Una vegada plantades, les protegeixen amb un cilindre metàl·lic per a evitar que els conills les roseguen.
L'estepa de Cartagena és un arbust mediterrani que ja fa uns 50 anys es donà per extingit. No hi havia constància de cap exemplar pur a nivell mundial. Es tracta d'una planta autoincompatible, que no es pot fecundar a ella mateixa, com explicava el cap de secció de Conservació de Flora del Servei de Vida Silvestre de la Conselleria de Medi Ambient, Emili Laguna. Però fa quatre anys aparegué un exemplar amb càpsules amb llavors i en el Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal (CIEF) aconseguiren recuperar-la.
Un cartell informa de la inversió de la Generalitat i de la Unió Europea.
Un dels perills que corre esta espècie és que s'hibride amb una altra, l'estepa blanca, però en esta zona del Pla Colom està segura. D'altra banda, hi ha els conills, i per això els plantons s'han envoltat d'una tela metàl·lica. En total, s'han plantat 250 exemplars que durant un temps requeriran de la vigilància dels tècnics per comprovar que tiren endavant i que no necessiten aigua.
Fins i tot, si va bé i l'ajuntament ho considera oportú, es podria crear una micro-reserva de l'estepa de Cartagena, que creix a terrenys àrids. (Si n'hi ha massa humitat, hi ha el perill que s'hibride amb l'altra).
250 exemplars com este permetran que l'espècie torne a Bétera i enriquisca el seu ecosistema.
Una vegada fent el treball de camp, els treballadors destacaren la presència del Teucrium dunense (subesècies sublittoralis), que és un parent del timó.Té propietats curatives i se'l conidera un cicatritzant intern de l'aparell digestiu, així com beneficiós per al renyó. Emili Altur va afegir, a més a més, que s'assembla al rabet de gat, i que este últim és més apreciat perquè té propietats similars i millor sabor. El Teucrium dunense creix a les dunes, en terrenys on no hi haja massa densitat de vegetació, perquè no li va bé que altres plantes o arbres li facen ombra.
Cap comentari :