Són les 12 del migdia i només ha arribat Albert Benavent. El trompeta remena el café en una terrassa de Benimaclet mentre espera que arribe la resta. David Ferri sol citar-los mitja hora abans de l'eixida prevista, sap que la puntualitat no és el seu fort.
Fa un dia assolellat, no és cosa estranya a València. Marcos Úbeda i David aparquen la furgoneta al davant del bar. Trombó i 'roadmanager' viatgen junts des d'Atzeneta d'Albaida, el poble d'ambdós. Mentre que Chola i Ximo Tomàs Maki, companys també de la formació, eixiran en unes hores des de Tenerife i Madrid. Dj i bateria estan controlats.
En un degoteig constant aplega Miquel Ramos, teclat i veu, amb el diari a la mà. Robert Fernàndez, a qui tots anomenen Pepo, camina a pas valent mentre escorcolla la motxilla comprovant que no s'ha oblidat l'ordinador a casa. Ell és el guitarra d'Obrint Pas quasi des dels seus orígens i amic de Ramos des que tenien tres anys. En plena adolescència formaren el grup Heura Exodus, del qual queden poques proves físiques. Però alguna hi ha.
Foren alumnes de l'escola La Masia i després de l'Institut Benlliure on coincidiren amb Xavi Sarrià i Miquel Gironés. Eren els 90, anys de reivindicació i lluita, el context on va créixer la llavor de l'actual formació. "Erem amics des dels inicis, quan es va formar la banda l'any 1993 al Benlliure de València. Un dels secrets del grup és que hem crescut a poc a poc. Sempre hem sigut com una gran família i això ha facilitat molt el fet de poder treballar junts tants anys", explica Robert.
A l'altra banda del carrer Emili Baró, arrossegant la maleta, està Jaume Guerra, 'el Nou', batejat així des que es va incorporar al grup en 2006. Huit anys després continua sent el seu malnom, tot i que de portes de la furgo cap a dins. El baix d'Obrint Pas, qui és també membre d'Orxata Sound System, recorda amb estima aquell primer concert amb la banda a Zuric (Suïssa), d'on era curiosament la seua besàvia.
Somriuen, xoquen les mans i prenen cadira. Tenen per davant un viatge llarg: Euskadi, Galícia, Catalunya, França, Alemanya… La furgo podria dirigir-se cap a qualsevol d'aquestos destins. Han xafat quasi tots els països europeus. Han estat molts kilòmetres els que aquesta banda de Benimaclet ha fet en 20 anys. Moltes històries compartides.
Començaren desplaçant-se als concerts amb els cotxes dels seus pares, els havien de portar als bolos perquè molts encara no tenien el carnet de conduir
Comproven el telèfon, tots han rebut alhora un 'whatsap', Gironés i Xavi acaben d'avisar en el fil d'Obrint Pas que tardaran una estona. No hi ha pressa, són les 12.15 hores i agraeixen estar relaxats els minuts previs al viatge. Aprofiten per a posar-se al dia, encomanar l'entrepà i agafar un parell de litres d'aigua pel camí.
Són molts anys al damunt de l'escenari, fent quilòmetres amb una furgo que ha canviat de model i mida a mesura que ells han anat creixent. Començaren desplaçant-se als concerts amb els cotxes dels seus pares, els havien de portar als bolos perquè molts encara no tenien el carnet de conduir, després passaren als vehicles dels amics, les furgonetes de lloguer, aquella primera Ford Transit.
Els ha passat de tot. Res greu, per sort. Albert i Marcos són els que més hores han fet al volant. Marcos riu, "la furgo ens ha deixat tirats unes quantes vegades". Recorda el viatge des d'Occitania a Villena, "ens va rebentar la culata", explica, "estàvem de camí des de França a l'Aupa Lumbreiras quan passant per Osca la furgo va dir prou". Aconseguiren arribar a Villena, baixaren literalment del vehicle i acudiren directament a l'escenari. "D'aquestes coses el públic no se n'assabenta, saltes a escena encara amb els nervis a flor de pell, l'espectacle continua", apunta. Mai han tingut cap accident.
El primer concert d'Albert va ser el 2 de maig de 2003 al Viñarock. "Estava entre emocionat i espantat, estava aprenent a pujar-me a un escenari". Deu anys després, el 31 de desembre de 2013 va formar part de l'últim concert en elèctric de la banda a sa casa, Tavernes de la Valldigna, al Festivern 13/14. "Sentia que no volia que s'acabara, era com la fi d'una relació que no volia finalitzar. Ho vaig viure com una experiència agredolça".
Obrint Pas, 'on the road'
El viatge en la furgo és tot un ritual. D'això en sap prou David Ferri, solen acompanyar la banda cinc tècnics. Viatgen en una altra furgoneta Antoni Tormo (Torqui), Sergi, Abel, Jaume Figueres i ell. Surten abans que els músics, munten tot l'equip, comproven que tot funcione i esperen la banda per a provar. David a més és el responsable del full de ruta, sap quan i des d'on ix cada músic, l'hora prevista d'arribada, on van a dormir i on van a menjar. És el responsable de tot allò que no veu el públic. "La relació entre músics i tècnics després de deu anys és la d'una xicoteta família, hem compartit moments entranyables, renys, discussions, ens ho hem passat molt bé, tot i que la serietat i la professionalitat ha sigut essencial. Hi ha temps per a tot".
Obrint Pas ha emplenat festivals amb milers de persones sense que Canal 9, la televisió pública valenciana, es fera ni el mínim ressò dels seus concerts durant anys
En els darrers temps s'han incorporat membres al grup com Xabi Arakama, tocant la trikitixa, Diego Barberà, qui ha substituït a Jaume Guerra en algunes ocasions, i Abel Garcia a la viola de roda. Des de ben joves Obrint Pas s'ho han gestionat tot. En els primers bolos dormien i tocaven en okupes, 20 anys després encara continuen fent-ho.
Miquel Ramos enumera algunes, "la mítica Hamsa de Barcelona, Rote Flora d'Hamburg, també ens han acollit en l'AU Frankfurt, de les més antigues d'Europa, a Vilafranca del Penedés, a Girona…". Han dormit en mil ocasions en cases d'amics. També han treballat, com és el cas dels estudis 'Ground' de Jaume Figueres a Cornellà de Terri, on van gravar el seu darrer disc d'estudi 'Coratge'. Figueres acompanya la banda des de fa més d'una dècada. Després dels membres fundadors Xavi, Robert, Gironés i Ramos, Jaume és la persona que més anys compliria amb Obrint Pas.
Maki destaca què "per davant de la nostra música, estan les idees, idees en les que coincidim, la nostra intenció ha estat portar la nostra cultura i identitat allà on anem. Som una gran familia, i mantindrem els vincles més enllà del grup".
Carles Tenesa, conegut com Litus, manager i membre de la discogràfica Propaganda pel Fet, n'és altra peça clau en l'engranatge d'Obrint Pas. Al darrer Festivern no va poder evitar emocionar-se, foren instants intensos per a tots els membres de la formació. El públic ho notava, ells no ho pogueren ocultar, era l'última vegada que estarien junts allà dalt fent allò que millor saben fer.
En cada ciutat que visiten, en cada poble tenen gent amb qui prendre una cervesa, no han perdut el contacte amb el carrer. Per això després dels concerts és habitual veure'ls entre el públic, gaudint del pròxim grup que tocarà. Sopant a la fresca en les festes de la Terra de Formentera. A Gràcia. Fent-se un cerveses el dijous al Terra de Benimaclet. En les festes d'estiu als pobles de la Marina.
L'any dels últims concerts
Des que el 21 de març de 2013 anunciaren la seua aturada indefinida, han estat molts els últims concerts d'Obrint Pas a tot arreu. Jaume Guerra s'atura un instant en el darrer concert a Benidolieg. "Sóc de la Marina i aquest va ser l'ultim concert a la comarca, mentre tocava pensava en tots aquestos anys en el grup, pensava també que havien estat molt poques les vegades que havia pogut estar en la Marina per estar de bolo cada cap de setmana, pensava en els amics de sempre que no podien estar amb mi aquesta nit perquè treballen fora de l'estat, l'emigració forçada, em vaig emocionar molt".
Obrint Pas ha emplenat festivals amb milers de persones sense que Canal 9, la televisió pública valenciana, es fera ni el mínim ressò dels seus concerts durant anys. Excepte en els darrers temps. Abans del tancament de RTVV, destacats membres del grup sortiren en pantalla i foren escoltats a través de Canal 9 i Ràdio 9 reivindicant una televisió pública i en valencià tal com havien defensat sempre a través de les lletres de les seues cançons, en els escenaris d'arreu del món, i allà on volgueren escoltar-los.
El dolçaina i percussió, Miquel Gironés, deia en antena el dia que tallaren l'emissió de Ràdio 9 què "encara que a molts no ens ha agradat el Canal 9 dels últims anys, aquesta és una ferramenta imprescindible per al futur de la nostra llengua, estan esborrant la personalitat dels valencians. Estem dolguts, estem fotuts, açò no ho perdonarem. Ens estan deixant un país arrasat. Renaixerem de la cendra", va sentenciar.
El País Valencià més internacional
Perquè si alguna cosa ha aconseguit Obrint Pas en les darreres dècades ha estat dotar d'autoestima al poble valencià, empoderar-lo. El cantant i líder de la formació, Xavi Sarrià, ha escrit dos llibres mentre Obrint Pas pujava als escenaris: 'Històries del Paradís' i recentment, 'Totes les cançons parlen de tu' que ha publicat amb l'editorial Sembra Llibres.
Ell és l'ànima del grup i membre fundador. Prèviament formà part de la formació Tant Se Val. Amb només 15 anys va conduir el programa de rock en català 'El Celobert' de Ràdio Klara. Fou un dels impulsors del segell musical autogestionat 45 Revolucions. I mentre feia tot açò encara va estudiar filologia catalana a la Universitat de València juntament amb els cantants Feliu Ventura i Josep Nadal, vocalista de La Gossa Sorda. Una anyada que ha marcat l'escena musical del País Valencià.
La furgo no els ha acompanyat, òbviament, més enllà de l'Atlàntic. Obrint Pas l'ha creuat en diverses ocasions, Equador, Veneçuela, Perú, Cuba, Estats Units, Mèxic… També han estat al Japó, dues vegades, l'última al festival Fuji Rock i com no, en la seua estimada Palestina. Xafaren aquesta terra l'any 2008 amb una brigada conformada pels membres d'Obrint Pas, Pau Alabajos, Cesc Freixas i Navil on pogueren viure de primera mà la realitat que viu el poble palestí. D'aquest viatge va sortir la cançó 'Murals'.
El darrer concert en Barcelona fou l'últim viatge de la furgo amb els Obrint Pas. Un grup que ha marcat per sempre una generació de joves valencians que han estat els primers en estudiar, parlar i compartir en llengua pròpia. Ara només ens queda una oportunitat per a gaudir d'aquesta formació, tres concerts en acústic al Teatre Principal a València, el 22, 23 i 24 de maig de 2014, "tornarem a fer nostre un espai públic on fa una dècada era normal que actuaren artistes com Al Tall o Lluís Llach", afirma Robert. Perquè aquesta vegada sí és l'últim combat.
Cap comentari :