Aquest cap de setmana he tingut l'oportunitat de veure 'Thruth', una magnífica pel·lícula de James Vanderbilt sobre la investigació de la CBS respecte a com George W. Bush va esquivar la guerra del Vietnam. El film és protagonitzat per Cate Blanchett i un extraordinari Robert Redford, que s'encaren a la prova de fer creïbles els papers de Mary Mapes i Dan Rather, cosa que ha de ser qualsevol cosa excepte senzilla.
El film explica com la investigació que va fer l'equip dirigit per ells dos va aconseguir explicar la veritat, que Bush va esquivar el Vietnam gràcies a favors de gent molt poderosa. El problema, però, va ser que algunes de les proves escrites que van presentar eren, diguem-ho així, atacables. L'entorn del president i del Partit Republicà s'hi van agafar a això per aconseguir destruir per complet l'equip que va fer la investigació, una destrucció que va comportar fins i tot la retirada de l'admirat Dan Rather de la conducció del principal informatiu de la cadena.
El film és extraordinari i el recomane molt a qui vulga entendre com es fa el periodisme. S'hi veuen els errors en els quals caiguem en algunes ocasions per factors tan estúpids com la pressa però també s'hi veu la lluita tenaç d'alguna gent honrada que vol fer arribar als ciutadans veritats que no interessen. I sobretot s'hi veu com guanyen els dolents. Com són capaços d'aprofitar el més mínim error teu per destruir-te. L'equip de la CBS va explicar la veritat però aquesta veritat va quedar tapada per un error en la presentació dels fets.
Fa unes setmanes vaig escriure un text com aquest sobre 'Spotlight', un altre film interessant però que personalment em sembla menor després d'haver vist aquest 'Truth'. Ja ho sé que les històries amb final feliç són sempre millors de pair però és precisament la duresa i la versemblança de 'Truth' allò que la fa imprescindible. Pots fer un treball extraordinari i arriscat, equivocar-te en un detall només i ser completament destruït per això. Aquesta és una contradicció a la qual ens enfrontem cada dia els periodistes i poques vegades ho havia vist explicat d'una manera tan ben estructurada.
(En aquest debat posterior sobre el film, on participen els dos actors i els dos periodistes, hi ha algunes claus importants per entendre on som. Com a complement al visionat del film, crec que és imprescindible.)
Vicent Partal és de Bétera, però actualment és el director de Vilaweb.
* Gràcies a l'autor per la generositat de permetre'ns publicar aquests articles que escriu al blog 'Emails per a Hipatia'
Cap comentari :