Des del passat novembre, i arran del tancament de RTVV, els valencians ens hem quedat sense el dret fonamental de rebre i comunicar informació en la nostra llengua. La societat civil pren ara la paraula i impulsa una ILP per posar remei a una anomalia: un territori amb llengua pròpia sense mitjans de comunicació que la preserven i promoguen.
Presentació de la campanya de promoció de la ILP per una ràdio i televisió públiques i en valencià la foto de dalt a València, la segona foto a Castelló.
"Ja no podem debatre sobre el tancament de RTVV, perquè les Corts no poden sotmetre a discussió un mateix assumpte dues vegades", explica Josep Lluís Fitó, membre del comité d'empresa de Ràdio Televisió Valenciana i, ara, una dels centenars de persones que hi ha al darrere de la promoció de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a l'aprovació d'una llei que garantisca la creació de mitjans de comunicació públics i en valencià. El tancament ja es va debatre, i ara la situació obliga a passar pàgina i anar més enllà; a crear un nou marc legal que done com a resultat el naixement d'uns nous mitjans de comunicació públics.
La llei a la qual aspiraran els signants a favor de la ILP pretén "donar contingut al dret col·lectiu del poble valencià a rebre i comunicar idees i informació en llengua pròpia" amb la finalitat "d'enfortir la identitat, la llengua, la cultura i el caràcter del nostre poble", segons s'explica en els plecs que s'han de signar. Aquests drets "arrelen en convenis internacionals ratificats per l'Estat espanyol", com ara el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, aprovat per l'ONU el 1966. Així mateix, es contemplen en el Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals, aprovat pel Consell d'Europa l'any 1950. Més recentment, al 1992, es va signar la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries, que també protegeix aquestos drets que els valencians veuen ara vulnerats.
L'objectiu és la creació d'un nou marc legal que done com a resultat el naixement d'uns nous mitjans de comunicació públics
Però la ILP no prosperarà. Si ho fera, seria una sorpresa, perquè la majoria absoluta del Partit Popular a les Corts la frenarà. No obstant això, antics membres de RTVV i una representació "transversal" de la societat civil de les tres províncies, així com d'institucions valencianes, artistes, escriptors i escriptores, esportistes, científics i juristes, entre d'altres, volen posar sobre la taula un debat que, segons expliquen, està al carrer. S'han de recollir com a mínim 50.000 firmes per a què la proposició de llei arribe a debatre's.
Hi ha una sèrie de requisits per tal d'adherir-se a la proposició de llei i poder signar. S'ha de ser major de 18 anys i estar censat a qualsevol localitat valenciana. L'acollida ha estat "bastant bona", segons explica Josep Lluís, i ja hi ha inscrits uns 400 fedataris, que són les persones que han de donar validesa a les signatures en primera instància. Després, una vegada presentades les firmes, és la junta electoral la que verifica les que són vàlides i les que no.
Entre les cares conegudes que donen suport a la promoció de la ILP estan el rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo, el president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer, Josep Lluís Albinyana, primer president del Consell Preuatonòmic, el president de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, Josep Almeria, l'actor i president de l'Associació d'Actors i Actrius Professionals Ferran Gadea, l'artista Manuel Boix, l'escriptor Rafael Chirbes, l'escriptora Carmen Amoraga, guanyadora del Premi Nadal 2014, el cantant d'Obrint Pas, Xavi Sarrià, i dos representants de l'esport valencià, els pilotaris Genovés II i Waldo, entre altres personalitats.
El calendari de la ILP marca que durant els quatre mesos vinents es portarà a terme la recollida de firmes. El procés s'ha de fer de manera acurada perquè siga totalment efectiu. Cada plec ha de ser original, anar numerat i estar signat per un fedatari. Qualsevol pot ser fedatari, però abans s'ha de posar en contacte amb la comissió promotora. Els quatre mesos de termini acabaran a l'agost, però es pot demanar una ampliació de dos mesos, cosa que es farà per a què l'assumpte es puga debatre dins de la present legislatura.
A l'espera del comiat o el recurs
Els treballadors de RTVV es troben encara actualment en situació de permís retribuït, és a dir, cobrant per no treballar des del tancament, el passat mes de novembre. L'empresa els ha informat de que a principis de maig rebran la carta d'acomiadament. Els seus sentiments, explica Josep Lluís Fitó, es mouen "entre la indignació, la ràbia i la impotència".
Des del tall de les emissions de la ràdio i la televisió públiques, algunes cares conegudes de l'ens van iniciar una campanya de xerrades i trobades a diferents localitats valencianes per explicar el tancament a la societat i posar en valor la funció d'uns mitjans de comunicació públics i en valencià. Aquesta campanya s'ha vist reduïda notablement arran de la signatura de l'acord per l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) d'extinció entre els treballadors i l'empresa, el passat mes de març.
Els sentiments dels treballadors es mouen "entre la indignació, la ràbia i la impotència"
L'acord contempla indemnitzacions de 35 dies per any treballat amb un límit de 30 mensualitats, a més pagaments lineals en funció de l'antiguitat dels treballadors. Però la Confederació General del Treball (CGT) va presentar una demanda col·lectiva contra l'ERO davant l'Audiència Nacional el passat 23 d'abril que està pendent de resolució. Si anara endavant la iniciativa d'aquest sindicat, el procés tornaria a embolicar-se i encara s'allargaria més la situació kafkiana en què es troben actualment els treballadors.
ILP, democràcia participativa eficaç?
La ILP és un dels instruments que contempla la legislació per tal que els ciutadans puguen promoure l'aprovació, derogació o canvis de lleis en vigor. En els últims temps, i també relacionada amb l'àmbit comunicatiu, se n'ha presentat altra, la que promovia una 'Televisió sense fronteres'. Tot i que es van presentar 651.000 signatures al Congrés dels Diputats, la majoria absoluta del PP va tombar la llei, que apostava, entre altres mesures, per la reciprocitat d'emissions entre TV3 i Canal 9 entre Catalunya i el País Valencià.
Altra ILP, aquesta, presentada a l'àmbit autonòmic, com la que està en marxa actualment per una ràdio i televisió públiques i en valencià, fou la promoguda des de la plataforma d'associacions i col·lectius Per l'Horta l'any 2001, en la que es demanava una llei reguladora del procés d'ordenació i protecció de l'Horta de València com a espai natural protegit. La iniciativa va comptar amb el suport de 117.000 valencians i valencianes, però fou rebutjada per la majoria del PP a finals del mateix any.
La ILP es presenta, per tant, com una arma ineficaç per promoure, canviar o derogar lleis, però també és un mecanisme per mantenir certs assumptes en el centre de l'agenda dels partits i dels mitjans de comunicació.
Guillem Sanchis des de nonada
Cap comentari :