Les accions començaran els dies 2 i 3 de setembre amb actes públics amb el lema "Aturem la LOMQE, defensem l’escola pública". El 2 de setembre es convocaran actes alternatius d’inauguració del curs 2014/2015 amb la participació de la comunitat educativa. El 3 de setembre convoquem als centres a fer concentracions de rebuig a l'entrada de la LOMCE a les aules, i en defensa de l’escola pública.
El 10 de desembre de 2013 el BOE publicava la LOMQE i el 30 del mateix mes en començava l’aplicació.
El PP va aprovar en solitari la LOMQE, després de vora dos anys de mobilitzacions de la comunitat educativa en contra d’aquesta llei, amb dues vagues generals en educació incloses. Molts són els motius per a oposar-s’hi, segons els convocants:
- augmenta l’escletxa social de l’alumnat,
- empitjora les condicions laborals del professorat,
- buida de capacitat de decisió els consells escolars de centre,
- converteix les direccions en gerents d’empresa,
- arracona les llengües pròpies,
- fomenta la religió,
- segrega l’alumnat per sexes i capacitats,
- incorpora revàlides que anul·len els projectes educatius dels centres, .
Li donen suport a la convocatoria FAPA-VALENCIA i tots els sindicats, proposant als centres educatius valencians una sèrie d’accions reivindicatives davant l’inici del curs escolar 2014/2015 en contra de la LOMCE i en favor del valencià, de l’educació artística i musical.
FAPA-Valencia. El STEPV, la FE CCOO PV, entre molts altres, impulsen aquestes iniciatives unitàries que començaran de manera contundent la primera setmana de curs, i que es desenvoluparan al llarg de les següents setmanes amb murals, música, tancaments, reivindicació i festa.
FAPA- Valencia i els convocants 'pretenen mantenir la defensa de l'Escola Pública per què la Conselleria d'una manera sigil·losa i ideològica en pro de la privatització de l'ensenyament. La cessió del sòl públic per a construir centres privats, l'arranjament escolar que ha eliminat línies tant en valencià com en castellà en molts centres són mostra evident que la Conselleria no aposta en cap moment per l'escola pública sinó que contínuament fa concessions a la privada.
En aquest context, en el qual la implantació de la LOMCE va a restringir notablement la participació de pares/mares en els consells escolars, la labor de les AMPA es fa més necessària però junts i donant-nos mutu suport podem aconseguir que se'ns escolte i que FAPA-Valencia siga un referent de pares i mares.
Per aquest motiu la Comunitat Educativa i els convocants criden a tota la ciutadania donar suport a aquesta mobilització i a la Conselleria d’Educació a rectificar la política d’augment de ràtios i d’establiment del districte únic per tal de no convertir el dret a l’educació en un privilegi a l’abast només de les classes millor situades econòmicament.'
Aquestes mobilitzacions se sumarien a les acordades per la Plataforma per l’Ensenyament Públic del País Valencià per als primers dies del curs que es concreten en:
2 de setembre: a les 18 hores. Inauguració del curs per l’escola pública.
3 de setembre: Coincidint amb l’inici de curs de primària i secundària, concentracions a les portes dels centres educatius.
Per tant
El País Valencià la primera Comunitat que comença l' experimentació amb l'ESO i avança l'inici del curs al 3 de setembre
Els alumnes d'Infantil, Primària, ESO, FP i Batxillerat de la Comunitat Valenciana seran els primers a reprendre les seues classes, que començaran de nou el dimecres 3 de setembre.
D'aquesta manera, la valenciana serà la primera Comunitat a aplicar la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (*Lomce), que aquest curs s'implanta en 1º, 3º i 5º de Primària i en 1º de FP Bàsica.
Els estudiants de la resta de l'estat s'incorporaran en dies successius, i és a Catalunya on més es retarda la volta al col·le en Primària (comencen el dia 15).
A Astúries, Castella i Lleó i Cantàbria, les classes d'ESO i Batxillerat es reprendran el 17 de Setembre, i un dia més tard (el 18) tornaran els alumnes de batxillerat a Aragó.
Els matriculats en ensenyaments generals no universitàries aquest curs rondaran els 8 milions (el passat exercici van ascendir a 8.081.972), mentre que 670.778 professors van impartir classes en 27.650 centres (18.816 públics i 8.834 privats).
NOVETATS
La Lomqe s'implantarà al llarg de tres exercicis consecutius (en el 2014-2015 començarà en els cursos imparells de Primària i en Primer de FP Bàsica; en el 2015-2016 arrancarà en els cursos pares de Primària, els imparells d'ESO i Primer de Batxillerat, i en el 2016-2017 arribarà a Cambra d'ESO i a Segon de Batxillerat).
Entre les novetats de la llei, figuren la implantació de Proves Externes a final de cada etapa educativa. Hi haurà dos en Primària (en tercer i sisè) de caràcter orientatiu, mentre que per a obtenir els títols d'ESO i batxillerat sí serà necessari superar aquests exàmens.
Tal obligació es farà efectiva en 2017, el mateix any en què desapareixerà de forma definitiva la Selectivitat i les universitats podran triar als alumnes en funció de les seues notes mitjanes i, si escau, organitzar proves pròpies o exigir altres requisits.
A més, la Lomqe preveu la creació de dos itineraris en Cambra d'ESO, un de caràcter acadèmic i un altre més pràctic, dirigits respectivament cap a batxillerat i FP de grau mitjà; la substitució dels Programes de Qualificació Professional Inicial per la FP Bàsica (amb dos cursos obligatoris), i la desaparició d'Educació per a la Ciutadania i el seu reemplaçament per Valors Socials i Culturals en Primària i Valors Ètics en ESO.
L'assignatura de Coneixement del Mitjà de Primària es desdoblegarà en les antigues Ciències Naturals i Socials; es reforçarà el paper dels directors de centre en detriment dels consells escolars, i els col·legis que segreguen a l'alumnat per sexe podran obtenir concerts de l'administració.
No obstant açò, potser la part més controvertida de la reforma siga la que es refereix al nou repartiment de competències entre Estat i Comunitats Autònomes, que ha sigut qualificada de "recentralizadora" i de "invasió competencial".
La Lomqe classifica les matèries en troncals (l'Estat fixa els continguts i els criteris d'avaluació); específiques (depenen de les Comunitats i el ministeri estableix els estàndards avaluables), i de lliure configuració autonòmica, a decidir entre les pròpies Autonomies i els centres.
Cap comentari :