Com ve ocorrent des dels anys seixanta, el darrer diumenge d'octubre és la diada on els nacionalistes valencians s'apleguen al Puig per a continuar celebrant de manera més reivindicativa que lúdica aquell primer aplec que convocat un 20 de juny de 1915 per l'associació Lo Rat Penat, encara preocupada pel redreçament cultural del País Valencià, va ser el precursor dels actuals aplecs.
Per trencar amb les tradicions civico-culturals de Lo Rat Penat, en 1960 les seues joventuts volgueren donar-li a la fita un caire polític de reafirmació nacional convocant el I Aplec de la Joventut del País Valencià a Sant Vicent de Llíria, aplec que va tenir continuació amb els d'Alcoi, Castelló, Bocairent, on començaren una sèrie de dificultats repressores per a la seua celebració que continuaren a l'Aplec de La Vall d'Uixó. Des de 1964 i amb la intenció de fugir dels impediments legals que posaven les autoritats franquistes es cridà a sumar-se, el darrer diumenge d'octubre, a la primera Marxa a Peu des de València al Puig. Aquelles marxes, vigilades per l'armament de la Guàrdia Civil en tot el seu recorregut, van durar cinc anys, fins que el 1968 el governador civil va tancar el poble del Puig per a impedir l’entrada de marxadors nacionalistes.
El nacionalisme valencià lluny de retreure's pels entrebancs repressius, va continuar endavant recolzant-se en actes culturals com els premis d'Assaig Joan Fuster. Després de les primeres eleccions democràtiques i represes les marxes al Puig, prompte varen perdre la vitalitat inicial de convocatòria i tan sol el Partit Socialista d'Alliberament nacional PSAN va continuar sent fidel a la fita de la muntanyeta de la patà. El 1991 va ser recuperada de nou la Marxa a peu al Puig i varen ser precisament aquelles joventuts nacionalistes com Enric Tàrrega, Víctor Baeta, Màrius Fullana, Rafa Sena, Ramon Bono, Emili Villalba, Xelo Santandreu, entre d'altres, avui no tan joves, els que units en l'Assemblea per l'Autodeterminació es van decidir aquell any a tornar a eixir a la carretera per aplegar-se al Puig.
Enguany pot ser que l'Aplec del Puig tinga altres connotacions diferents, ja que les forces polítiques estan tan igualades que a les pròximes eleccions municipals i autonòmiques es pot capgirar l'actual panorama polític valencià i amb eixa direcció s'han muntat avui, les reivindicacions del nacionalisme valencià "La marxa al Puig és la marxa cap a la plena llibertat del poble valencià" ha dit Enric Morera. Des de les Torres dels Serrans de València i caminant per l'antiga carretera de Barcelona, alguns centenars de persones s'han arribat a l'esplanada del monestir del Puig on els militants i simpatitzants de Bloc i Compromís s'han concentrat per a celebrar aquesta diada d'una manera lúdica i cultural. Fira gastronòmica, tallers per als nanos, actuacions musicals amb grups i dolçaines i tabaleters i l'acte polític on s'ha fet l'entrega dels Blocs d'Honor 2014. Al final menjar popular amb paella.
Molt diferent ha estat l'acte que des dels anys vuitanta està mantenint ininterrompudament el Partit Socialista d'Alliberament Nacional, alguna plataforma impulsada per aquest partit independentista, i també l'Assemblea d’Unitat Popular (AUP) en el seu moment i altres sectors de l'Esquerra Independentista, concentrant-se a la Muntanyeta de la Patà sota el lema "Guanyem la Independència"
La dirigent del PSAN i Solidaritat, Núria Cadenes, ens ha explicat que l'acte del PSAN d'avui no recull només l'embranzida que hi ha ara al Principat, sinó també la del País Valencià, "on hi ha una efervescència de canvi institucional". "Hi ha moltes ganes d'aquest canvi, i també hi ha moltes possibilitats de fer fora el PP de les institucions. Per això hi hem convidat Josep Lluís Albinyana, el primer president de la Generalitat: per simbolitzar el sentiment de recuperació de les institucions. Podem recuperar-les, i ho dic fent servir un plural molt ampli", afegint que "en aquesta cita electoral hi ha un altre factor important, la mobilització de la societat civil". "Hi veig un cert paral·lelisme amb això que passa al Principat: diverses entitats de tota mena que s'ajunten per coordinar feina, pensaments i esforços i assenyalar punts irrenunciables de l'actuació política. És el que fa, per exemple, la Xarxa d'Entitats del País Valencià." Considera que les eleccions no seran solament un canvi de sigles ('això ja s'ha fet unes quantes vegades'), sinó que hi haurà l'exigència de complir els compromisos. "Es tracta de fer fora el PP d'una vegada, sí, però les eleccions no són un xec en blanc per als partits que surtin elegits. S'ha aprés què es va fer malament, i la societat valenciana no està disposada a permetre cap xec en blanc als qui vinguin. Aquest poble és cada vegada més adult i té més capacitat de fer les coses bé"
En la mateixa línia ideològica, ens han parlat els altres oradors Roger San Millan, secretari d'organització de SI. Aida Àngel, del Secretariat Nacional de l'ANC i Josep Guia, del Comité Executiu del PSAN. "La manifestació del 9 d'Octubre a València és una passa cap al canvi de poder polític al País Valencià, per guanyar València i guanyar la Generalitat, i l'Aplec del Puig del darrer diumenge d'octubre, tot defensant la catalanitat nacional del País Valencià, marca el nord de la lluita: el País Valencià no té futur dins d'Espanya i cal guanyar la independència. Una Independència compartida i unida amb la resta dels Països Catalans".
Cap comentari :