 |
| José Luis Crespo |
Nascut a la Pobla de Vallbona, fill de pares emigrants, José Luis Crespo ha viscut més de 40 anys a París, on va estudiar diverses carreres fins que, al capdavall, es va proposar a fer arquitectura alhora que treballava en un estudi per ajudar-se a pagar una formació molt dura però també molt reconfortant.
Membre de l’equip impulsor “Futuroscope” de França -un parc i una ciutat basada en la tecnologia i l’ensenyament com a eix fonamental-, Crespo es va establir, definitivament, al nostre municipi, el seu, fa cosa d’un lustre i ara mira amb pena la situació urbanística.
Des de fa tres anys és també el president del Centre d’Estudis Locals (CEL), una entitat que va crear amb un grup de gent amb ganes de revitalitzar la vida social i associativa del poble, ateses les mancances que històricament ha patit la Pobla pel que fa a l’associacionisme i a la poca participació dels veïns en el disseny i l’ordenació urbanística futura del municipi.
MIQUEL RUIZ
la pobla de vallbona
En quina situació urbanística es troba ara la Pobla?
Degut a la davallada del sector de la construcció, estem davant una oportunitat per reformar un urbanisme desequilibrat, que és allò que, precisament, no s’ha de fer. L’urbanisme de la Pobla és una còpia del model americà dels anys 60, els anys de l’automòbil rei, una imatge de l’urbanisme de benzineres i que s’hi venia com un exemple de modernitat. Detroit, fins i tot, va arribar a fer-hi fallida. A més, en la Pobla s’hi afegeix un urbanisme agenollat als interessos privats. Un exemple són els tres barrancs que hi ha al terme i, en canvi, el pla general diu que no hi ha zones inundables i en preveu la seua urbanització. Tot amb el vist-i-plau de les administració local i autonòmica.
Econòmicament, quines en són les conseqüències?
La Pobla patix un desequilibri urbanístic greu. S’hi va impulsar un model a gran velocitat basat en l’especulació immobiliària, diners ràpids i amb hipoteques fem. Tot va esclatar i va deixar un desastre urbanístic. El resultat és un model inadaptat a la societat, l’economia i el medi ambient. Un urbanisme disseminat que ha produït desequilibris molt greus. Això es coneix com a ciutat difosa.
Al contrari, a Europa es practica un concepte basat en la ciutat densa o compacta, més eficient en afavorir una economia a escala en els serveis públics, energies i facilitar-ne la mobilitat i l’eficiència en general, amb una reducció del sòl que n’abaratix els costos i fa més natural la convivència del desenvolupament urbanístic i del paisatge.
A la Pobla, es tracta de redreçar la situació tot impulsant la ciutat densa en detriment de la ciutat difosa i reequilibrar la situació.
Quin paper ha de tindre l’ajuntament en l’ordenació territorial?
El paper ha de ser el motor de l’ordenació, amb un equip de professional d’acord al desafiament que representa el disseny d’una nova ordenació del territori en la qual l’ajuntament ha de ser l’administració millor situada. Sempre, però, amb una rellevància dels interessos comuns davant els privats, els interessos de la majoria front als de la minoria tot abandonant les mentalitat sectàries i despolititzant-ne els dissenys.
Com analitza la gestió de l’actual equip de govern en matèria de protecció del nostre patrimoni?
Sempre em sorprén la separació administrativa en regidories distintes del patrimoni i de l’urbanisme. Són dos disciplines complementàries.
S’hi nota una combinació d’esforç en el manteniment i una manca d’espenta més enllà de la imatge, la partida dedicada al patrimoni en el pressupost n’és un exemple, quasi zero euros. L’esforç de manteniment està molt bé, però la manca d’empenta crea una inèrcia que impedix avançar i fa la impressió de supeditar-ho tot als interessos electorals o no arriscar-se a la presa de decisions d’interès comú. Això complica l’urbanisme per a les futures generacions.
Quins exemples pot posar-hi?
La decepció de les obres de VistaCalderona que s’han portat a terme sense resoldre els errors de disseny i inclús potenciant-ne alguns com l’enderroc de l’aqüeducte del barranc de Bono i es va reconstruir com si fóra una atracció de Terra Mítica, sense tindre en compte el patrimoni i tot deixant mig aqüeducte baix de l’asfaltat. Un exemple clar de les conseqüències de la separació administrativa entre patrimoni i urbanisme, eixe urbanisme de benzineres.
Per què?
És incomprensible que es desenvolupen projectes i estudis criticables de l’anterior legislatura i es deixen al caixó aquells elaborats per un govern progressista que, curiosament, estava format pels mateixos d’ara.
A més, no s’ha publicat el llibre d’història de la Universitat de València encarregat per la coalició del 2005-2007, acabat durant aquell mandat.
Sorprén també que no s’hagen fet els estudis i propostes que en el seu moment es varen fer sobre el pla estratègic i l’estació del metro al nucli urbà, com així recull la modificació que es va fer al pla general.
Membre de l’equip impulsor “Futuroscope” de França -un parc i una ciutat basada en la tecnologia i l’ensenyament com a eix fonamental-, Crespo es va establir, definitivament, al nostre municipi, el seu, fa cosa d’un lustre i ara mira amb pena la situació urbanística.
Des de fa tres anys és també el president del Centre d’Estudis Locals (CEL), una entitat que va crear amb un grup de gent amb ganes de revitalitzar la vida social i associativa del poble, ateses les mancances que històricament ha patit la Pobla pel que fa a l’associacionisme i a la poca participació dels veïns en el disseny i l’ordenació urbanística futura del municipi.
“L’urbanisme de la Pobla és una còpia del model americà dels 60”
MIQUEL RUIZ
la pobla de vallbona
En quina situació urbanística es troba ara la Pobla?
Degut a la davallada del sector de la construcció, estem davant una oportunitat per reformar un urbanisme desequilibrat, que és allò que, precisament, no s’ha de fer. L’urbanisme de la Pobla és una còpia del model americà dels anys 60, els anys de l’automòbil rei, una imatge de l’urbanisme de benzineres i que s’hi venia com un exemple de modernitat. Detroit, fins i tot, va arribar a fer-hi fallida. A més, en la Pobla s’hi afegeix un urbanisme agenollat als interessos privats. Un exemple són els tres barrancs que hi ha al terme i, en canvi, el pla general diu que no hi ha zones inundables i en preveu la seua urbanització. Tot amb el vist-i-plau de les administració local i autonòmica.
Econòmicament, quines en són les conseqüències?
La Pobla patix un desequilibri urbanístic greu. S’hi va impulsar un model a gran velocitat basat en l’especulació immobiliària, diners ràpids i amb hipoteques fem. Tot va esclatar i va deixar un desastre urbanístic. El resultat és un model inadaptat a la societat, l’economia i el medi ambient. Un urbanisme disseminat que ha produït desequilibris molt greus. Això es coneix com a ciutat difosa.
Al contrari, a Europa es practica un concepte basat en la ciutat densa o compacta, més eficient en afavorir una economia a escala en els serveis públics, energies i facilitar-ne la mobilitat i l’eficiència en general, amb una reducció del sòl que n’abaratix els costos i fa més natural la convivència del desenvolupament urbanístic i del paisatge.
A la Pobla, es tracta de redreçar la situació tot impulsant la ciutat densa en detriment de la ciutat difosa i reequilibrar la situació.
Quin paper ha de tindre l’ajuntament en l’ordenació territorial?
El paper ha de ser el motor de l’ordenació, amb un equip de professional d’acord al desafiament que representa el disseny d’una nova ordenació del territori en la qual l’ajuntament ha de ser l’administració millor situada. Sempre, però, amb una rellevància dels interessos comuns davant els privats, els interessos de la majoria front als de la minoria tot abandonant les mentalitat sectàries i despolititzant-ne els dissenys.
Com analitza la gestió de l’actual equip de govern en matèria de protecció del nostre patrimoni?
Sempre em sorprén la separació administrativa en regidories distintes del patrimoni i de l’urbanisme. Són dos disciplines complementàries.
S’hi nota una combinació d’esforç en el manteniment i una manca d’espenta més enllà de la imatge, la partida dedicada al patrimoni en el pressupost n’és un exemple, quasi zero euros. L’esforç de manteniment està molt bé, però la manca d’empenta crea una inèrcia que impedix avançar i fa la impressió de supeditar-ho tot als interessos electorals o no arriscar-se a la presa de decisions d’interès comú. Això complica l’urbanisme per a les futures generacions.
Quins exemples pot posar-hi?
La decepció de les obres de VistaCalderona que s’han portat a terme sense resoldre els errors de disseny i inclús potenciant-ne alguns com l’enderroc de l’aqüeducte del barranc de Bono i es va reconstruir com si fóra una atracció de Terra Mítica, sense tindre en compte el patrimoni i tot deixant mig aqüeducte baix de l’asfaltat. Un exemple clar de les conseqüències de la separació administrativa entre patrimoni i urbanisme, eixe urbanisme de benzineres.
Per què?
És incomprensible que es desenvolupen projectes i estudis criticables de l’anterior legislatura i es deixen al caixó aquells elaborats per un govern progressista que, curiosament, estava format pels mateixos d’ara.
A més, no s’ha publicat el llibre d’història de la Universitat de València encarregat per la coalició del 2005-2007, acabat durant aquell mandat.
Sorprén també que no s’hagen fet els estudis i propostes que en el seu moment es varen fer sobre el pla estratègic i l’estació del metro al nucli urbà, com així recull la modificació que es va fer al pla general.
“Els governants consideren que si no penses com ells eres de l’oposició”
Una estació del tren fora del nucli urbà seria pròpia de l’urbanisme de “ciutat difosa”, no?
Efectivament, és pròpia de l’urbanisme disseminat heretat. Ens hauríem de qüestionar si volem una estació dins o expliquem quins en són els costos i la qualitat dels serveis de tindre-la on és actualment. I aprofundint en això, per què no es protegeix el nucli històric i s’hi crea el cor que tant li manca a la Pobla? Manca de voluntat política per tirar-ho avant? Des del CEL, inclús hem hagut de fer una nota de premsa tot alertant sobre el deteriorament de les pintures del nucli antic per provocar una reunió on els responsables de l’administració i l’església s’han compromés a salvar-les.
Quan algun visitant ve a la Pobla, quines coses hauria de vore?
L’església de Sant Jaume i les seues pintures gòtiques, els retaules, la Casa Gran i el nucli antic. A la resta del terme, l’aqüeducte de la Covatella, el de Bono i el sistema de regadiu de l’horta. I quan es posen en valor, cal esmentar la Casa de Bernal, els masos, les trinxeres de la guerra civil, els vestigis de la vila romana de l’antiga casa de caminers, la zona arqueològica de la Casa Blanca d’acord a la proposta del CEL de fer-hi un parc arqueològic i, finalment, al nucli urbà la cisterna, els túnels i les restes de la muralla.
Quins són els majors problemes que té avui dia la Pobla en matèria urbanística?
El transport públic és un entrebanc important per a l’economia i la qualitat de vida i això és molt complicat per a un poble de 23.000 habitants. Amb l’estació del metro dins del poble tindríem un impuls econòmic i social. La connexió amb la xarxa metropolitana de València permetria nous habitants, més visitants i s’aconseguiria un intercanvi econòmic, turístic i cultural, atesa la situació privilegiada i la proximitat amb València.
Hi ha més mancances?
Sí, no hi ha moltes zones verdes, és un problema endèmic a la Pobla, amb una inèrcia anti arbres. Un exemple clar el tenim al mes d’agost quan es va tallar una palmera a Poeta Llorente perquè molestava un comerç i es va donar preferència al profit comercial a costa de l’espai públic i de l’arbrat municipal. Així anem a fer un poble sostenible i ecològic? Estem caient en els mateixos errors que fa 50 anys quan es van suprimir tots els arbres de la mateixa avinguda perquè molestaven.
Des del CEL, fa tres anys vam demanar sense èxit l’adaptació i l’aprovació d’una ordenança municipal sobre protecció de l’arbrat d’interès local del departament d’arbres monumentals de la Diputació de València.
L’església de Sant Jaume i les seues pintures gòtiques, els retaules, la Casa Gran i el nucli antic. A la resta del terme, l’aqüeducte de la Covatella, el de Bono i el sistema de regadiu de l’horta. I quan es posen en valor, cal esmentar la Casa de Bernal, els masos, les trinxeres de la guerra civil, els vestigis de la vila romana de l’antiga casa de caminers, la zona arqueològica de la Casa Blanca d’acord a la proposta del CEL de fer-hi un parc arqueològic i, finalment, al nucli urbà la cisterna, els túnels i les restes de la muralla.
Quins són els majors problemes que té avui dia la Pobla en matèria urbanística?
El transport públic és un entrebanc important per a l’economia i la qualitat de vida i això és molt complicat per a un poble de 23.000 habitants. Amb l’estació del metro dins del poble tindríem un impuls econòmic i social. La connexió amb la xarxa metropolitana de València permetria nous habitants, més visitants i s’aconseguiria un intercanvi econòmic, turístic i cultural, atesa la situació privilegiada i la proximitat amb València.
Hi ha més mancances?
Sí, no hi ha moltes zones verdes, és un problema endèmic a la Pobla, amb una inèrcia anti arbres. Un exemple clar el tenim al mes d’agost quan es va tallar una palmera a Poeta Llorente perquè molestava un comerç i es va donar preferència al profit comercial a costa de l’espai públic i de l’arbrat municipal. Així anem a fer un poble sostenible i ecològic? Estem caient en els mateixos errors que fa 50 anys quan es van suprimir tots els arbres de la mateixa avinguda perquè molestaven.
Des del CEL, fa tres anys vam demanar sense èxit l’adaptació i l’aprovació d’una ordenança municipal sobre protecció de l’arbrat d’interès local del departament d’arbres monumentals de la Diputació de València.
 |
| L’aqüeducte del Pla de la Cova és un dels exemples de com no s’ha actuar en la conservació del patrimoni. |
Com s’acaba amb el tema de les inundacions quan cauen quatre gotes?
Tres opcions possibles. Una milionària a curt termini tot realitzant obres molt importants, un altra d’econòmica i pragmàtica a llarg termini tot modificant-ne el pla general, les seues zones urbanes, les zones verdes,la normativa d’urbanisme i de construcció. Finalment, com a última opció caldria la restitució dels barrancs amb els enderrocs conseqüents d’obres existents. S’hi han de valorar els costos financers i els humans.
Per què a la Pobla no hi ha un bulevard o un lloc emblemàtic de reunió estructurat dins del nucli urbà com tenen altres pobles dels voltants?
Eixa mancança dennota un desconeixement de les regles d’arquitectura i egoisme ancestral. Per fer un bulevard, una plaça o altres coses cal actuar amb generositat i cedir terrenys privats en benefici dels públics.
A la Pobla hi ha molts masos privats i patrimoni, què s’hi pot fer?
Una política d’ajuts en assessorament tècnic i financer, reduccions d’impostos municipals a aquells que preserven el patrimoni i l’assessorament financer per analitzar-ne les subvencions privades i públiques, les autonòmiques, les estatals i les europees. Per tant, cal un departament que se n’encarregue d’ajudar els veïns que tinguen un bé patrimonial.
Com caldria articular la societat civil perquè participe en l’ordenació i disseny urbanístic?
Informació i formació. Cal articular una societat de forma que permeta els ciutadans poder tindre una mirada intel·ligent i aportar la seua contribució, les observacions, les propostes o crítiques amb lucidesa i raciocini. Per arribar a eixe estadi, caldria presentar als veïns un projecte conceptual “gran públic” que done una imatge clara de les propostes, les opcions i les solucions possibles.
A la Pobla hi ha centenars de xalets sense xarxa de clavegueram, asfaltat o enllumenat. Què se n’hi ha de fer i com s’ha de finançar?
Amb la situació actual és difícil per a moltes famílies finançar, el problema cal explicar-lo sense por a perdre vots, el cost de viure en les urbanitzacions disseminades suposa un augment multiplicat per quatre de les despeses dels serveis públics: enllumenat, clavegueram, carreteres, línies telefòniques, seguretat, manteniment, transport públic,.. Si es pretén tindre els mateixos serveis que al nucli urbà aleshores caldria acceptar una pujada espectacular de les contribucions.
Què s’hi pot fer?
Passar del concepte de la utilitat d’allò inútil i anar a allò útil. Este primer concepte consisteix en projectes a curt termini o d’utilitat electoral com per exemple el minibús de transport públic que, tot i ser un testimoni de l’existència d’un transport municipal, ofereix un servei inútil perquè el seu horari no permet un ús coherent i útil, per la qual cosa cal agafar el cotxe. Tampoc no serveix per anar o tornar del metro perquè quan arriba el tren aleshores l’autobús no hi és.
Cal sensibilitzar els veïns en allò que és útil, desenvolupar projectes amb imaginació i pragmatisme.
Hi ha exemples?
A França, el fem es regula en molts pobles amb bases repartides per les carreteres perifèriques al nucli urbà, amb contenidors separats i adaptats al reciclatge, els veïns que viuen en urbanitzacions van en cotxe i hi dipositen els seus residus, no hi ha contenidors per tot el terme, el camió del fem té un recorregut retallat amb la conseqüència que el cost del servei és semblant al nucli urbà.
Un altre exemple el tenim que en els accessos en comptes d’eixamplar les carreteres en alguns municipis han optat per una xarxa de carreteres de sentit únic total o parcial, d’esta forma es preserven els arbres i els elements patrimonials amb murs agrícoles i, per tant, amb un cost inferior. En Saint Emilion, França, es va conservar una infraestructura amb murs de tanques i edificis antics, arbres i vinyes del patrimoni agrícola i es van habilitar carreteres en sentit únic. Hui són un referent del món del vi i del turisme.
Quines actuacions caldria fer-hi per a recuperar el patrimoni local?
Donar un exemple contundent, amb una protecció del nucli urbà i fer més popular el patrimoni amb iniciatives que siguen actualitat, per exemple a Paterna s’ha aprofitat l’èxit dels pokèmons per a organitzar una activitat de divulgació del patrimoni, especialment entre els joves.
Vostè ha treballat en altres països, tant europeus com d’altres continents. Quines coses en l’àmbit social traslladaria a la Pobla?
Continue treballant, sortosament, en l’àmbit internacional. Traslladaria la maduresa democràtica. Ací, malgrat els anys transcorreguts, encara hi ha una inèrcia de la dictadura. Els governants, al marge del color polític, solen conservar hàbits de mandataris i d’incomprensió de l’esperit crític. Si no penses com ells eres de l’oposició! I els ciutadans solen acomodar-se a eixa situació de conformitat social i renuncien a criticar més enllà de la barra del bar i conserven una por al poder i amb ganes de favoritisme i no acaben d’assimilar l’esperit d’una democràcia en la qual els governants són servidors del poble, els seus treballadors.
El pla general té 10 anys. Caldria fer-ne un de nou, revisar-lo o deixar-lo estar?
Al marge de les errades del pla general, la societat d’ara està canviant molt ràpidament, és urgent actuar-hi i tenint en compte que els resultats urbanístics són a llarg termini ja estem amb un retard considerable. Per tant, cal una actuació decidida, ràpida i agil.
“Cal un pla de protecció sobre el nucli antic, amb molt ajut i assessorament”
Com es pot protegir el nucli ubà de la Pobla tenint en compte que és la zona més antiga?
Un pla de protecció, mesures d’ajut i assessorament arquitectural i financer per part de l’ajuntament als propietaris. En molts pobles ja tenen serveis d’eixe tipus i, fins i tot, fundacions.
Sobre quins monuments caldria actuar amb urgència?
Pintures gòtiques, pintures modernistes de la capella del Mas de Tous que s’està perdent per la humitat, la Casa Bernal, el canal de la Covatella, la cisterna i la zona arqueològica de la Casa Blanca com va proposar el CEL.
Fa la sensació que les urbanitzacions participen poc a la vida del poble? Què se’n pot fer per integrar-los?
Millorar el poble. Si no vénen és perquè no hi ha res que els atrau.
Hi ha suficient participació de la societat civil en la vida del poble?
No. Hi ha desconfiança. S’hi veuen les asssociacions poc emancipades a causa de l’intervencionisme tradicional dels polítics i de les empreses. Això impedeix la creativitat associativa i, fins i tot, fer poble.
* Entrevistat per Miquel Ruiz, periodista de la Pobla de Vallbona i assessor de comunicació. premsapvallbona@hotmail.com
* Gràcies per compartir l'entrevista amb els lectors de Crònica
Cap comentari :