L’escola pública en peu de guerra

Tres escoles públiques valencianes s'han plantat davant l'arranjament escolar plantejat per la conselleria d'Educació per al curs 2014-2015. Dues a Ontinyent i una a Alaquàs han dit prou davant la supressió d'unitats que, segons denuncia Escola Valenciana, porta encobert un doble atac: a l'escola pública i a l'ensenyament en valencià.

El proper dijous farà 100 dies que la comunitat educativa del CEIP Ciutat de Cremona d'Alaquàs va iniciar un tancament en contra de l'arranjament escolar plantejat per la conselleria d'Educació per al proper curs. Pares i mares fan torns i organitzen activitats per passar les vesprades les nits en senyal de protesta contra els plans del govern valencià que, de fet, suposen la desaparició d'aquest centre, construït en la seua totalitat amb aules prefabricades, els cèlebres barracons. Durant anys els havien promès la construcció del centre. Ara volen esborrar-lo del mapa.

També a Ontinyent estan en peu de guerra contra l'arranjament escolar que, en el cas de la localitat de La Vall d'Albaida, suposarà la supressió de dues unitats, una al Martínez Valls i altra al Bonavista. Ens els tres casos, la conselleria s'excusa en el descens de la natalitat, la tornada d'immigrants als seus països d'origen i l'augment de les ràtios d'alumnes per aula, que han motivat una menor demanda de places. Però Escola Valenciana i les comunitats educatives dels centres mantenen que hi ha un atac implícit en aquestes mesures a l'escola pública i a l'ensenyament en valencià.

Com que el diàleg amb la conselleria està "trencat", segons s'afirma des d'Escola Valenciana, per la nul·la voluntat negociadora, l'entitat ha acudit a la via judicial per frenar l'arranjament per al proper curs. Creuen que s'està vulnerant el dret a l'educació pública i en valencià, garantit per llei. I denuncien casos flagrants com el de la ciutat d'Alacant, on s'han suprimit un total de quatre unitats, tres d'elles, de línia en valencià, el que fa materialment impossible matricular en valencià en la capital de la província.

"És inacceptable que vagen a suprimir 150 unitats en valencià al llarg de tot el país, per això hem acudit a la via judicial", expliquen fonts d'Escola Valenciana, que ha presentat un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV). "Ací no es tracta només de reduir l'escola pública; també volen reduir l'escola pública en valencià. No poden suportar que, al contrari del que passa en altres comunitats com Madrid o Catalunya, on la proporció és del 50-50, el 70% de les famílies valencianes trie l'escola pública front al 30% que tria la concertada i privada. No és el seu model, i no ho van a permetre", expliquen.

De la mateixa manera que, segons sostenen des d'Escola Valenciana, "no van a permetre que la gent tinga el que vol. Si es respectara la voluntat de les famílies, el 60 o 70% de les matriculacions serien en valencià. I la conselleria ja ho ha dit, que amb el que hi ha, ja n'hi ha prou ensenyament en valencià", afegeixen des de l'entitat. I aporten xifres: quan va començar l'ensenyament en valencià, hi havia 16.000 alumnes matriculats en esta llengua. Hui en són més de 230.000. I encara així, 14.000 alumnes d'infantil no poden estudiar en valencià per manca de places.

Les excuses de la conselleria per suprimir les unitats o classes d'infantil en el cas d'Ontinyent ja han caigut. Al col·legi Bonavista, l'eliminació d'una de les unitats ha deixat en 28 les places ofertades. Però s'han matriculat 35 xiquets i xiquetes, el que deixa a set d'ells literalment fora. En el cas del Bonavista, hi havia 28 places vacants, però les matriculacions han arribat a 29. Al Ciutat de Cremona, 20 famílies han expressat la seua voluntat de matricular. Què han de fer els que es queden fora?

Eixa és la clau, explica un membre de la comunitat educativa d'Ontinyent, que manté els tancaments als centres des de fa 10 setmanes. "Volen que els xiquets vagen a les escoles concertades", explica. I allà, els sobren les places, perquè n'han ofertat 40 i només s'han matriculat 25 nous alumnes. "A l'escola concertada no la toquen, no li suprimeixen aules, però la pública sí que la retallen", es queixen. I mentre esperen a la reunió que van demanar a conselleria fa tres mesos i els han concedit per a mitjans de juny per a buscar una solució, mantenen el tancament.

Els tancaments en aquests tres centres són accions de resistència no exemptes d'activitats per a tots els públics. Hi ha debats, videofòrums, concerts, xerrades, sopars populars i paelles. A Ontinyent s'ha creat la plataforma Prou! per defensar l'escola pública. La comunitat educativa es reparteix en torns per passar les nits.

El Ciutat de Cremona, per exemple, celebra esta setmana els 100 dies de resistència. Avui per la nit es projecta el documental 'Las maestras de la República', guanyador d'un premi Goya, acompanyat d'un fòrum de debat. Demà hi haurà tertúlia literària dialògica, i dijous, el dia gran, actuarà el cantant Dani Miquel, hi haurà contacontes, recepció de missatges de suport, sopar popular i nit astronòmica.

A Ontinyent, per la seua banda, la setmana coronarà divendres amb el concert d'Auxili. Abans, aquesta mateixa nit, Antoni Canet presentarà el seu documental 'Las alas de la vida'. Demà hi haurà concert de Xarop de Rock i divendres, com cada setmana, tancament dels pares i les mares amb els xiquets i xiquetes.

Video de la plataforma contra el tancament del CEIP Ciutat de Cremona d'Alaquàs