Des de fa un segle, dones i homes de tot el món eixim al carrer per exigir els drets de les dones i encara estem molt lluny d’aconseguir-los. La plena participació de les dones en igualtat de condicions econòmiques, laborals, culturals i socials, així com l’eradicació de la discriminació i violència envers les dones, no s’han aconseguit. El moviment feminista encapçala la tasca de despertar les consciències i aglutinar a totes les persones que lluiten contra la discriminació de les dones.
En Espanya sembla que donem un pas endavant i immediatament és produïxen reculades. L’actual crisi econòmica serveix d’excusa a l’estat per reformar la legislació cap a la precarietat laboral, la temporalitat en els contractes, l’ocupació submergida, la baixada de salaris, les retallades en l’educació, sanitat i serveis socials, la privatització dels serveis públics,… I totes aquestes mesures polítiques vénen a incrementar la desigualtat de les dones, ja que suposen:
En Espanya sembla que donem un pas endavant i immediatament és produïxen reculades. L’actual crisi econòmica serveix d’excusa a l’estat per reformar la legislació cap a la precarietat laboral, la temporalitat en els contractes, l’ocupació submergida, la baixada de salaris, les retallades en l’educació, sanitat i serveis socials, la privatització dels serveis públics,… I totes aquestes mesures polítiques vénen a incrementar la desigualtat de les dones, ja que suposen:
• una major càrrega de treball domèstic,,
• la pobresa i exclusió social de les dones majors més que dels homes,
• l’augment de la violència masclista, tant al treball com a casa i,
• si hi sumen la retallada en salut sexual i reproductiva, tenim una situació que sols contenta als sectors més ultraconservadors de la societat.
El treball en negre i les retallades en la dependència i en el dret a l’avortament, incideixen en recluir a les dones a l’àmbit domèstic, en fer de la dona una esclava de la família i de la casa.
El moviment feminista reivindica la millora dels serveis públics universals, de qualitat i gratuïts, en contra de les retallades als nostres drets i llibertats.
Recordeu: “Si ens toquen a una, ens toquen a totes”. No podem mirar cap altre costat quan una dona és relegada en un ascens laboral, ni quan és maltractada. No ho hem de consentir. Hem de mobilitzar-nos amb energia i denunciar-ho. La llibertat mai és voluntàriament atorgada per la persona opressora, sinó que ha de ser exigida per l’oprimida, amb l’ajuda de totes les persones solidàries que racionalment assumeixen les reivindicacions.
Per tant, us convoquem, el diumenge vinent huit de març, a les 11,30h., a la Plaça de S. Agustí de València,
• PERQUÈ NO VOLEM SER PRECÀRIES, NI MALTRACTADES, NI INVISIBLES,
• PERQUÈ LA IGUALTAT ÉS JUSTÍCIA.
JÚLIA Arastey i Roglà
Secretària de la Dona del PCPV
* Crònica agraeix a l'autora la decisió de compartir les seues opinions amb els nostres lectors. incorporant-se de tant en tant com a opinió convidada
Cap comentari :