La presentació a La Pobla de Vallbona del llibre 'El Camp de Concentració de Portaceli' organitzat per EUPV i ERPV reuneix a quasi 50 persones

Com un Hospital de Serra es converteix en el principal Camp de Concentració de Valéncia des d'1.939 a 1.942 ?.

"Una història amagada i que encara hi-hà molt poca informacions oficial, quasi tota segueix amagada".

Un acte ahir dilluns 11 de juny a 'La Casa Gran' on es va escoltat i seguir una història que encara no es coneix del tot.

Acompanyant al llibre el títol del qual és precisament eixe "El Camp de Concetració de Portaceli (1939-1942)", es va exhibir el documental que ho acompanya i que és un curt però gran testimoniatge, dels quatre anys que es van viure en el Camp de Concetración 'de submissió i sometiment' franquista. Des d'allí eixien cap a l'afusellament bé a Llíria o bé a Paterna molts dels presoners. Els que van sobreviure, van ser traslladats a València, molts a Sant Miquel dels Reis.

 La presentació a la Pobla de Vallbona va ser a carrer de Ester López Barceló responsable de memòria democràtica d'Izquierda Unida; de Joan Barres, co-director del documental 'El Camp de Concentració de Portacli (1939-1942) i de Agustí Cerdà membre de la Sectorial de memòria histórica d'ERPV i fent la presentación el regidor de la Pobla de Vallbona, Javier Descalzo.

L'Història del Camp segons el llibre
 
"Un fet bastant conegut del final de la guerra a Espanya és la captura, en el port d'Alacant, de 20.000 republicans que van ser traslladats al camp de Concentració d'Albatera.

A l'octubre de 1939, per motius de salubritat, el camp va ser clausurat i els presos redistribuïts. Al voltant de 12.000 van ser traslladats a un camp bastant desconegut: el Camp de Concentració de Portaceli (Serra). Un camp que «En la Inspecció de Camps de Concentració de Presoners es dóna notícia de la seua existència, a la fi d'abril de 1939, com a camp de reclusió per a la zona de València».

El camp va tenir una població "flotant" d'entre 4.000 i 5.000 interns, amb entrades i eixides constants,  a la fi de 1939 quan, amb l'arribada dels presos d'Albatera, la xifra va pujar de colp fins als 12.000-15.000 interns, moment en què la situació es va convertir en catastròfica per a tots ells, arribant a haver-hi fins a 32 presos per cel·la.

Els mesos següents els ja identificats i jutjats en els "sumarísimos" rebien la llibertat (si aconseguien els avals necessaris), eren traslladats als diversos penals de l'estat o eren executats. Així mateix molts presos van trobar la mort a causa de la desnutrició, malalties...

Finalment el camp va ser desmantellat entre finals de desembre de 1941 i gener de 1942, quan ja havien sigut identificats i transferits tots els interns, que era la vertadera funció d'aquest camp.

Les 168 pàgines d'aquest llibre configuren un relat d'aquests fets, amb material gràfic, documents, testimoniatges i estudis sobre el camp per a la seua divulgació i coneixement. Les diferents col·laboracions i entrevistes estan publicades respectant la llengua original de l'autor (català i/o castellà)."

Així mateix també s'ha exhibit el documental (el primer sobre un camp de concentració franquista a Espanya) produït per la Associació Stanbrook (Centre d'Estudis i Documentació de la Memòria Republicana).