Altes temperatures + ponent + 0 en prevenció = el bosc valencià arrasat pels incendis. Per una nova política forestal

 Article de Joan Francesc Peris, Josep Barberà. i Josep Velasco, (*)

Els incendis d’aquests dies no sabem per què, o si?, ens recorden a la tragèdia forestal que va patir el bosc valencià l’any 1994, quan encara governava el PSOE de Lerma.

Aleshores pensàrem i ara pensem que estan novament cremant-nos el país. D’aquella tragèdia mediambiental, la Generalitat Valenciana en mans del PP des de 1995 només vam aprendre una cosa: l’extinció d’incendis pot ser un nou allau d’inversions i de negocis, alguns d’ells fraudulents. Tots hem conegut de la presumpta trama investigada per la policia judicial en les adjudicacions dels contractes d’avionetes per a l’extinció d’incendis. I així, des d’aleshores fins avui mateix que està cremant-se de nou en distintes comarques el nostre bosc, hem vist com ha anat augmentant el pressupost destinat a l’extinció d’incendis, del que una bona part es destina a contractacions d’empreses privades que aporten els mitjans aeris en els incendis, han anat desapareixent les partides destinades a subvencionar Ajuntaments i propietaris privats de masses forestals en accion preventives de silvicultura i, fins i tot, han eliminat les partides destinades a voluntariats ecològics que feien una magnífica tasca de vigilància forestal en estiu. Per no parlar de les retallades en les brigades forestals que treballaven en prevenció en hivern i, per arrodonir una nefasta política forestal del PP, la reforma de la llei forestal, possibilitant que després d’un incendi es puga urbanitzar el territori cremat amb motiu (o diguem excusa?, de l’interès públic. Com si, quan ja quasi ningú qüestiona l’evident existència del canvi climàtic, poguera haver major i més alt interès públic que la defensa i regeneració de les masses forestals.

La conservació i regeneració de l’espai forestal, que suposa un 50% del nostre territori , ha de ser un eix estratègic en la lluita contra el canvi climàtic, contra la desertització i per al manteniment del paisatge i l’economia rural valenciana. El bosc mediterrani, la forest valenciana té un component bàsic ambiental i paisatgístic, una funció social ecològica, i poc interès extractiu. Un arbre autòcton del bosc mediterrani es calcula que fixa uns 300 kg de CO2 durant el seu creixement. La protecció i regeneració de la cobertura forestal i protecció del sòl de les muntanyes valencianes ha de ser l’estratègia més que necessària i urgent en la lluita contra el canvi climàtic. Ha de ser un dels eixos fonamentals de la política forestal en els futurs anys, acompanyada de la necessària concienciació social en la cura del nostre entorn i d’una informació de servei i proximitat que de nou hem trobat a faltar aquests dies en absència de mitjans públics valencians. Eixa és la política que s’hauria d’esperar d’un govern del PSOE–Compromís per a que les zones rurals valencianes i el nostre bosc, el de tots i totes, notara que alguna cosa ha canviat al Palau de la Generalitat i a la Conselleria de Medi Ambient.

S’esperaria d’ells, un nou nou marc legislatiu que reforme la Llei Forestal Valenciana, per afavorir la participació i coresponsabilització dels agents socials implicats en el bosc valencià (Generalitat, propietaris privats, Ajuntaments i professionals del sector) i el repartiment de les càrregues i els beneficis socials generats. La riquesa del litoral ha d’arribar als propietaris privats i Ajuntaments rurals que mantenen els espais forestals. Si apliquem el principi de la UE de qui contamina paga, també hem d’aplicar l’altre principi de justícia social de qui ofereix serveix ambientals al conjunt de la societat valenciana ha d’estar compensat. Caldrà establir mesures positives per assegurar als propietaris de bosc i terres de muntanya una renda familiar garantida, al temps que aquesta nova Generalitat hauria de proposar-se un augment exponencial dels pressupostos en matèria forestal i el foment de la gestió compartida i privada del bosc valencià, que encara no hem vist.

Durant els governs del PP de Zaplana, Camps i Fabra es dedicaren menys de 10 euros per ha/any de bosc quan caldria aproximar la inversió pública a uns 60 euros per Ha/any al llarg dels quatre anys de cada legislatura. Justament en política forestal sí que s’ha de fer totalment el contrari del PP, ha de ser la prevenció dels incendis forestals la primera línia estratègica de la política forestal. La silvicultura preventiva ha de passar al primer pla de la política forestal en les muntanyes públiques i també en les privades. En aquest tema els nous governants no haurien de tenir por al què dirà la dreta o a perdre vots.

Els informes forestals diuen que més d’un 80% del bosc valencià no està ben preparat contra els incendis forestals, arribant a 1 milió les hectàrees amb total absència de qualsevol tipus de tècnica silvícola, d’un total de 1.217.000 hectàrees de la superfície forestal valenciana. A majors inversions públiques en la prevenció d’incendis, hem d’acompanyar l’augment de les subvencions a les tasques preventives dels propietaris privat i als Ajuntaments. Els incendis forestals d’aquests dies, quasi segur que provocats i això que encara no ha començat l’estiu, haurien de ser suficientment incentivadors per escometre urgentment una nova política forestal.

Els Verds, Esquerra Republicana del País Valencià i Esquerra Nacionalista Valenciana, exigim al nou govern valencià la posada en marxa real de la reforestació del bosc, amb importants inversions en tasques manuals de silvicultura preventiva, plantacions controlades d’espècies autòctones i reforestació de les conques hidrogràfiques dels rius valencians. Un bosc valencià protegit contra els incendis forestals i recuperat és una font energètica renovable de biomassa, per alguns sectors industrials, així com per a les poblacions rurals de l’interior, al temps que subministrador de CO2 és, a més, una font d’ocupació important per a sectors laborals ara desocupats per la crisi de la construcció i l’agricultura. I per si tornara la febre constructora hauríem de declarar sòl no urbanitzable i protegit durant 100 anys tot aquell terreny que haja patit un incendi forestal, just el contrari del que ha pretés l’agònic PP des de Madrid. El més que evident canvi climàtic reclama que els governs progressistes es posen urgentment a la tasca de minorar les seves dramàtiques conseqüències per a tota la societat i el territori.

(*)

Joan Francesc Peris, Portaveu de la Federació d’Els Verds
Josep Barberà. President d’Esquerra Republicana del País Valencià
Josep Velasco, President d’Esquerra Nacionalista Valenciana