(Brussel·les) - Les violacions de drets humans en els seus respectius països d'origen són la força darrere de l'alarmant augment registrat a la quantitat de migrants que arriben a Europa creuant el Mediterrani en vaixell, ha dit avui Human Rights Watch en un informe publicat avui. Els líders de la Unió Europea haurien de donar prioritat als drets humans en la seva resposta. Els dirigents de la UE es reuniran el 25 i 26 de juny de 2015 per discutir les propostes de la Comissió Europa per a la "Agenda Europea de Migració".
L'informe de 33 pàgines, " The Mediterranean Migration Crisi: Why People Flee, What the EU Should Do "(" La crisi d'immigració a la Mediterrània: Per què fuig la gent i el que la UE hauria de fer al respecte "), documenta els abusos de drets humans que pateixen les persones i que les empenyen a emprendre la perillosa travessia per mar, així com les deficiències en el sistema europeu d'immigració i asil.L'informe es basa en més de 150 entrevistes realitzades al maig a migrants i sol·licitants d'asil nouvinguts a Itàlia -Lampedusa, Catània i Milà- i Grècia -les illes de Lesbos, Chios, Samos, Leros i Kos. Les conclusions també es basen en l'àmplia investigació que Human Rights Watch ha dut a terme en Síria , Eritrea ,l'Afganistan i Somàlia , els països d'origen de molts dels migrants que arriben per mar.
"La majoria dels que creuen el Mediterrani estan assumint riscos terribles perquè no tenen una altra alternativa, no perquè vulguin ", ha assenyalat Judith Sunderland , investigadora sènior per a Europa Occidental de Human Rights Watch i autora de l'informe. "Les prioritats de la Unió Europea haurien de ser salvar vides i augmentar les vies segures d'entrada a Europa, a més de garantir que tota la cooperació amb els països d'origen i de trànsit respecta les normes internacionals de drets humans".
En el que va de any, més de 100.000 migrants i sol·licitants d'asil han creuat la Mediterrània. Segons l'Agència de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), més de 60 per cent dels que emprenen el viatge ve de Síria, Somàlia i Afganistan, països castigats per la guerra i la violència política generalitzada; o d'Eritrea, un país governat per un règim extremadament repressiu. Els sol·licitants d'asil, incloent els nens d'aquests quatre països que van arribar a Itàlia i Grècia al maig van descriure a Human Rights Watch la lluita indiscriminada i les amenaces a què van ser sotmesos per grups insurgents com els Taliban, Al-Shabaab i ISIS, el allistament militar forçat i el reclutament per grups armats, els atacs contra les escoles i els altres abusos que els van obligar a fugir.
Mubarek, de Parwan, al nord de l'Afganistan, va fugir al març del país amb la seva dona i tres fills petits per escapar dels talibans. "Els talibans prenien a adults i nens cada dia per atacs suïcides", va dir. "Estava preocupat pels meus fills;temia que acabessin obligant-los a convertir-se en terroristes suïcides ".
Si bé molts dels que vénen d'altres països - Nigèria ,Gàmbia , Senegal , Mali - volen millorar les seves oportunitats econòmiques o viure en societats més obertes i segures, és possible que alguns d'ells estiguin fugint de la persecució o altres amenaces greus. Alguns dels migrants que vivien en Líbia abans que esclatessin les hostilitats al maig de 2014 fugen de la inseguretat i la violència al país.
Cada any milers de xiquets no acompanyats emprenen la travessia que creua el Mediterrani sense pares ni altres cuidadors. El 2014, més de 10.500 nens van viatjar en solitari a Itàlia per mar. A Grècia es van registrar més de 1.100 menors no acompanyats en 2014.
L'Organització Internacional per a les Migracions ha identificat la Mediterrània com la ruta migratòria més mortífera del món. La UE ha pres recentment algunes mesures positives per salvar vides a la Mediterrània, però roman fonamentalment centrada en maneres de limitar les arribades a les costes europees. Però les greus situacions de drets humans de les que fugen els migrants posen en evidència per què han de canviar les prioritats de la UE, va assenyalar Human Rights Watch.
La UE hauria de mantenir robustes operacions de recerca i rescat mentre segueixin sent necessàries, va dir Human Rights Watch .Hauria d'augmentar significativament, des de la proposta de 20.000 de la Comissió Europea, el nombre de persones reassentades a la UE sota programes de l'ACNUR. Els països de la UE haurien de donar suport i complir plenament la proposta de la Comissió de traslladar a 40.000 sol·licitants d'asil a la UE per compartir la responsabilitat sobre els sol·licitants d'asil d'una manera més equitativa.
L'ACNUR ha demanat a la comunitat internacional que reubiqui almenys a 130.000 refugiats sirians. La UE s'ha compromès a reassentar 45.000, però podria respondre amb més generositat a la crisi siriana, així com a altres prolongades crisi de refugiats, va puntualitzar Human Rights Watch.
Les morts de més de 1.000 migrants en alta mar a tot just una setmana a abril van impulsar a la UE, si bé amb retard, a intensificar els esforços de recerca i rescat a la Mediterrània central. La UE hauria de continuar aquest esforç col·lectiu en el llarg termini per reduir al mínim les morts al mar, i assegurar-se que els migrants rescatats són portats a ports segurs de la UE, on aquells que demanin asil tinguin l'oportunitat de les seves sol·licituds siguin considerades de manera justa, va recomanar Human Rights Watch.
Al maig, la Comissió Europea va presentar propostes per a una "Agenda Europea de Migració". Aquesta agenda inclou algunes mesures positives que, de ser implementades al complet i de manera més generosa, podrien ajudar a salvar vides, assegurar un accés més segur a la protecció internacional a la UE i corregir distorsions en el sistema d'asil de la UE que afecten als drets dels sol·licitants d'asil, va dir Human Rights Watch. No obstant això, la major part de l'agenda de la Comissió se centra en mesures de reforç per limitar l'arribada de migrants a la UE.
El respecte de la UE per les lleis de drets humans i el dret internacional hauria d'influir i donar forma als seus deliberacions actuals futures sobre la immigració i les polítiques d'asil, així com el seu enfocament cap a la migració en vaixell a la Mediterrània, va dir Human Rights Watch. El dret a la vida ia la protecció contra la devolució -el retorn a la persecució, la tortura o els dolents tratos- són drets que constitueixen pilars de l'arquitectura internacional dels drets humans. A més d'aquests drets, el Conveni Europeu de Drets Humans garanteix el dret a la llibertat ia la seguretat, el dret a un recurs judicial efectiu i el dret a la intimitat i la vida familiar. Consagrat a la Declaració Universal dels Drets Humans i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, el dret a sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, és clau per garantir el dret a sol·licitar asil. Això també està garantit en la Carta vinculant dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.
De cara al Consell de la UE el 25 i 26 de juny, Human Rights Watch va assenyalar que els líders de la UE haurien de donar suport propostes de més abast per augmentar els canals segurs i legals d'entrada a la UE. Aquestes mesures haurien d'incloure l'ampliació significativa de capacitat de reassentament per als refugiats registrats per l'ACNUR, processos que facilitin la reunificació familiar perquè les persones que ja es troben a la UE puguin portar a les seves famílies, i un major ús de les vises humanitàries perquè les persones que necessiten protecció internacional puguin viatjar legalment a la UE per sol·licitar asil.
En el llarg termini, la UE hauria de garantir que la cooperació amb els països d'origen i de trànsit no atrapi als migrants en situacions d'abús, no els impedeixi l'accés a procediments d'asil justos o els porti a la devolució forçada. A més, la UE hauria de fer ús de la seva influència i recursos de manera més eficaç per abordar les veritables raons que impulsen la migració, incloent les violacions sistemàtiques dels drets humans, la pobresa, el desenvolupament desigual, la governança feble, els conflictes violents i l'anarquia.
"No hi ha solucions fàcils per als terribles abusos i dificultats que obliguen a les persones a abandonar els seus països ni per a la crueltat que afronten en la travessia", va dir Sunderland. "És un desafiament complicat per a la UE però un en què els drets humans han de ser els protagonistes".
Cap comentari :