En la Nit de Reis i des de fa alguns segles, els menuts de la casa rebíem entre algunes coses més, una panereta de vímet o de boga que portava una serp de massapà i unes monedes de xocolata. Aquell era el dolç típic valencià que duien els Reis d'Orient als xiquets i que nosaltres celebràvem cantant aquella cançoneta tan popular que s'ha mantingut al llarg dels anys, dient:
Senyor Rei, ja estic ací,
Senyor Rei, ja estic ací,
la palla i les garrofes,
per al seu rossí,
i les casques per a mi....
Sembla que la casca és d'origen morisc, perquè com altres dolços de la rebosteria valenciana la seua base són les ametlles, el moniato i la mel, productes que la gent de l'horta tenia al seu abast i que pels anys passa a vendre's als forns i pastisseries.
Com tantes coses que han anat despersonalitzant al poble valencià, la casca començà a ser substituïda pel tortell (no roscó) arran de la Batalla d'Almansa. El tortell és un dolç d'origen occità i que malgrat els intents, no va poder desplaçar la casca fins als anys seixanta.
Actualment alguns forners estan obstinats en recuperar aquesta tradició tan nostra a punt de desaparéixer i que no té res a veure amb el tortell de reis. Aquest últim, es fa amb una pasta fullada farcida de cabell d'àngel, mentre que la casca valenciana s'assembla més al massapà.
Per cert caldria que el conseller de Governació, prenguera nota i posats a defensar les anomenades senyes d'identitat, es dedicara a subvencionar a aquells que s'esforcen per recuperar les tradicions mes genuïnes del País Valencià.
Cap comentari :