Amb nosaltres alena el mon i es mou article de Pura Péris

Per una democràcia real i efectiva, 8 de març dia internacional de la dona.

Des que en 1911 es celebrara per primera vegada a alguns països europeus el dia internacional de la dona treballadora, venim reivindicant cada 8 de març amb manifestacions, proclames, vagues, una igualtat que alguns diuen ja existeix a l’estar gaudint d’un sistema democràtic.

Però el ben cert es que no han hagut canvis reals, donat no han desaparegut els mites falsos que donaren pas a la democràcia com l’entenem avui en dia. Què bonica la proclama de la revolució francesa, veritat? Liberté, egalité, fraternité... pareu un moment, reflexionem fraternité en 1789 es marca clarament qui reclama la llibertat i la igualtat front el poder els germans... frère... germà en masculí... per tant la tan vitorejada Revolució francesa de la que naix la democràcia actual es troba basada en una desigualtat i per això la Declaració dels drets de l’home ens va deixar fora a la meitat de la població que no érem germans. És per això que Olympe de Gouges en 1791 sobre aquesta declaració de l’home va redactar la Declaració de la dona i la ciutadana. El seu atreviment a mostrar que la revolució ens discriminava la va portar a la guillotina.

I és clar, si construïm sobre una desigualtat un sistema de convivència, si construïm sobre una desigualtat les regles del joc que han de marcar les relacions en aquest sistema, si construïm sobre una desigualtat l’estructura que ha mantenir-lo, si ho construïm baix una mirada incompleta sense la meitat de les persones que hem de conviure juntes per fer d’aquest un mon millor, mai avançarem.

És cert que s’ha obtingut alguns drets que com ciutadanes ens mereixem en el mon però no ha sigut per un canvi de soca-rel en els fonaments de la democràcia si no que han sigut entesos com la cessió necessària del patriarcat per tal de que “estes xiques no molesten massa”.

I en ple segle XXI ja no cal que ningú ens done caramels per calmar-nos, el planeta defalleix davant la massacre cruel de les guerres, davant el saqueig dels imperialismes, davant l’ànsia exhauridora dels recursos naturals d’un sistema de producció salvatge i egòlatra.

En ple segle XXI les dones seguim sent maltractades, mutilades, explotades, venudes, violades, assassinades, continuem sent ciutadanes de segona, de tercera, de quarta...

És per això que hem de prendre consciència del que som, les dones fem alenar i bategar el mon, amb les dones el mon és capaç de moure’s, és per això que hem de seguir eixint al carrer, hem d’ocupar l’espai públic que ens pertoca i hem de reclamar una democràcia real, una igualtat real i efectiva que ens tracte com el que som ciutadanes de ple dret, no per concessió magnànima, la democràcia real arribara quan canviem el sistema per que capiguem totes i tots, mentre no siga així estarem tractant d’entrar en un vestit que no ens cap, estarem vivint una falsa democràcia.

Per la igualtat, per la dignitat. Per una democràcia real i efectiva. Totes juntes al carrer. 8 de març 2019