Si fa quatre anys en parlàvem d'una embranzida per parts dels anomenats "governs del canvi", ara no sol es ratifica eixa tendència sinó que, a més, es potencia i s'estén a altres municipis del Camp de Túria. Les eleccions municipals de finals de maig han suposat el canvi definitiu a la nostra comarca, amb una pujada espectacular dels socialistes en alguns pobles determinats com l'Eliana o Riba-roja de Túria, una davallada relativament sorprenent del PSOE a la capital comarcal, una nova majoria absoluta del PP a Benaguasil, el desinflament generalitzat de Podemos a la comarca o la consolidació de partits independents en localitats com Sant Antoni de Benaixeve, Nàquera o Bétera. I, a més, la pèrdua d'un bastió que des de fa anys estava gestionat pel PP, Casinos, que passa a Compromís, un partit amb un ascens meteòric inversament proporcional a la desaparició progressiva dels socialistes tot just quan el PP ha canviat el cap de cartell. Alguns líders comarcals com Paco Garcia de Compromís o Mari Carmen Contelles del Partit Popular queden malmesos pels resultats tan decebedors a Llíria i la Pobla, respectivament, pel que suposa de minva de suport electoral als seus pobles. El rastre de Serafín Castellano, a Benissanó, s'ha perdut i ningú ja no se'n recorda d'aquell personatge que tot ho controlava amb mà de ferro al Camp de Túria i ara es desperta cada dia amb la mirada a l'horitzó dels socialistes locals.
Si alguna cosa fa trontollar tots els ciments que es van anar construint a la nostra comarca durant la segona meitat de la dècada dels norantes i els tres primers lustres del segle XXI, sens dubte caldria esmentar alguns casos com la Pobla de Vallbona o Riba-roja de Túria on Compromís i el PSOE, respectivament, han foragitat la empremta del Partit Popular en tots els indrets de l'administració local. Si el poder omnímode amb què el PP manejava els ajuntaments del Camp de Túria sense cap tipus d'oposició i amb una facilitat extraordinària per guanyar eleccions no feia albirar cap tipus de canvi, ara ha esdevingut en una normalitat la presència de partits esquerrans en molts pobles de la comarca. Si més no, en solitari o en coalició amb altres formacions d'esquerra. Mentre abans la pràctica totalitat dels municipis eren en mans del Partit Popular, ara en són una excepció. Com el cas de Benaguasil, on el PP continua essent el majoritari tot i la incertesa amb què es va viure la campanya electoral. S'ho van jugar tot a una carta escometent contra la resta de partits perquè sabien que l'única forma que tenien de continuar era traure una majoria absoluta, conscients que en cas contrari no governarien atesa l'absència de relació amb l'oposició. El seu alcalde continua sumant legislatures al poder mentre l'oposició es veu incapaç de conformar una alternativa fiable i potent davant l'opinió pública. És un bon exemple per intentar explicar uns resultats que semblen un oasi d'aigua enmig del desert. Ximo Segarra s'albira, amb els resultats a la mà, com el líder natural del PP a la comarca, junt a Mazzolari que ha obtingut també uns resultats espectacular, tot i que sense majoria absoluta.
Els partits menuts com Podem que al Camp de Túria eren testimonials són un dels fracassos més importants derivats d'estes eleccions on han deixat de tindre responsabilitats en municipis grans com Llíria o Bétera, perden representació com Riba-roja de Túria o continuen el seu particular trajecte del desert com l'Eliana, la Pobla, Benaguasil o Loriguilla. Arrossegats per la tendència general que es viu pertot arreu de l'Estat, Podemos ha patit la manca d'una uniformitat en tots els municipis de la comarca durant la legislatura que ara acaba fruit de l'escàs bagatge pel que fa a les tasques de gestió en govern o a l'hora de fiscalitzar des de l'oposició. Per això, hem vist com s'unien als respectius governs de Bétera o Llíria mentre que en altres com Riba-roja mantenien una oposició ferotge davant un equip de govern progressista. Potser els electors no han comprès fil per randa eixa disparitat de criteris.
Una cosa molt semblant també li ha ocorregut a un altre partit com Ciudadanos que perd en els convocatòries municipals allò que prèviament han guanyat amb escreix en les eleccions estatal o autonòmica. Em fa l'efecte que té molt a vore l'escassa implantació en els municipis, la manca d'una estructura estable i adient per aconseguir un èxit electoral important. Tot i això, hi ha excepcions com és el cas de Loriguilla on guanya gràcies a l'excel·lent gestió del seu alcalde Sergio Alfaro que continuarà al capdavant de l'ajuntament, amb l'ajut del PSOE com fins ara o canviarà pel PP. Serà un dels pocs pobles on seran visibles al Camp de Túria, a la resta tindran una repercussió molt limitada a l'hora d'influir en la composició dels governs municipals o a l'hora de formar-ne part. És el cas de Vilamarxant on seran clau per dissenyar un govern de dretes o d'esquerres. Un cas especial el trobem a Gàtova on fa anys els socialistes no hi tenien cap tipus d'oposició fins que hi va arribar Manuel Martínez, primer amb Ciudadanos i ara amb Contigo on la gent li ha atorgat la seua confiança aclaparadora més enllà de les sigles partidistes. I s'ho ha merescut.
Una de les característiques que més m'han sobtat en estes eleccions són l'allau de majories absolutes en quasi el doble de municipis que hi havia fins ara. Si fa dos dècades eren molt habituals en la majoria de localitats del Camp de Túria, fins i tot van esdevenir en un tret diferenciador respecte d'altres comarques, van desaparèixer als comicis dels 2015. Durant els darrers quatre anys han servit per consolidar un procés davant els seus veïns que han atorgat una confiança majoritària com és el cas de Benaguasil, Benissanó, Olocau o Gàtova als quals cal afegir-hi el cas de Marines, Riba-roja de Túria, l'Eliana, Serra o Casinos. Un cas molt significatiu el forma la localitat de Pedralba que, situada en la comarca dels Serrans, torna a confiar en el PP tot i el canvi de candidat, de Roberto Serigó a Sandra Turégano, gràcies a la seua candidata i a la campanya realitzada.
L'Edeta.- La capital de la comarca, Llíria, mereix una atenció especial atesa la seua importància social i política on els socialistes han perdut en sols quatre anys allò que havien recuperat en les eleccions de 2015. És un exemple clar d'estudi detallat i acurat sobre com es pot tirar per terra la confiança dels seus veïns en un període de temps tan curt. Em recorda l'any 1995 quan el PSOE va balafiar un altra majoria absoluta que va propiciar l'entrada del PP i Unió Valenciana. En les seues raons d'ara té molt a vore el conegut centre de menors impulsat per la Conselleria de Polítiques Inclusives, gestionada per Compromís, que estava previst al Prat. Amb una campanya duríssima atiada per partits dretans i el seu seguici, el govern socialista ha estat incapaç de contrarestar les veus que alertaven d'un hipotètic desastre que arribaria amb eixa nova infraestructura. Aïllat per la resta dels partits, el PSOE ha perdut dos regidors que els guanya el Partit Popular i els augmenta fins els nou, beneficiat per l'absència de Vox a la seua dreta i, a més, no ha patit cap tipus de competència com sí li ha ocorregut al PP en altres municipis com Riba-roja, la Pobla de Vallbona o Sant Antoni de Benaixeve on la fragmentació del vot ha estat molt sensible. El desitjat "sorpasso" que Compromís volia fer amb el PSOE a Llíria ha romàs en 2015 i 2019 en un xiuxiueig d'ocellet tot experimentant un límit electoral fins el punt que, inclús, han perdut 216 vots entre 2015 i 2019, una tendència que trenca amb l'ascens dels seus companys de Casinos, la Pobla o Bétera.
A la ciutat edetana, s'ha viscut una legislatura d'allò més divertida entre el govern i l'oposició fins el punt que PSOE i Compromís s'hauran de posar d'acord per barrar el pas al Partit Popular que ha obtingut una rendibilitat notable pel que fa al seu rebuig al centre de menors. Eixe acord haurà de ser més seriós i estable que el que han mantingut en quatre anys, amb una entrada i eixida de Compromís que ha donat una imatge negativa sobre dos partits que, ideològicament, han de tindre més coses en comú per unir els seus lligams que allò que els puga separar. Per la seua part, el PP, guanyador de les eleccions amb claredat, es veu incapaç de conformar un govern que els populars van exercir des de 2003 fins el 2015, tot trencant una màxima a la capital edetana que deia que cap alcalde de cap partit havia pogut repetir de forma consecutiva.
Si alguna cosa fa trontollar tots els ciments que es van anar construint a la nostra comarca durant la segona meitat de la dècada dels norantes i els tres primers lustres del segle XXI, sens dubte caldria esmentar alguns casos com la Pobla de Vallbona o Riba-roja de Túria on Compromís i el PSOE, respectivament, han foragitat la empremta del Partit Popular en tots els indrets de l'administració local. Si el poder omnímode amb què el PP manejava els ajuntaments del Camp de Túria sense cap tipus d'oposició i amb una facilitat extraordinària per guanyar eleccions no feia albirar cap tipus de canvi, ara ha esdevingut en una normalitat la presència de partits esquerrans en molts pobles de la comarca. Si més no, en solitari o en coalició amb altres formacions d'esquerra. Mentre abans la pràctica totalitat dels municipis eren en mans del Partit Popular, ara en són una excepció. Com el cas de Benaguasil, on el PP continua essent el majoritari tot i la incertesa amb què es va viure la campanya electoral. S'ho van jugar tot a una carta escometent contra la resta de partits perquè sabien que l'única forma que tenien de continuar era traure una majoria absoluta, conscients que en cas contrari no governarien atesa l'absència de relació amb l'oposició. El seu alcalde continua sumant legislatures al poder mentre l'oposició es veu incapaç de conformar una alternativa fiable i potent davant l'opinió pública. És un bon exemple per intentar explicar uns resultats que semblen un oasi d'aigua enmig del desert. Ximo Segarra s'albira, amb els resultats a la mà, com el líder natural del PP a la comarca, junt a Mazzolari que ha obtingut també uns resultats espectacular, tot i que sense majoria absoluta.
Els partits menuts com Podem que al Camp de Túria eren testimonials són un dels fracassos més importants derivats d'estes eleccions on han deixat de tindre responsabilitats en municipis grans com Llíria o Bétera, perden representació com Riba-roja de Túria o continuen el seu particular trajecte del desert com l'Eliana, la Pobla, Benaguasil o Loriguilla. Arrossegats per la tendència general que es viu pertot arreu de l'Estat, Podemos ha patit la manca d'una uniformitat en tots els municipis de la comarca durant la legislatura que ara acaba fruit de l'escàs bagatge pel que fa a les tasques de gestió en govern o a l'hora de fiscalitzar des de l'oposició. Per això, hem vist com s'unien als respectius governs de Bétera o Llíria mentre que en altres com Riba-roja mantenien una oposició ferotge davant un equip de govern progressista. Potser els electors no han comprès fil per randa eixa disparitat de criteris.
Una cosa molt semblant també li ha ocorregut a un altre partit com Ciudadanos que perd en els convocatòries municipals allò que prèviament han guanyat amb escreix en les eleccions estatal o autonòmica. Em fa l'efecte que té molt a vore l'escassa implantació en els municipis, la manca d'una estructura estable i adient per aconseguir un èxit electoral important. Tot i això, hi ha excepcions com és el cas de Loriguilla on guanya gràcies a l'excel·lent gestió del seu alcalde Sergio Alfaro que continuarà al capdavant de l'ajuntament, amb l'ajut del PSOE com fins ara o canviarà pel PP. Serà un dels pocs pobles on seran visibles al Camp de Túria, a la resta tindran una repercussió molt limitada a l'hora d'influir en la composició dels governs municipals o a l'hora de formar-ne part. És el cas de Vilamarxant on seran clau per dissenyar un govern de dretes o d'esquerres. Un cas especial el trobem a Gàtova on fa anys els socialistes no hi tenien cap tipus d'oposició fins que hi va arribar Manuel Martínez, primer amb Ciudadanos i ara amb Contigo on la gent li ha atorgat la seua confiança aclaparadora més enllà de les sigles partidistes. I s'ho ha merescut.
Una de les característiques que més m'han sobtat en estes eleccions són l'allau de majories absolutes en quasi el doble de municipis que hi havia fins ara. Si fa dos dècades eren molt habituals en la majoria de localitats del Camp de Túria, fins i tot van esdevenir en un tret diferenciador respecte d'altres comarques, van desaparèixer als comicis dels 2015. Durant els darrers quatre anys han servit per consolidar un procés davant els seus veïns que han atorgat una confiança majoritària com és el cas de Benaguasil, Benissanó, Olocau o Gàtova als quals cal afegir-hi el cas de Marines, Riba-roja de Túria, l'Eliana, Serra o Casinos. Un cas molt significatiu el forma la localitat de Pedralba que, situada en la comarca dels Serrans, torna a confiar en el PP tot i el canvi de candidat, de Roberto Serigó a Sandra Turégano, gràcies a la seua candidata i a la campanya realitzada.
L'Edeta.- La capital de la comarca, Llíria, mereix una atenció especial atesa la seua importància social i política on els socialistes han perdut en sols quatre anys allò que havien recuperat en les eleccions de 2015. És un exemple clar d'estudi detallat i acurat sobre com es pot tirar per terra la confiança dels seus veïns en un període de temps tan curt. Em recorda l'any 1995 quan el PSOE va balafiar un altra majoria absoluta que va propiciar l'entrada del PP i Unió Valenciana. En les seues raons d'ara té molt a vore el conegut centre de menors impulsat per la Conselleria de Polítiques Inclusives, gestionada per Compromís, que estava previst al Prat. Amb una campanya duríssima atiada per partits dretans i el seu seguici, el govern socialista ha estat incapaç de contrarestar les veus que alertaven d'un hipotètic desastre que arribaria amb eixa nova infraestructura. Aïllat per la resta dels partits, el PSOE ha perdut dos regidors que els guanya el Partit Popular i els augmenta fins els nou, beneficiat per l'absència de Vox a la seua dreta i, a més, no ha patit cap tipus de competència com sí li ha ocorregut al PP en altres municipis com Riba-roja, la Pobla de Vallbona o Sant Antoni de Benaixeve on la fragmentació del vot ha estat molt sensible. El desitjat "sorpasso" que Compromís volia fer amb el PSOE a Llíria ha romàs en 2015 i 2019 en un xiuxiueig d'ocellet tot experimentant un límit electoral fins el punt que, inclús, han perdut 216 vots entre 2015 i 2019, una tendència que trenca amb l'ascens dels seus companys de Casinos, la Pobla o Bétera.
A la ciutat edetana, s'ha viscut una legislatura d'allò més divertida entre el govern i l'oposició fins el punt que PSOE i Compromís s'hauran de posar d'acord per barrar el pas al Partit Popular que ha obtingut una rendibilitat notable pel que fa al seu rebuig al centre de menors. Eixe acord haurà de ser més seriós i estable que el que han mantingut en quatre anys, amb una entrada i eixida de Compromís que ha donat una imatge negativa sobre dos partits que, ideològicament, han de tindre més coses en comú per unir els seus lligams que allò que els puga separar. Per la seua part, el PP, guanyador de les eleccions amb claredat, es veu incapaç de conformar un govern que els populars van exercir des de 2003 fins el 2015, tot trencant una màxima a la capital edetana que deia que cap alcalde de cap partit havia pogut repetir de forma consecutiva.
Miquel Ruiz, periodista de la Pobla de Vallbona i assessor de comunicació. premsapvallbona@hotmail.com
Escriu en diferents mitjans, entre d'altres en Levante, Provincias i ha estat com a cap de premsa en diversos ajuntaments. Actualment ho fa normalment, com a opinió, en Infoturia, Levante-emv i també a Crònica Digital Comarcal
Cap comentari :