Al País Valencià, cinc hospitals van nàixer amb una gestió privada. L'any 2018, s'acaba el contracte amb la concessionària Ribera Salut per a la gestió de l'hospital d'Alzira. El pròxim govern haurà de prendre la decisió de renovar la llicència o fer-se càrrec de l'administració de l'hospital.
Excepte el PP, la majoria de partits PSPV, Compromís, EU-EV, Podem i Ciutadans- ha mostrat el seu interès per no renovar l'acord. Esquerra Unida va més allà; el seu candidat, Ignacio Blanco, explica que intentaran rescatar la gestió pública abans de 2018, si és possible, “per incompliment del contracte”.
En la Comunitat de Madrid, 11 hospitals tenen privatitzats els seus serveis. Quatre d'ells tenen una gestió privada integral. L'expresidenta Esperanza Aguirre va intentar liberalitzar per complet la gestió d'altres sis, però finalment, després de la pressió ciutadana i una garrotada judicial, va decidir deixar aparcat el projecte.
Tant Madrid com al País Valencià van ser pioners en els processos privatitzadors, per la qual cosa la presència de l'empresa privada en la Sanitat pública és major. En autonomies com Castilla-La Mancha, la proximitat de la cita electoral i les retallades sanitàries li han servit a la presidenta María Dolores de Cospedal per a justificar que de moment no es planteja "externalitzar” més serveis. Alguna cosa similar succeeix a Balears, La Rioja o Castella i Lleó. A Galicia, on no hi ha eleccions autonòmiques, s'ha aprovat la concessió de diversos serveis del nou hospital de Vigo a la unió temporal d'empreses.
Ni a Andalusia i ni a Catalunya hi haurà procés electoral autonòmic el 24 de maig. En el cas de la comunitat andalusa, hi ha 47 hospitals públics i el govern de Susana Díaz mantenia concerts de col·laboració amb altres 17 centres privats. A Catalunya hi ha una llarga tradició de consorcis entre l'administració i l'empresa privada i aquests han anat augmentant en els últims anys. En els últims anys, a més, dins dels hospitals públics s'està oferint serveis de la sanitat privada, com en el cas de Barnaclínic.
Malgrat que sembla que no està en l'agenda dels partits la privatització total de nous hospitals, les organitzacions en defensa de la Sanitat Pública denuncien que la privatització s'està fent notar en altres àmbits com el de les proves diagnòstiques, especialitats com a radiologia i amb algun tipus d'operacions. Ací les promeses electorals dels partits estan molt més diluïdes entre marcs teòrics que parlen de “eficiència” i “assegurar la millor qualitat assistencial en la Sanitat pública”.
No obstant açò els nous governs hauran de prendre mesures que aniran més enllà i que marcaran l'agenda política de defensa o no del públic. Per exemple, a l'abril de 2016 acabarà el contracte amb Indra pel qual aquesta empresa privada i amb forts vincles amb polítics presta el servei de citacions mèdiques (el conegut vulgarment com call center).
Excepte el PP, la majoria de partits PSPV, Compromís, EU-EV, Podem i Ciutadans- ha mostrat el seu interès per no renovar l'acord. Esquerra Unida va més allà; el seu candidat, Ignacio Blanco, explica que intentaran rescatar la gestió pública abans de 2018, si és possible, “per incompliment del contracte”.
En la Comunitat de Madrid, 11 hospitals tenen privatitzats els seus serveis. Quatre d'ells tenen una gestió privada integral. L'expresidenta Esperanza Aguirre va intentar liberalitzar per complet la gestió d'altres sis, però finalment, després de la pressió ciutadana i una garrotada judicial, va decidir deixar aparcat el projecte.
Tant Madrid com al País Valencià van ser pioners en els processos privatitzadors, per la qual cosa la presència de l'empresa privada en la Sanitat pública és major. En autonomies com Castilla-La Mancha, la proximitat de la cita electoral i les retallades sanitàries li han servit a la presidenta María Dolores de Cospedal per a justificar que de moment no es planteja "externalitzar” més serveis. Alguna cosa similar succeeix a Balears, La Rioja o Castella i Lleó. A Galicia, on no hi ha eleccions autonòmiques, s'ha aprovat la concessió de diversos serveis del nou hospital de Vigo a la unió temporal d'empreses.
Ni a Andalusia i ni a Catalunya hi haurà procés electoral autonòmic el 24 de maig. En el cas de la comunitat andalusa, hi ha 47 hospitals públics i el govern de Susana Díaz mantenia concerts de col·laboració amb altres 17 centres privats. A Catalunya hi ha una llarga tradició de consorcis entre l'administració i l'empresa privada i aquests han anat augmentant en els últims anys. En els últims anys, a més, dins dels hospitals públics s'està oferint serveis de la sanitat privada, com en el cas de Barnaclínic.
Malgrat que sembla que no està en l'agenda dels partits la privatització total de nous hospitals, les organitzacions en defensa de la Sanitat Pública denuncien que la privatització s'està fent notar en altres àmbits com el de les proves diagnòstiques, especialitats com a radiologia i amb algun tipus d'operacions. Ací les promeses electorals dels partits estan molt més diluïdes entre marcs teòrics que parlen de “eficiència” i “assegurar la millor qualitat assistencial en la Sanitat pública”.
No obstant açò els nous governs hauran de prendre mesures que aniran més enllà i que marcaran l'agenda política de defensa o no del públic. Per exemple, a l'abril de 2016 acabarà el contracte amb Indra pel qual aquesta empresa privada i amb forts vincles amb polítics presta el servei de citacions mèdiques (el conegut vulgarment com call center).
Cap comentari :