El 24 de setembre del 2009 el grup alcoià
Batà, format pel Carles Linares, Rebeca Sanjuan i Carles Tur, es van donar a
conèixer amb la presentació del seu primer treball: Cançons de butxaca. Amb
les butxaques plenes de cançons, però també d’il·lusions, esperances i somnis,
Batà eixí d’Alcoi, Serpis avall, cercant
les aigües de la Mediterrània: el mar
llegendari i mític de tantes i tantes civilitzacions que han crescut a la seua riba. Des de
llavors Batà recorre aquestes aigües a la recerca de la desitjada Ítaca. No
tenen pressa en arribar-hi, saben que el viatge està ple d’aventures i
coneixença. De tant en tant fondegen illes o s’aturen en algun port per
buidar-se les butxaques. Aleshores com rodamons cantaires, i en fires ,mercats,
teatres i universitats, regalen cançons
a tots aquells que les vulguen escoltar.
Així ho van fer en una de les seues parades a Itàlia, a la Universitat de Pavia
i al CSA Barattolo. D’altres vegades, i en la immensitat de la mar, s’hi troben
amb altres companys d’aventures, amb qui comparteixen projectes. Com passà
l’any 2011 que en companyia d’altres cinc grups musicals alcoians, VerdCel,
Hugo Mas, Arthur Caravan, Pelandruska i We Are Not Brothers, editaren el disc Música de telers.
Ara Batà, ajudats
per un bon grapat de mecenes, ha volgut fer una nova parada, tornen a tindre les butxaques plenes de noves cançons,
de noves aventures. No han cercat la terra ferma, ara han volgut ancorar el
vaixell a l’Intermareal, una “zona costanera compresa entre la baixamar i
la plenamar. És un lloc de transició, la importància de la qual radica en les seues característiques úniques i
en la presència d’espècies que han aconseguit adaptar-se a condicions
severament canviants”. Efectivament, amb Intermareal el grup Batà ens
hi presenta una nova aventura. Una aventura on, cal dir-ho, no tot són flors i
violes: “I jo sols vull habitar/com un
cranc ermità/que canvia de closca/quan
la vida estreny/ i li costa alenar” (Intermareal), que cal
afrontar les dificultats: “La vida entre
zeros i uns/però avui cal sumar i cal aturar,/fugir d’aquest bosc que no ens
permet veure clar”(Trapezista), i que hem de continuar creient en les
Ítaques, doncs: ”Ens hem acostumat/a perdre la il·lusió/d’utopies ben
certes/que marcarien la realitat del demà”(Ens hem acostumat). Però en aquest
navegar, a la mercè d’onades, tempestes
i fins i tot tsunamis és molt fàcil perdre el rumb i desorientar-se, però a la
fi acabes aprenent a dominar els vents, i així “mentre cau l’arera/del rellotge daurat, cerques les petjades/per on mai
tornaràs” (Mentre les ones vénen). I és que de vegades la vida, “que són quatre dies i tres d’ells plourà” ens passa pel davant i no ens n’adonem,
capficats en mil i una cabòries: “Si un
dia cantes, espanta les penes que t’han ofegat/no esperes miracles,/que
el cel està lluny i l’infern molt avall” (Quatre dies). Ai, les penes, les
penes hi caben totes a dintre d’una maleta: “Faig la maleta per omplir-la de neguits i negrors”. Una maleta
sense adreça “perduda en una terminal”,
però tranquils, no us amoïneu: “Tan sols
hi havia roba vella/ja no em vistent els records/no cal que patiu per
ella/pregunteu si algú la vol/Ai, Qui la vol?(Faig la maleta).
Amb aquest nou
treball el grup alcoià Batà ha ancorat a la zona intermareal. Des d’allí, des
d’aquest lloc estratègic, des d’on
s’albira la costa , a tocar, i
des d’on és fàcil endinsar-se mar endins, ens canta, ens conta, ens mostra els
seus neguits, cabòries i tempestes, però també les il·lusions, utopies i alegries, perquè quan no ho esperes i mentre
estàs “pendulant com un trapezi/a
l’hamaca amarrada entre els pins,/el cel blau entre les branques” veus la llum entre la foscor, com ho fa “de
sobte l’esquirol/ que llampega d’alegria/ en trobar el pinyonet” ( Trapezi)
Si aquest estiu
aneu vora mar, mentre gaudiu de de la platja, contempleu l’onatge des de la
terrassa d’un restaurant, llegiu un llibre en una cala tranquil·la o passegeu
per la sorra, no deixeu de mirar mar endins. Si us hi fixeu una mica a la zona
intermareal, allí on la baixamar i la plenamar s’aiguabarregen, albirareu el
vaixell de Batà. Llavors, pareu l’orella, tanqueu els ulls, escolteu i gaudiu d’aquesta nova aventura que ens
conten Carles Linares, Rebeca Sanjuan i Carles Tur, i amb la col·laboració
musical d’Albert Ortega (“Bertomeu”).
Autor/Vicent Luna i Sirera
.jpg)
Cap comentari :