El retorn de la Generalitat, article de Vicent Partal

En un article de Josep Guia, un d'aquells deu detinguts, que publicàvem ahir a VilaWeb, l'històric dirigent del PSAN deia que d'alguna manera s'havien unit simbòlicament dos finals de règim. El final del feixisme aleshores i el final dels feixistes (diu Guia) ara.

No sé si ho diria amb les mateixes paraules, però ho subscric. La Generalitat Valenciana, que hauria de ser la principal eina jurídica i política al servei dels valencians, ha estat segrestada durant dues llarguíssimes dècades al servei dels interessos privats del PP, de la corrupció i de l'espanyolisme. Al servei, cert, d'un règim contra el qual ha calgut fer una batalla ben intensa abans de poder-lo tombar.

Quan els deu es van posar a treballar en aquella casa d'Alaquàs, quan Enric Solà i més prohoms van elaborar el desconegut però essencial 'Estatut d'Elx', quan les forces polítiques d'oposició al franquisme van ser capaces de fer eixir al carrer centenars de milers de persones reivindicant l'autogovern, poc podíem pensar que aquelles institucions que anàvem dibuixant serien usades contra el país i no a favor del país. I tanmateix ho han estat. Amb una duresa inusitada, amb un resultat que fa feredat. El PP deixa darrere seu un país literalment destrossat, exhaust. Que no serà gens fàcil de recuperar.

Però això, recuperar el país, és la tasca històrica que se'ns presenta ara. Una tasca que, si vol reeixir i actualitzar-se, ja no pot apuntar a l'autonomia dins l'estat espanyol com a solució, però que ara mateix necessita encara aquesta autonomia per a iniciar el canvi de rumb. Espere, per això, que d'ací a quatre anys mirarem enrere i veurem en el govern que avui comença l'inici d'un canvi de cicle històric al País Valencià.