Els Cultius Agroecològics. 'Hem de passar de la filosofia de l’empresa a la filosofia de la vida'

Apostar pel cultiu agroecològic, la sobirania alimentària i el pensament i accions comunitàries són tasques del Sistema de Participació de Garantia d'Ecollaures (SPG), una plataforma que reuneix els esforços de llauradors de l'Horta. Hem parlat amb un dels seus membres, Raül Silla Crespo, qui ens ha donat unes claus per l'aprofitament del nostre territori i dels nostres recursos naturals.

Què és el Sistema de Participació de Garantia (SPG) d'Ecollaure? En què consisteix?
Des de fa 3 anys enrere ens vam agrupar un nombre xicotets de productors de València, sobre tot de l'Horta Nord i L'Horta Sud. El propòsit principal del SPG és ser una plataforma de productors i consumidors i en la que pugen també interaccionar altres entitats socials i altres actors per promoure i difondre l'agroecologia com a corrent filosòfic i de vida. L'agroecologia no es un corrent nou, tenim la influència d'altres llocs del planeta, especialment de l'Amèrica del Sud, que és on està més instaurada. S'ha extés i ha arribat amb força a Europa sobretot en moviments i col·lectius rurals. A València ha sigut més lent.

Quins valors promoveu?

Volem trencar les dependències i imposicions sistemàtiques que té el món rural degut al desenvolupament industrial postmodern on el camperol i l'alimentació ocupa un lloc secundari i fins i tot terciari. D'ací arranca la necessitat de ser un segell com un sistema participatiu per extendre una xarxa entre els productors i els grups de consum de l'urbe per a promoure l'agroecologia.

Entre els vostres compromisos està reinventar el paradigma de la producció agroecològica i fomentar la sobirania alimentària fora de les restriccions del mercat, també teniu labor de conscienciació?

El que volem és mostrar els coneixements del món rural, d'aprofitament de recursos i del territori i sobre tot la defensa dels nostres recursos naturals. També volem consolidar projectes de sobirania alimentària que donen cabuda a les necessitats reals de la població.

De quina manera creus que es pot fer eixa tasca de conscienciació, no només a productors i consumidors, sinó també a més agents socials?

Atacar la informació establerta és el punt clau, informar de terminologies en agroecologisme, de justícia social. Fa referència a actituds de la nostra vida que hem de canviar des de el punt de vista social i ecològic. Els consumidors i productors són els actors més involucrats, però la societat es veu implicada per la necessitat de ser alimentada i la necessitat de conèixer el seu territori.

A més de promoure el aprofitament del territori i el consum local, vosaltres no useu químics per al cultiu. malgrat que hi ha corrents que aboguen per la necessitat d'usar-los. ¿Quina és la vostra posició a esta argumentació?

El respecte a la natura. Ser conscients de que la natura es conserve per a les següents generacions és bàsicament la nostra iniciativa.

A l'hora de recol·lectar les llavors per a plantar, d'on tireu mà? És fàcil aconseguir-ho?

El tema de les llavors és important perquè ha estat molt manipulat i molt controlat i privatitzat. La llavor és un recurs primari bàsic i, a partir de l'aprofitament per part de les empreses i la seua mercantilització, ha perdut tota la seua biodiversitat d'existència: d'emmagatzemament d'informació, d'adaptabilitat. La filosofia de l'empresa que mercantilitza els recursos bàsics contraresta la filosofia de la vida, de la biodiversitat, de l'equilibri natural. Això és molt més fèrtil que qualsevol concentració química en una dosi que puga donar l'espècie humana.

Amb quins problemes vos esteu enfrontant hui per hui els productors?
El principal problema és l'economia de mercat, que és la que impacta i ofega al camperol, al ciutadà i a qualsevol iniciativa de canvi. Concebir el mercat lliure del preu i de la doctrina de la competició és prioritari en l'economia de mercat. Nosaltres estem pensant en una nova forma d'estar en la Terra, de que som i existim, i això passa per pensar col·lectivament, planificar conjuntament, i ser solidari. Amb imaginació podem cabre tots.

També és un repte per a tots plantejar eixe canvi de paradigma i portar-lo a la pràctica, on no es necessari consumir amb excedent, sinó amb les necessitats satisfetes.
Jo crec que el canvi de la nova concepció del món es contrarestar l'egocentrisme i l'individualisme.

Com s'estableix la relació entre productor i consumidor? Creieu que el consumidor és conscient de l'esforç que implica el camp?
Des del el punt de vista del productor, naix com a inquietud en l'organització, i del consumidor naix des de la inconformitat. Els consumidors no només són consumidors, sinó que són persones que pensen, creen, i formen part del segell.

Com enfoqueu el tema de la venda dels vostres productes?
La gent continua estant desinformada i pensa més en interessos propis que en els col•lectius. Malgrat això, hi ha gent conscienciada que sí ens compra. Nosaltres fem tallers, xerrades, jornades, i oferim preus populars per atraure al públic. El nostre projecte acaba de començar i encara ens queda un camí per davant.

* Alba Veryser des de nonada.