AP-7, sense peatge ni vinyeta, ronda d’Oliva! Per Joan Francesc Peris

Fa uns dies, Oliva era visitada per la Mesa de les Corts Valencianes amb una voluntat de contactar més directament amb la ciutadania. Una bona iniciativa que salude i compartisc. Llàstima que acabara amb l'acord de demanar la variant sud d'Oliva de la N332. Una pena i una decisió que em sembla contrària als plantejaments estratègics d'una part important de l'actual majoria de les Corts que dóna suport al govern de la Generalitat Valenciana. O així hauria de ser si és cert que el seu model territorial es fonamenta en la sostenibilitat.

Si el peatge de l'AP-7 s'acaba el 2019 i està projectant-se un accés a l'autopista des de la carretera de Pego i des de la N332 pel sud d'Oliva, algú pot dir-me quina és la necessitat d'una ronda de circumval·lació de la N332 al seu pas per Oliva?

Per a què una nova destrossa de milers de fanecades d'un sòl agrícola molt valuós per a la construcció d'una autovia paral·lela a l'autopista? No té l'Estat altres necessitats socials més importants i urgents com podria ser la dependència o la inclusió social o… abans de gastar-se milions d'euros amb una infraestructura totalment innecessària si aconseguim la desaparició del peatge de l'AP-7?

Em sembla que no acaben de creure que l'AP-7 deixarà de tenir peatge amb la fórmula actual o un altra com podria ser la vinyeta, una tarifa plana que ja s'està estudiant per la Generalitat de Catalunya per a les concessions d'autopistes que acaben prompte, entre altres, la mateixa AP-7 que compartim amb ells. És a dir, una autopista més que amortitzada, ara passaria a no tenir tanques per a qui pagara una quantitat a l'any i continuaria amb peatge per als usuaris ocasionals.

La ciutadania valenciana i, particularment, la de la Safor seguiria patint un greuge comparant la situació de tota la gent que viu on s'han fet autovies sense peatge amb els diners dels pressupostos de l'Estat. De tota manera, hom espera models diferents de gestió del territori entre les forces conservadores i les progressistes.

Ja sabem que els interessos del sistema, d'aquells que, realment, tenen en les seues mans el poder, les grans entitats que controlen el finançament de les constructores, són la construcció de grans infraestructures i el manteniment dels seus negocis que van derivant-se cap a la gestió privada dels serveis que, fins fa uns anys, prestava l'Estat. Però, si votar ha de servir per a alguna cosa ha de ser per a què es canvien les tendències actuals, que fan més rics als molts rics i empobreixen a la classe mitjana i fan pobres a les classes treballadores.

Per a plegar-se als models vigents, per a tolerar que es continue depredant un territori litoral que ja està més que ocupat de formigó i asfalt i per a tragar-se el que vinga de les decisions que prenen els Consells d'Administració, no cal massa esforços. Apostar per un model sostenible per al territori valencià és donar un gir de 180 graus a l'actual, exigir el tren València-Gandia-Dénia, millorar en molt les rodalies, potenciar els vehicles elèctrics i l'ús de la bicicleta i llevar-li el peatge per a sempre a l'AP-7. Acceptar altres coses és deixar que les coses vagen com van, apuntar-se al nefast "que li has de fer" i això no és el que s'espera -almenys jo- de l'actual Generalitat Valenciana.