L'Ajuntament de Bétera concedirà en el proper ple el màxim reconeixement a 25 veïns del municipi assassinats durant la dictadura franquista. Aquest reconeixement a títol pòstum serà adoptat mitjançant una moció a la qual se sumessin la majoria dels regidors, inclosos els de el PP que han mostrat la seva intenció de votar a favor de la mateixa. La moció neix de la iniciativa ciutadana i és que ha estat un veí de la localitat, Jorge A. Alonso Berzosa, mestre jubilat, qui ha llançat la proposta al consistori. Alonso ha documentat la seva iniciativa amb un detallat informe en el qual figuren les causes obertes a cadascun dels veïns afusellats.
El 18 de juliol de 1936 una part de l'Exèrcit es va alçar en armes contra el Govern legítim i democràtic de la República Espanyola. El fracàs d'aquell intent de cop d'estat va provocar una amarga guerra civil que va durar gairebé tres anys. En finalitzar la contesa, els vencedors van implantar una dictadura feroç que va privar de llibertats al nostre país durant gairebé quaranta anys.
Mort el dictador i recuperada la democràcia al nostre país, la transició es va edificar sobre l'oblit del passat. Una assignatura pendent de la nostra democràcia segueix sent la memòria històrica, una simple ullada sobre la qüestió ve a confirmar que existeixen dues posicions diverses molt oposades, per uns treure a la llum el tema ve a ser una forma de reobrir velles ferides, per a uns altres consisteix en exactament tot el contrari, en una manera de resoldre-les definitivament en posar cada cosa en el seu lloc. En cap cas es tracta d'obrir velles ferides, si no per contra, de tancar-les definitivament fent que el record i el reconeixement del que va passar marquin la nostra memòria col·lectiva perquè mai tornin a repetir-se fets com aquells.
Durant quaranta anys es va honrar obligatòriament la memòria dels morts del bàndol vencedor. Recentment l'Església Catòlica ha reconegut a alguns d'ells elevant-los als altars. Ningú ha honrat fins avui la memòria dels morts en defensa de la llibertat i la democràcia encarnades per la República. Aquest deute històric cal saldar-la, en el cas de Bétera, la Guerra Civil Espanyola, va ser un dels episodis més tristos de quants es recorden en la història del nostre poble, que, sens dubte, desitjaríem que mai s'hagués produït.
La relació de veïns assassinats és la següent:
• Juan Cotanda Tortajada, "Cotanda", ferrer, casat, Vicepresident del Consell Municipal. Membre del 1º Comitè de Guerra. O.G.T. Afusellat a l'edat de 39 anys en Lliria el 24 d'Octubre de 1939.
• José María García *Aloy, "El Purisimo", llaurador , casat. Membre del 2º Comitè de Guerra. Afusellat a l'edat de 34 anys en *Lliria el 24 d'Octubre de 1939.
• Vicente Tingues Navarro, carnisser, casat. Vocal del Comitè Executiu Popular, del Comitè del Front Popular. Afusellat a l'edat de 50 anys en Lliria el 24 d'Octubre de 1939.
• Sebastían Salavert Aloy, llaurador , casat. Vocal del Comitè Executiu Popular. President del Comitè del Front Popular. Afusellat a l'edat de 24 anys en Lliria el 24 d'Octubre de 1939.
• Juan Salavert Aloy, "Chuano". llaurador, solter. President del Comitè Executiu Popular. Afusellat a l'edat 44 anys en Lliria el 30 d'Octubre de 1939.
• D. Vicente Aparisi Carrasco, pagès, solter. Membre del Comitè de Guerra. Afusellat a l'edat de 34 anys en Lliria el 30 d'Octubre de 1939.
• D. Jesús Coscollar Casanoves, obrer, casat. Vocal del Comitè Executiu. Afusellat a l'edat de 41 anys a Paterna, el 6 d'Abril de 1940.
• Juan Martí Torrent, llaurador , casat. President del Consell Municipal. Vocal del Comitè Executiu. Membre del 2º Comitè de Guerra. C.N.T. Nomenat alcalde amb data 15/03/1937. Afusellat a l'edat de 54 anys a Paterna, el 25 de Maig de 1940.
• Gonzalo Aparisí Ramón, llaurador , casat. Vocal del Comitè Executiu Popular, del Comitè del Front Popular. Membre del 2º Comitè Guerra. Afusellat a l'edat de 53 anys a Paterna, el 24 de Julio de 1940.
• Francisco Arnal Moreno, "El Comte", llaurador , casat. Síndic del Consell Municipal. Secretari del Comitè d'Agricultura. Afusellat a l'edat de 53 anys a Paterna, l'11 de Setembre de 1940.
• D. Vicente Lluesma Martínez, obrer, casat. Síndic del Consell Municipal. Membre del Comitè de Requises. F.A.I. Afusellat a l'edat de 38 anys a Paterna, el 14 de Setembre de 1940.
• D. Ricardo Martínez Sánchez, militar, casat. Sergent del Regiment d'Infanteria "Guadalajara nº 10". Membre del Comitè Marxista. Afusellat a l'edat de 30 anys a Paterna, el 16 de Maig de 1941.
• D. José Portoles Campos, jornaler, casat. Vocal del Comitè Executiu Popular, del Comitè del Front Popular. Membre del 3º Comitè de Guerra. Afusellat a l'edat de 33 anys a Paterna, el 31 de Març de 1942.
• D. Ventura Picher Mainero. "Ventura". Pintor, casat. Alcalde en el Consell Municipal, el 16/08/1937. Vicepresident del Comitè Executiu Popular. C.N.T. Afusellat a l'edat de 40 anys a Paterna, el 8 de Març de 1943.
• Salvador Campos Inglés, llaurador , solter. Secretari del Comitè d'Agricultura. Vocal del Comitè Executiu Popular. Afusellat als 43 anys a Paterna, el 9 de Març de 1943.
• José Sánchez Doménech. Jornaler, solter. Afusellat als 20 anys a Paterna, el dia 9 de Març de 1943.
• Gerardo Tomás Navarro. Carnisser, solter. Afusellat als 22 anys a Paterna, el 9 de Març de 1943.
• Manuel Ferrer Inglada. Obrer, solter. Afusellat als 22 anys a Paterna, el dia 3 d'Abril de 1943.
• Francisco Tárrega Llistó. Llaurador, solter. Afusellat als 20 anys a Paterna, el 9 de Març de 1943.
• Manuel Ferrer Campos. Paleta, casat. Afusellat als 50 anys a Godella, el 15 d'Abril de 1940.
• Federico Carrasco Ricart. Llaurador , casat. Afusellat als 39 anys en Lliria, el 24 d'Octubre de 1939.
• José Pons Coscollar. "El Catana" obrer, solter. Afusellat a l'edat de 21 anys a Paterna, el dia 19 de Desembre 1939.
• Baptista Cinquè Doménech. Llaurador Afusellat a l'edat de 21 anys a Paterna, el dia 6 d'Abril de 1940.
• José Tingues Campos. Presoner en el camp de concentració de Mauthausen amb matrícula 6574. Va morir amb 32 anys, el 7 de Gener de 1942.
• Francisco Tingues Campos. Presoner en el camp de concentració de Mauthausen amb matrícula 6573- Va morir amb 28 anys, el 3 de Gener de 1942, 28 anys.
La moció té com a objectiu honrar la defensa de les llibertats i de la República, perquè mai tornin a repetir-se els fets que van donar lloc a les seves morts.
Cap comentari :