La presentació de l'autor i de l'acte serà a càrrec de la portaveu municipal d'Esquerra Unida, Carmen Folgado.
Els llibres de Manel Arcos s'endinsen en el bandolerisme del segle XIX al País Valencià i la societat que ho envoltava
Manel Arcos és autor de diversos llibres que van acompanyant l'história del bandolerisme, llibres com: Acabaren com Camot un perfil del bandolerisme valencià en la primera meitat del XIX i el personatge històric que li dóna nom„ ha sigut l'estel. Després li van succeir Quan revifaben els trabucs i El robatori de Benimassot. Però encara que ara prevalen els dos últims, Arcos segueix presentant el primer en diferents localitats.
Com expliquen de Manel Arcos, en el seu periple per les diferents localitats del País en les quals presenta els seus llibres i últimament el Robatori de Benimassot, 'porta més de 23.500 km' recorreguts presentant els llibres. Poble a poble i Casa de Cultura rere Casa de Cultura i com en aquest cas en els Ateneus i, sempre aconsegueix l'èxit de les seues històries i la venda quasi completa de la seua 'tenda ambulant de llibres'.
Com deia de ell Levante-EMV: ' La cerimònia és senzilla. Arriba Manel Arcos a la Casa de la Cultura (o al saló de plens) del poble i descàrrega sobre la taula una pila d'exemplars d'Acabarem com Camot o del Robatori de Benimassot. En ocasions la sala és tan xicoteta que es podria penjar el «no hi ha bitllets». Generalment algú/na relacionat amb el lloc li acompanya i fa de presentador/a. Després de la xarrada és habitual que li compren quinze, vint exemplars i que els signe tots.'
En 'El robatori de Benimassot', Arcos investiga un curiós robatori que va tenir lloc en un xicotet poble de la comarca valenciana del Comptat.
Un diumenge 22 de febrer del 1874, una quadrilla de trenta-quatre bandolers, encapçalats per Josep Tomàs García, àlies Josep 'de la Tona', es va plantar a Benimassot, un poble que en aquells dies tenia no més de 276 habitants, amb la finalitat d'assaltar als més rics del lloc mentre assistien a la missa de les sis del matí.
Els trenta-quatre bandits, que més tard se'ls va cridar 'la companyia de segrestadors de la Marina', van envoltar la ciutat i van entrar en l'església, on els habitants sentien missa. Josep 'de la Tona', cigar en mà, va ordenar silenci, i després de traure una llista de la butxaca, va començar a nomenar un a un als més rics del poble.
Els esmentats eren conduïts per dos subjectes armats a les seues respectives cases i allí se'ls despullava de tots els diners que posseïen. El botí va ascendir als 53.000 -55.000 reals, que avui dia equivaldrien a uns 660.000 euros.
Va ser la inestabilitat política de l'època el que va propiciar un ambient de caos, amb el qual els bandolers es van sentir còmodes i van poder actuar amb més tranquil·litat.
El 'robatori de Benimassot' es va consumar poques setmanes després del colp d'estat del general Manuel Pavía, que va suposar la fi del cicle parlamentari de la Primera República. També són coetanis els anomenats 'successos d'Alcoi', així com com l'explosió cantonalista
En 'El robatori de Benimassot', Arcos investiga un curiós robatori que va tenir lloc en un xicotet poble de la comarca valenciana del Comptat.
Un diumenge 22 de febrer del 1874, una quadrilla de trenta-quatre bandolers, encapçalats per Josep Tomàs García, àlies Josep 'de la Tona', es va plantar a Benimassot, un poble que en aquells dies tenia no més de 276 habitants, amb la finalitat d'assaltar als més rics del lloc mentre assistien a la missa de les sis del matí.
Els trenta-quatre bandits, que més tard se'ls va cridar 'la companyia de segrestadors de la Marina', van envoltar la ciutat i van entrar en l'església, on els habitants sentien missa. Josep 'de la Tona', cigar en mà, va ordenar silenci, i després de traure una llista de la butxaca, va començar a nomenar un a un als més rics del poble.
Els esmentats eren conduïts per dos subjectes armats a les seues respectives cases i allí se'ls despullava de tots els diners que posseïen. El botí va ascendir als 53.000 -55.000 reals, que avui dia equivaldrien a uns 660.000 euros.
Va ser la inestabilitat política de l'època el que va propiciar un ambient de caos, amb el qual els bandolers es van sentir còmodes i van poder actuar amb més tranquil·litat.
El 'robatori de Benimassot' es va consumar poques setmanes després del colp d'estat del general Manuel Pavía, que va suposar la fi del cicle parlamentari de la Primera República. També són coetanis els anomenats 'successos d'Alcoi', així com com l'explosió cantonalista
L'acte tindrà lloc a l'Ateneu de Riba-roja divendres que ve 23 de gener a les 19 hores.
Cap comentari :