La Loteria suposa un ingrés extra per a l'Estat milers de milions anuals La Loteria suposa un ingrés extra per a l'Estat milers de milions anuals
Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

La Loteria suposa un ingrés extra per a l'Estat milers de milions anuals

No tots tenim 'la sort de Carlos Fabra, per tant el primer de tot, sort per a tots/es,  una altra cosa és com distribueix el govern actual l'ingrés entre les despeses del pressupost, que ja se sap és poc probable que vaja a necessitats socials. Ja sabem que primer serà pagar als BANCS, després o al mateix temps a Florentino pel fracàs del projecte Castor, després o abans a Valmor, Fórmula 1, Calatrava i, si queda alguna cosa, sanitat o ensenyament..

La recaptació de Loteries i Apostes de l'Estat va ascendir en 2013 a 8.520 milions d'euros i un 60,7% d'eixos ingressos, 5.170 milions, van acabar en la butxaca dels afortunats i cent cinquanta -150 milions- pels impostos fiscals als afortunats pel 20% al premis de més de 2500€. També queden per descomptar les despeses del sorteig que no es coneixen per no estar inclosos encara les dades.

L'ONCE, amb 1.836 milions recaptats, va beneficiar als seus compradors amb 941 milions, el 51,3%. La resta, donat el seu caràcter altruista, ho va destinar a remunerar als seus venedors i a programes socials per a persones amb minusvalideses. L'anterior demostra que, d'aqueixos grans jocs (excloguen-se casinos, bingos, màquines tragaperres i joc online), la Loteria Nacional és la que més diners ha concedit en premis en funció de les vendes enfront dels cupons de l'ONCE. També és la que més diners destina a priori: un 70% per a la loteria de Nadal, El Xiquet i la Setmanal i un 55% en la Primitiva, segons recorda en el seu llibre Anatomia del Joc el professor de la universitat *CEU San Pablo Miguel Còrdoba.

Els premis consignats per l'ONCE, es reflecteixen en els seus comptes anuals: el cupó diari ofereix un 48% de l'emissió a “remunerar” als seus jugadors, el Cuponazo, que se celebra els divendres, dedica a premis la meitat de la recaptació i el Cupó del cap de setmana l'any passat va destinar entre el 44% i el 46% a premis. Aqueixes quantitats finalment variaran en funció de l'atzar en petits percentatges.

La loteria instantània de l'ONCE, els anomenats “rasca”, que poden tenir altres noms (Tres en raya, Ruleta, Paraíso, Adiós hipoteca, Dados locos, Diamantes……) pugen alguns punts la quantitat destinada a premis , el mateix que ocorre amb les apostes hípiques, que en 2013 van proporcionar una tornada de 6,6 de cada deu euros jugats. En el cas de les apostes hípiques, la variació entre el retornat en 2013 i 2012 aconsegueix els 30 punts.

Saber quants sorteigs van repartir els seus primers premis o, si per contra, si li'ls /els hi queda l'organisme emissor (per a acumular-los a altres sorteigs posteriors o no) és molt més complicat. Ni Loteries de l'Estat ni l'ONCE desglossen, en les seues estadístiques, aquesta informació. L'organisme depenent d'Hisenda havia fet pública la seua memòria anual amb les dades de l'últim sorteig de la mare de les loteries, la de Nadal. Per a enguany s'espera que les vendes hagen remuntat (en 2013 van descendir quasi un 4%, fins als 2.362 milions). El 22 de desembre s'han posat en circulació bitllets per valor de 3.200 milions d'euros i es destinaran a premis 2.240 milions, el citat 70%.

No tots tenim 'la sort de Carlos Fabra i de Crespo, l'alcalde del PP de Manises.

No cal confondre la proporció que es destina a premis amb la probabilitat que ens toque “la grossa” o “el cuponazo”. Dins de cadascun d'eixos jocs la probabilitat de guanyar és proporcional a la quantitat de nombres diferents que un juga, i tots els nombres, tots els cupons, tenen la mateixes qualitats: tenen la mateixa probabilitat d'eixir premiats.

“Quina possibilitat hi ha que el nombre de “la grossa” del Nadal es repetisca dos anys seguits? Un sorteig no té res a veure amb un altre, però la probabilitat és d'una entre 10.000 milions de sorteigs”, reflexiona en el seu llibre el professor de Teoria de Jocs en el CEU, Miguel Còrdoba. Jugar sempre a un mateix nombre no ofereix cap avantatge, com tampoc l'ofereix comprar en una administració més “premiada”. Ningú té estratègies guanyadores, com explica el catedràtic Alfonso Gordaliza per a desmuntar tòpics. 

Per exemple, la bona sort de l'expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, que es va acabar després de la recerca judicial que ho ha portat a la presó per tràfic d'influències i suborn. Fabra havia ingressat fins a set vegades premis importants en un període d'11 anys. No tracten de fer els comptes de la probabilitat d'aquest succés, necessitarien recórrer quasi a la computació quàntica a la recerca d'una precisió de càlcul suficient per a obtenir un resultat que no fóra zero”, adverteix Gordaliza. Si Fabra haguera jugat un sol nombre, la probabilitat que li haguera tocat el gros almenys tres vegades (no ja set) en 10 sorteigs seria d'una entre més de vuit bilions. “Necessitaríem que jugaren tots els habitants de més d'1.000 planetes com la terra per a poder trobar a una persona tan afortunada”.

Més enllà de la corrupció, l'única diferència entre un jugador i un altre en un mateix sorteig és el que es diu “funció d'utilitat”, en relació amb els diners. “Per a entendre'ns, la utilitat del que costa un dècim no és igual per a un ciutadà mitjà que per a un conseller d'un banc amb targeta black”.

I si hi ha sort, alguns consells

Amb l'objectiu d'evitar possibles problemes i resoldre dubtes freqüents, la companyia espanyola de prestació de serveis d'assistència jurídica Legálitas ha preparat un decàleg d'aspectes legals a tenir en compte:

1. Que el Dècim siga autèntic:
És important comprovar que el dècim té logo, codi i tots els elements de verificació per a estar segurs que podem seguir somiant amb el premi. Recorda que els llocs autoritzats per a la venda es publiquen en la web oficial del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, a través de www.loteriasyapuestas.es.

2. Dècim deteriorat:

Igualment important és guardar el nostre dècim de forma segura i en lloc adequat, ja que, legalment, si s'arriba a deteriorar o trencar podem tenir problemes de cobrament si hem tingut la fortuna que ens toque algun premi.

Si ens ha ocorregut, i el nostre dècim deteriorat ha resultat premiat, hem d'anar amb ell a Loteries de l'Estat perquè ens l'autentique. Allà, després de facilitar-nos un resguard del seu lliurament, analitzaran el document i si té dubtes de la seua autenticitat el remetran a la Casa de la Moneda perquè verifiquen la seua validesa a través dels corresponents processos tècnics. Si tot és correcte, autoritzaran el pagament del premi. L'adreça de Loteries i Apostes de l'Estat és C/ Capitán Haya, 53 de Madrid.

3. Què has de fer si perds o et roben el dècim de la loteria?

Abans que se celebre el sorteig has de posar una denúncia davant la Policia Nacional, la Guàrdia Civil o davant el Jutjat de Guàrdia del lloc on haja ocorregut el fet. En la denúncia has de relatar totes les circumstàncies del fet, aportar les possibles proves que tingues -fotos del dècim o fotocòpies- identificant clarament el document: sèrie, fracció i sorteig. A més, cal notificar per escrit el fet a l'Assessoria Jurídica de Loteries i Apostes de l'Estat.

Amb la denúncia aconseguirem paralitzar el pagament fins que el jutge resolga. Si el premi és superior a 5.000 euros es podrà sol•licitar en el jutjat una ordre judicial perquè es paralitze el pagament del premi. Després enviarem una còpia de la denúncia i de l'ordre judicial paralitzant el pagament a Loteries i Apostes de l'Estat, la qual cosa podem fer a través d'una Administració de Loteries.

4. I si no tenim el dècim, sinó una participació?

En aquest cas no podem anar amb la nostra participació a cobrar-la a l'administració de Loteria ni a l'Entitat financera col•laboradora. Hem de portar-li-la a l'emissor de la participació per a demanar-li la quantitat que ens haja tocat.

5. Si estem casats de qui són els diners?

Si estem casats en règim de beneficiaris i a un dels cònjuges li tocara la loteria, els diners obtinguts com a premi tindran caràcter de guany, és a dir, que serà dels dos. No obstant açò, si estem casats en separació de béns el premi serà propietat exclusiva del que va comprar el dècim.

I si ens estem separant? Si els cònjuges estan en període de separació, que sol precedir al divorci, i un d'ells comprara la loteria premiada, el premi seria per al cònjuge que comprara el dècim, segons reiterada Jurisprudència del Tribunal Suprem. No obstant açò, la separació ha de ser seriosa, perllongada i demostrada. No bastaria una mera interrupció de la convivència.


6. Dècim compartit:

Encara que tinguem confiança amb les persones amb les quals el compartim, és convenient ser prudent, ja que en ocasions aquest tipus d'acords acaben en els Jutjats. Els dècims de loteria són al portador, per la qual cosa, en principi, el premi el rep el que el té en el seu poder.

Per açò, per a prevenir que qui ha guardat el dècim caiga en la temptació de no repartir el premi, és convenient quan compartim un dècim deixar plasmat documentalment l'acord: és suficient amb una fotocòpia del dècim, amb les dades i la signatura dels qui juguen i la quantitat que juga cadascun.

A l'hora de cobrar un dècim compartit premiat convé identificar a tots els que comparteixen el premi perquè l'acció del que s'encarrega de cobrar el dècim i repartir l'import amb la resta dels participants no es considere donació a efectes fiscals, i sotmès a l'impost.

7. Compra per internet:

En aquest cas, s'han de prendre algunes precaucions addicionals: Abans de realitzar el pagament, hem d'assegurar-nos que naveguem en un entorn web segur, aquell que comença per "https://" o bé té un cadenat o una clau al peu.

Cura amb els correus electrònics que pogueren arribar suplantant logos o símbols d'administracions de loteries i que poden pretendre una estafa, recordem que Loteries i Apostes de l'Estat no ven loteria per Internet.

Desconfia també si et diuen que has guanyat un premi i per a cobrar-lo has de pagar una taxa, o si t'ofereixen dècims a preus molt baixos. Si compres a una Administració de loteria per internet, has d'assegurar-te que la web inclou dades identificatives de l'empresa i informació de contacte.

Després de la compra, aquesta ha de fer-nos arribar, normalment per correu electrònic, un document amb signatura digital (expedida per la Fàbrica Nacional de Moneda i timbre) i el número adquirit. Aquest document equival al dècim físic que es compra en les administracions de Loteria. Realitzada la compra, és convenient guardar els emails de confirmació i "captures de pantalla" de la compra.

8. On cobrar el premi?

Loteries i Apostes de l'Estat té establit que per a cobraments de premis inferiors a 2.500 euros, podem cobrar-los a partir de l'endemà al sorteig, en els diferents punts de venda de la xarxa comercial.

I per als premis iguals o superiors a eixa quantitat, hem d'anar a les entitats financeres habilitades. El llistat d'aquestes entitats pot ser consultat igualment en la web de Loteries i Apostes de l'Estat.

9. Fins a quan es pot cobrar?
Hi ha una data límit per al cobrament del premi, ja que el cobrament té un termini de caducitat que és de 3 mesos a comptar des de l'endemà a la celebració del sorteig. Passat aquest termini ja no podrem cobrar-lo, per molt que acreditem ser portadors d'un dècim premiat.

10. Fiscalitat del premi:

Els premis atorgats per Loteries i Apostes de l'Estat, tributen des del passat 1 de gener de 2013. La mecànica de tributació és senzilla, ja que és el mateix Organisme de loteries qui queda encarregat de l'ingrés a Hisenda de tal sort que quan l'afortunat reba el premi, vindrà ja descomptat el 20% sobre la quantia del premi que excedisca dels 2.500 euros.

No serà necessari tornar a incloure-ho en la declaració de la renda, ni el premi, ni la retenció, encara que sí els rendiments o les inversions realitzades amb ell.

Per exemple, si decidisc comprar una casa i la llogue, en la declaració de la renda hauré de consignar la renda produïda per l'arrendament.

O si decidisc dipositar-ho i obtinc interessos, seran aquests últims els que caldrà declarar

 Els Efectes fiscals

En comprar un dècim per a la Loteria de Nadal, molts pensen en la quantitat de coses que podrien fer si resulten agraciats amb la Grossa. Però a voltes, planificar més les inversions o ser molt impulsiu pot implicar més problemes malgrat resultar guanyador.

Per aqueix motiu, l'associació d'experts en fiscalitat EFPA ha plantejat cinc consells a tenir en compte si resultes guanyador del sorteig de la Loteria de Nadal:

1. Què és el primer que he de fer si em toca el premi?

Des de EFPA asseguren que és fonamental mantenir cautela, ser discrets i no prendre cap decisió precipitada. Compulsar el bitllet premiat davant notari és una bona forma d'evitar esglais. Els premis superiors a 3.000 euros no es poden cobrar en les Administracions de Loteria així que, si el nostre premi és superior, hi ha tres mesos per a sol·licitar el cobrament en una entitat bancària concertada.

2. Quins impostos he de pagar?

Tots els premis de Loteries i Apostes de l'Estat que superen la quantitat de 2.500 euros tenen un gravamen especial del 20%. D'aquesta manera, l'import de la Grossa després del pagament d'impostos seria de 320.000 euros. Aquest gravamen especial és retingut per la mateixa entitat de Loteries que abone el premi, i aquesta retenció constitueix la tributació definitiva, de manera que no s'ha d'incloure de nou en la declaració de l'IRPF de l'any 2014.

No obstant açò, cal recordar que l'Impost de Patrimoni ens afectarà, tant si ho invertim com si ho mantenim en efectiu. Des de 2011 està subjecte a l'impost si supera, al costat de la resta del nostre patrimoni, els límits exempts. És a dir, el de 700.000 euros de mínim exempt general i el de 300.000 euros d'habitatge habitual, sense perjudici de la regulació que haja establit cada comunitat autònoma respecte a aquests límits i altres bonificacions.

3. Què no he de fer amb els meus diners?

L'associació recomana no precipitar-se, evitar caure en el parany de contractar un producte ganxo i no realitzar despeses supèrflues i innecessaris. Per exemple, si necessitem comprar un cotxe, pot ser una bona oportunitat per a la seua adquisició, però no hem de comprar el més car del mercat, si aqueixa no era nostra intenció abans de resultar agraciats.

Sobre les hipoteques, EFPA assegura que cada cas és diferent però cal tenir en compte que ja no existeix la deducció en l'adquisició d'habitatge habitual, per la qual cosa l'amortització de la hipoteca és una opció interessant. Existeixen algunes inversions segures que rendeixen per sobre del cost de la hipoteca i en un context de tipus tan baixos, resulta *apetecible aprofitar la rendibilitat d'alguns productes.

4. On ho puc invertir?

Invertir a curt termini és igual a especular, recorden des de EFPA. En un escenari com l'actual, amb tipus baixos i rendibilitats dels dipòsits en mínims, el primer que hem d'assumir és que, com més gran siga el risc de la nostra inversió, més diners podrem guanyar, però també perdre. Per açò, resulta indispensable comptar amb l'ajuda d'un assessor financer qualificat que ens acompanye en la planificació de les nostres finances personals.

Invertir en un pla de pensions és una opció molt interessant per a preservar el nostre nivell de vida després de la jubilació. I més tenint en compte que el canvi demogràfic al que estem assistint a Espanya amenaça que els pensionistes del futur mantinguem el poder adquisitiu assegurat fins ara.

D'altra banda, hem de tenir en compte la fiscalitat de cada producte financer i conèixer bé en què estem invertint els nostres diners. Per exemple, els fons d'inversió compten amb alguns avantatges desconeguts per a molts: permeten traspassar els diners més els guanys d'un fons a un altre sense haver de pagar i no paguem imposats si utilitzem els diners d'un fons per a contractar un altre.


5. Com puc cuidar els meus diners amb el temps?

Per a preservar els diners guanyats, EFPA subratlla que és important comptar amb un sistema de seguiment i avaluació per part d'un professional qualificat que ens permeta prendre decisions adequades tenint en compte tots els factors, les variacions de mercat, el nostre perfil d'inversió i els canvis en les nostres circumstàncies personals

.



Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon NotaLegal