat entre classes i entre països. Unes polítiques que van tindre també com a conseqüència una elevada desafecció i euroescepticisme. Els homes de negre de la Troika ens visitaven per a retallar-nos drets i conquistes socials, i ens portaven a l'austericidi que va fer més cruenta la crisi i va postergar la recuperació, que mai s'ha assolit.

Les expectatives dipositades en els fons europeus de recuperació aspiren al canvi de model que ha fet emmalaltir el planeta, i que en bona part es demostrarà com a causant del sorgiment d'aquesta maleïda malaltia, i de futures per la translocació d'organismes pel canvi climàtic. Però si el repte d'aconseguir una gestió i execució àgil i eficient és d'una envergadura proporcional al volum de diners, fer-ho amb transparència i la deguda rendició de comptes no és menor si es vol evitar la desafecció i, sobretot, la frustració.

Democratització de l'accés als fons NextGeneration EU, i que arriben a l'economia real i que es puga evitar que grans corporacions acaparen el finançament. Fer partícips les xicotetes empreses i ajuntaments, tant de grans ciutats com de zones despoblades. Tot per assegurar una capil·laritat que irrigue l'economia productiva, sent conscients de no crear falses expectatives. I precisament per açò últim, és tan important dissenyar una governança oberta on participen persones expertes, societat civil organitzada, actors socials i tercer sector, amb visió inclusiva, de gènere i jove facilitant per part de l'Administració el seguiment de l'arribada i execució dels projectes finançats amb els fons que haurien de modernitzar l'economia i fer-la més verda i més digital.

Desplegar ara, en el moment precís, les polítiques del Botànic relacionades amb els fons de recuperació per al foment de la participació ciutadana, la rendició de comptes i el control de la influència dels lobbies, junt amb l'aprovació de les mesures d'agilització en el Real Decreto-ley 36/2020, i en el Decret Llei 6/2021 del Consell, ambdós per a la modernització de l'Administració Pública i assegurar l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, ens posa en millor disposició que cap altre territori de l'Estat per a rebre els fons europeus de recuperació.

Cristian Veses és Sotssecretari de la Consellería de Participació, Trnasparència, Cooperació i Qualitat Democràtica || * publicat primer en Nosaltres La Veu, baix Creative Commons que republiquem pel seu interès