2 de febrer. Si la Candelera plora, l'hivern és fora......

El 2 de febrer, 40 dies després de Nadal, la comunitat cristiana commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la seua mare, Maria, ritual obligatori en la tradició del poble jueu i en la que hi ha per costum fer l'oferta i benedicció de candeletes de cera.

Candeletes

És la festa cristiana de la llum i es beneeixen candeles, que tenen virtuts protectores. Antigament, en les esglésies, es repartien candeles beneïdes durant aquest dia. L'antiguitat d'aquesta commemoració cristiana es remunta allà per l'any 496, en què el papa Gelasi I ho va introduir amb la intenció de cristianitzar diverses tradicions gregues i alguna romana en què durant les Parentalia, els romans vestits de negre i amb espelmes beneïdes a la mà es dirigien fins als cementiris en processó per guiar les ànimes dels difunts, com una forma de respectuós culte als morts.

Al calendari natural aquest mateix 2 de febrer, té un significat especial, ja que és al mig exacte entre l'inici i la fi de l'hivern, fent que la Candelera siga l'observatori popular de les prediccions del temps. Si al 2 de febrer hi ha Lluna nova, la Candelera plora i l'hivern és fora. Si al 2 de febrer hi ha Lluna plena, la Candelera riu i l'hivern és viu. Són les dates que comencen a aparèixer les primeres aus migratòries, les cigonyes. Són les dates que comencen a notar-se els primers símptomes de bon temps, senyals de què és a prop la Primavera, el dia allarga notablement i les plantes treuen els primers brots. No és estrany que les sentències populars ens hagen deixat un grapat de refranys sobre aquestes dates: "Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, el fred és viu", Quan la Candelera flora, l’hivern fora. I si no flora, ni dins ni fora." "La mare de Déu del Candeler, a dos dies de febrer", "Per la Candelera, una hora entera", "Per la Candelera, el Sol ja corre per la carretera", "Per la Candelera, l'ós surt de l'ossera".

Els valencians, catalans i balears també celebren el naixement del Rei Jaume I, nat a Montpeller el 2 de febrer de 1208. Pare fundador dels territoris catalans, fou Rei d'Aragó, Comte de Barcelona i d'Urgell, Rei de Mallorca i València, i Senyor de Montpeller i Omeladés. El seu naixement està envoltat de misteri i de llegendes populars, com la relativa al seu engendrament i la que fa referència al seu nom. La tradició explica que per decidir el nom del futur infant, sa mare encengué dotze ciris amb els noms dels dotze apòstols. El darrer ciri en consumir-se fou el que duia per nom Jaume, un nom estrany al llinatge tradicional de la monarquia catalana.

A les nostres terres són molts els pobles que celebren festes a la Candelària, servisca com a mostra El Porrat de Manuel (Ribera Alta), L'Entrà de la flor a Torrent (l'Horta), la Candelera i Sant Blai a la Tossa de Montbui (l'Anoia), Festa de la Candelera i Encantament de rotllos a Llorenç del Penedés (l'Alt Penedés), Festa de la Llum a la Seu de Palma (Mallorca), Viu de Llevata (Pirineus), Encamp (Andorra), i Prats de Molló, Sant Llorenç de Cerdans (Catalunya Nord).