El
claustre de la Nau – Universitat de València ha sigut l’escenari de la
presentació del document Pels nostres drets lingüístics, elaborat per la
Plataforma pels Drets Lingüístics del País Valencià amb la intenció de
palesar la necessitat de crear una llei d’igualtat lingüística. En
aquesta normativa ha d’estar compresa la regulació de la plena
competència lingüística com a requisit per a accedir a qualsevol lloc de
treball de la funció pública.
La Plataforma pels Drets Lingüístics del País Valencià treballa per
la normalització de la llengua en tots els àmbits. L’ensenyament, les
administracions i els mitjans de comunicació són els principals vessants
per garantir els drets lingüístics de la ciutadania. D’una banda,
l’ensenyament en valencià dota l’alumnat de la competència lingüística
necessària per a poder fer servir el valencià i el castellà de forma
equilibrada. D’altra banda, la Plataforma pels Drets Lingüístics del
País Valencià fixa la necessitat de potenciar la llengua en l’àmbit de
les administracions públiques com una mesura fonamental d’igualtat i
respecte dels drets de la ciutadania. En aquests termes, el conjunt
d’entitats, organitzacions i sindicats que formen part de la Plataforma
pels Drets Lingüístics ha consensuat el document Pels nostres drets
lingüístics, en el qual s’espigolen les mesures que caldria adoptar per
assolir la normalització del valencià.
Drets humans: drets lingüístics
La introducció de la plena competència lingüística en totes les
administracions públiques evitarà que cap ciutadà se senta menyspreat i
veja vulnerats els seus drets humans per adreçar-se en valencià a
qualsevol funcionari o funcionària bé per sol·licitar documentació en
valencià. La ciutadania té el dret de triar en igualtat de condicions el
valencià o el castellà davant tots els poders públics.
Plena competència lingüística
La plena competència lingüística forma part de la qualitat del servei
públic. Els treballadors públics demostren que posseeixen la suficient
capacitació lingüística per a realitzar el seu treball en qualsevol de
les dues llengües oficials. La plena competència lingüística és condició
inequívoca i imprescindible per poder exercir l’activitat laboral dins
de les administracions públiques valencianes.
Dret lingüístic: dret a la igualtat
En l’actualitat, el respecte dels drets lingüístics individuals i col·lectius dels valencianoparlants es vulnera constantment perquè s’incompleix el marc jurídic reflectit en l’article 7 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, i l’article 19.1 de la llei 30/1984, de Mesures de Reforma de la Funció Pública –LMRFP–. Amb la intenció d’evitar la discriminació per raó de llengua, la Plataforma pels Drets Lingüístics proposa incloure la capacitat lingüística en la llei de funció pública valenciana.
En l’actualitat, el respecte dels drets lingüístics individuals i col·lectius dels valencianoparlants es vulnera constantment perquè s’incompleix el marc jurídic reflectit en l’article 7 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, i l’article 19.1 de la llei 30/1984, de Mesures de Reforma de la Funció Pública –LMRFP–. Amb la intenció d’evitar la discriminació per raó de llengua, la Plataforma pels Drets Lingüístics proposa incloure la capacitat lingüística en la llei de funció pública valenciana.
Accés a la funció pública i coneixement lingüístic
La Plataforma entén que el coneixement dels dos idiomes oficials ha
d’estar associat a les competències professionals de qualsevol càrrec o
lloc de treball en la funció pública. La capacitació lingüística dels
treballadors i treballadores s’ha d’adaptar a la realitat de cada lloc
de treball i a la funció que s’hi desenvolupa. Així, cal establir una
catalogació del nivell d’especialització i de coneixements tècnics i
lingüístics proporcionals a les funcions professionals. D’aquesta
manera, la pròpia administració haurà d’incloure el perfil laboral i
professional en el catàleg lingüístic dels llocs de treball.
Pedagogia i àmbit d’aplicació
Totes les administracions radicades al País Valencià han d’atendre en
valencià sense cap excepció. La ciutadania té el dret de triar en
igualtat de condicions el valencià o el castellà davant tots els poders
públics. Aquest dret està emparat pel Tribunal Constitucional, que
estableix la cooficialitat de les dues llengües en l’article 3 de la
Constitució espanyola.
A les comarques castellanoparlants s’ha de garantir la informació i
formació necessària per a implantar el requisit lingüístic. La
introducció de la capacitació en valencià conviurà amb l’estatus
lingüístic d’altres llengües acceptades també com a pròpies. Per la qual
cosa, les estratègies i la pedagogia d’implantació dependran de cada
context social de les comarques valencianoparlants i sempre es pararà
atenció a la diversitat.
Formació
La formació tecnicolingüística per obtindre la certificació oportuna
de capacitació lingüística per accedir a la funció pública, per
participar en un procediment de promoció interna o a causa d’estar
immersos en un procés de catalogació de llocs de treball en una
administració concreta, ha d’estar acompanyada per altres crèdits
formatius per culturalitzar els actuals i futurs funcionaris i
funcionàries.
Acords empresarials
El valencià ha de marcar el segell de qualitat. Les empreses,
organitzacions i entitats que ofereixen serveis a les administracions
públiques valencianes haurien d’assumir la capacitació lingüística en
els dos idiomes oficials per a la contractació de treballadors i
treballadores i garantir-los la formació laboral permanent. És important
que la competència lingüística s’implante en tots els àmbits que
exerceixen la seua activitat de forma complementària a l’administració
pública i tenen un pes transcendental en la nostra societat civil, com
és el cas de les notaries i els registres de la propietat.
Acords estatals
La Generalitat Valenciana té la competència per a legislar a favor de
la llengua i ho ha de fer de forma transversal a totes les
administracions. El Govern valencià ha d’establir convenis amb
l’Administració estatal perquè a les bases dels concursos de trasllats
en l’àmbit judicial es valore i es puntue el coneixement de la llengua
com a condició indispensable per a poder exercir la seua funció al
nostre país.
Ensenyament en valencià
Al sector educatiu, la catalogació dels llocs de treball docent i no
docent seguint el criteri i els plantejaments de la implantació del
requisit lingüístic estarà associada ineludiblement a la implantació de
programes d’ensenyament en valencià, atenent l’objectiu de generalitzar
aquests programes a tot el sistema educatiu valencià i, sobretot, al
sector de centres educatius concertats, i la supressió de les exempcions
de l’ensenyament del valencià a les comarques castellanoparlants.
La Plataforma pels Drets Lingüístics del País Valencià està formada
per les entitats: Escola Valenciana, ACV Tirant, ACICOM, Ca Revolta,
Castelló per la Llengua, Comissió 9 d’Octubre de Torrent, Confederació
Gonzalo Anaya, FAPA València, Societat Coral El Micalet, Unió de
Cooperatives d’Ensenyament Valencianes (UCEV), Plataforma per la
Llengua, Plataforma pel Dret a Decidir; els sindicats: A Contracorrent,
BEA, CCOO PV, COS, Intersindical Valenciana, UGT PV; i els partits
polítics: Els Verds del País Valencià, ERPV, EUPV, Guanyant Torrent,
Podem i PSPV-PSOE.
Cap comentari :