No es diu només als carrers d’Aielo de Malferit i de la resta de pobles de La Vall d’Albaida. La història ha traspassat fronteres els últims anys. El suposat origen valencià de la Coca-Cola l’han tractat, fins i tot, a mitjans com la BBC o Der Spiegel. Hui intentem esbrinar què hi ha de cert en el relat.
Joaquín Juan Mompó té 90 anys i, malgrat l’edat i l’acumulació de vivències, manté un discurs coherent i lúcid que ens ajuda a esbrinar quina és la relació entre la Nuez de Kola-coca, produïda a la licoreria d’Aielo, i la Coca-Cola.
El seu iaio va adquirir la fàbrica de xarops i destil·leria i licors d’Aielo a l’any 1907, després d’haver estat associat amb un dels fundadors del projecte inicial, Enrique Ortiz. Feia més de 10 anys que destil·laven la Nuez de Kola-coca amb productes importants d’Amèrica. La crisi de la fil·loxera de 1888 havia obligat als productors nacionals a buscar proveïdors a altres països, iiniciar així una sèrie de relacions comercials més enllà de l’Atlàntic. El celler passà a dir-se, aleshores, J. Juan Mompó, i va continuar destil·lant el licor, fet amb cola i fulles de coca, que encara es produeix. El seu sabor és similar al de la Coca-Cola, això sí, amb alcohol i sense bombolles.
La Nuez de Kola-coca és com la Coca-Cola però amb alcohol ni bombolles. Foto: Beatriz Jiménez.
El seu iaio va adquirir la fàbrica de xarops i destil·leria i licors d’Aielo a l’any 1907, després d’haver estat associat amb un dels fundadors del projecte inicial, Enrique Ortiz. Feia més de 10 anys que destil·laven la Nuez de Kola-coca amb productes importants d’Amèrica. La crisi de la fil·loxera de 1888 havia obligat als productors nacionals a buscar proveïdors a altres països, iiniciar així una sèrie de relacions comercials més enllà de l’Atlàntic. El celler passà a dir-se, aleshores, J. Juan Mompó, i va continuar destil·lant el licor, fet amb cola i fulles de coca, que encara es produeix. El seu sabor és similar al de la Coca-Cola, això sí, amb alcohol i sense bombolles.
La Nuez de Kola-coca és com la Coca-Cola però amb alcohol ni bombolles. Foto: Beatriz Jiménez.
Si fem una ullada als articles i informacions publicades al respecte els últims anys, trobem la hipòtesi de que al 1885 els primers socis de la fàbrica (Bautista Aparicio, Enrique Ortiz i Ricardo Sanz) viatjaren a una Fira a Filadelfia. i que va ser allà on algú va copiar la recepta. Però allò ben cert és que no hi ha cap prova de que això passara. Als records i papers acumulats a la casa dels Mompó hi ha constància de que la licoreria va participar i guanyar premis a diversos concursos europeus, però cap document ni testimoni dóna per bona la teoria de la presentació del producte als Estats Units.
Una patent de 3.000 pessetes
Al 1922 mor l’avi de Joaquín Mompó i l’empresa continua funcionant baix el nom de Viuda de J. Juan Mompó fins l’any 36. Amb l’arribada de la guerra, els propietaris s’exilien i la fàbrica es incautada per la UGT. L’any 1939 la família Mompó recupera la fàbrica i reprèn l’activitat baix el nom Hijo de J. Juan Mompó. És aleshores quan, per primera vegada, hi ha un contacte entre la Coca-Cola i la fàbrica d’Aielo.
A la dècada dels 40, la companyia americana vol comprar la patent per tal de vendre el seu producte a Espanya.Però no ho podia fer per la similitud del nom amb la Nuez de Kola-coca. Els americans entren en contacte aleshores amb Joaquín Juan Sanchis, propietari de la licoreria en el moment i fill de J. Juan Mompó. Existeixen conjectures que apunten a que els valencians van rebre pressions per tal de no posar problemes, i que un despatx de Madrid va intervenir per accelerar el procés.
Finalment, la patent es va vendre, a banda de pels suposats interessos polítics i econòmics, perquè Juan Sanchis no tenia massa interès en no fer-ho. Per a ell, la Coca-Cola, una beguda gasosa i sense cap tipus d’alcohol, no era competència. La venda de la patent es va fer efectiva al 1949, el preu marcat foren 3.000 pessetes, i en l’operació va intervindre el Sindicat Vertical de Licors. Anys més tard, el mateix Sanchis va intentar recuperar la patent, però li va resultar impossible. Els documents estaven signats.
Als 90 anys, Joaquín Juan Mompó manté un discurs lúcid que ajuda a esbrinar el suposat origen valencià de la Coca-Cola. Foto: B. J.
Fins ací el misteri, almenys la part d’ell que podem aclarir amb papers i amb la conversa amb l’únic testimoni viu de la història, Joaquín Juan Mompó, qui, uns anys més tard, va heretar el negoci familiar de son pare, i que, entre anades i tornades arran del tema que ens ocupa, ens conta un fum d’anècdotes de l’època i la licoreria
Per exemple, que l’empresa es va expandir gràcies a la fabricació d’un fum de licors amb noms curiosos com ‘Lágrimas del contribuyente’, “del que sempre reservaven alguna ampolla per regalar als inspectors d’hisenda” ens relata divertit Joaquín. O el ‘Perfecto amor’, ‘Placer de damas’ o ‘Cualquier cosa’, tots produïts a Aielo i distribuïts per tota la part sud d’Espanya, en uns anys en què als bars es consumien majoritàriament licors, i les begudes gasoses eren altra cosa.
La venda de la fàbrica
La fi de la relació de la família Mompó i la licoreria arriba en 1970 quan, com recorda Joaquín, li va vendre la fàbrica a Juan Juan Micó. “Era un dels treballadors de la fàbrica, portava huit anys amb nosaltres i va voler quedar-se amb el negoci”. Per tant, i aplicant la lògica, és impossible que, com afirmen alguns articles publicats a grans mitjans de comunicació, fóra l’avi de Micó qui inventara la fórmula secreta, donat que la seua relació amb la Kola-coca és posterior.
Se n’anem de la casa de Joaquín Juan Mompó amb la sensació d’haver assolit l’objectiu inicial: saber quant de veritat hi ha en l’origen valencià de la Coca-Cola. I ens acomiadem, també, amb un somriure. Perquè el protagonista d’aquesta història no acaba d’entendre l’interès en la Coca-Cola. La beguda refrescant més coneguda del món no és, per a ell, més que una gasosa sense molt de trellat.
(Foto de portada: Vitor Sá – Virgu)
* Beatriz Jiménez -nonada-
Cap comentari :