Difícilment es poden comprendre a hores d’ara la situació de l’Educació en general i del Sistema Educatiu en particular, sense conèixer ben bé els orígens, l’evolució i els diferents fets i esdeveniments històrics que han marcat aquestes al sí de la nostra societat valenciana.
Dissortadament els relats “oficials” al respecte han amagat, a sovint d’una forma majoritàriament intencionada, molts dels personatges, grups d’interessos i episodis què ens podríen explicar més clarament l’actual funcionament de les institucions educatives i dels sectors informals d’aquesta i, per supost, del perquè de l’actual Política Educativa que
tant de malestar ens provoca i què posa en perill les conquestes dels
períodes més democràtics i avançats de la nostra història.
Des de les Rutes Ciutadanes de València, iniciativa
periodística i de difussió didàctica de molts temes de carácter social,
polític, cultural i històric que duu endavant el Col.lectiu “Xarxa Urbana”, hem volgut oferir a tots/es els interessats/des a l’ensenyament, un Itinerari de caire històric-pedagògic, on s’experimenta un recorregut complet de l’evolució d’aquest a la nostra ciutat.
El recorregut suposa un trasllat vivencial en el temps, des de
l’època de les primeres Escoles de Llatí i Gramàtica (i dels “atrils” o
faristols), atorgades com a Privilegi a València pel Conqueridor Jaume
I, fins les actuals retallades a l’educació pública i l’expansió d’una
concepció mercantilista i tecnòcrata què prioritza la introducció de les
noves tecnologíes a les aules (els ordinadors) abans què l’equitat, la
veritable qualitat i l’accés universal a aquesta.
Itinerari;
RUTA “DES DE L’ATRIL A L’ORDINADOR”
Recorregut per la veritable Història de l’Educació a València
1.- Universitat de València. Plaça del Patriarca. Real Col.legi Seminari Corpus Christi. L’Humanisme perseguit i Lluís Vives.
2.- San Joan de l’Hospital. Les Ordes religiós-militars i l’atenció als pobres.
3.- La porta de l’Almoina. El paper de l’Esglèsia en l’educació de les classes poderoses i la Caritat vers els infants necessitats.
4.- Primera Residència d’Estudiants de l’Opus Dei a València (1939-41). L’estada d’Escrivà de Balaguer al c/Samaniego.
5.- L’Institut d’Estudis Valencians durant la Guerra Civil. Expossició al Palau de Cerveró.
6.- Casa-Obrador dels oficis artesans medievals. C/Mare Vella.
Refugi de l’Il.lustrat Cavanilles a València. Enciclopedistes i
afrancesats perseguits i exiliats.
7.- Patronato de la Juventud Obrera. Teatre Escalante. El Moviment Social Catòlic de finals del XIX.
Casa-Taller del pintor valencià Joan de Joanes. S. XVI. “Parada y fonda”. Poesía Social.
8.- Ateneu Llibertari “Al Margen”. L’educació obrera i anticlerical i la seua tradició a València.
9.- Els Casinos Republicans, educació popular i laicista
represaliada per les Autoritats. La figura del Mestre Ripoll, darrer
ajusticiat per l’Inquisició a Europa.
10.- Asils de Pàvuls del Marqués de Campo i de San Juan. Ampliació immobiliària sense límits de la Universidad Católica de Valencia.
11.- El Col.legi Graduat “Cervantes”. Un símbol per a l’impuls de l’escolarització pública a València.
12.- La “Casa de las Arrepentidas” de Santa Úrsula i la “Casa Galera” o presó per a dones de les Torres de Quart. De la reeducació femenina a l’empresonament dels seus cosos.
13.- Les Escoles Píes (1738) una Orde destinada a l’educació dels sector populars i posteriorment dels sectors acomodats.
14.- Els Gremis i l’ensenyament dels aprendius d’oficis. Gremi de Fusters al barri de Velluters.
15.- L’Hospital General (S.XVI) i la reunificació dels hospicis de mendicants, El “Pare d’Orfes”.
16.- “Casa de la Enseñanza” per a doncelles empobrides
(Ajuntament de València) i primera Escola Normal de Magisteri de la
ciutat. Les Colònies Escolars municipals.
17.- Seminari de Nobles San Pablo dels Jesuites i l’Institut Lluis Vives. De l’educació elitista al primer Institut d’Ensenyament Secundari públic de València.
Cap comentari :