Vicent Moreno: “Català no escolta les famílies dels centres afectats i això li passarà factura, temps al temps, i ella ho sap”
Les protestes contra l'eliminació d'unitats en valencià, que està duent a terme la conselleria d'Educació del govern valencià, es van estenent pels col·legis del País Valencià. A la tancada que des de fa setmanes protagonitzen els pares i mestres dels col·legis Martínez Valls i el Bonavista d'Ontinyent i el Ciutat de Cremona d'Alaquàs, s'han afegit quatre escoles de Castelló (Mestre Canós, Herrero, Antonio Armelles i Bisbe Climent), una de València (Ramiro Jover) i una altra d'Alaquàs (Clara Campoamor). La comunitat educativa s'ha posat en peu de guerra com a mostra de protesta a la decisió del govern valencià. A més, Escola Valenciana i STEPV faran una tancada simbòlica a les seus respectives aquesta nit i per això deixaran obertes les portes de la seu per a tot el que vulga expressar el seu suport a una escola publica i en valencià.
Segons informacions d'Escola Valenciana el divendres vinent, es farà la Trobada d'Escola Valenciana de secundària i batxillerat de l'Alacantí i el dissabte la Trobada d'Escoles en Valencià de la Vall d'Albaida que se celebrarà a Bèlgida, "dues expressions de defensa i dignificació de la nostra escola", diu l'entitat i crida a participar el dissabte dia 12 en les marxes per una escola publica i en valencià que han organitzat conjuntament el col·legi Ciutat de Cremona d'Alaquàs i la Plataforma per l'Ensenyament Públic. Les marxes, en quatre columnes, començaran a les 17.30 i confluiran a la plaça de Manises de València a les 18.00.
Tot i que els tancaments i les accions de protesta no s'aturen i continuen multiplicant-se i guanyant adhesions, el govern no canvia d'actitud, ans s'hi referma, i la tensió entre la conselleria i la comunitat educativa s'intensifica. "Les famílies que vulguen matricular en valencià tenen a disposició l'assessorament d'Escola Valenciana; les que vulguen matricular en castellà que s'adrecen a María José Català", va dir Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana. I va afegir: "No escolta les famílies dels centres afectats, ni s'até als fets, i això li passarà factura. Ella ho sap".
Diu Escola Valenciana que les famílies no tenen lliure elecció del programa lingüístic perquè no a totes les escoles públiques s'ofereix ensenyament en valencià. L'entitat demana a la consellera que especifique quants alumnes calen per a formar un grup de català i recorda que només amb dos n'hi ha hagut prou per a modificar a mitjan curs una línia de català a castellà al CP Pare Català de València.
"Hi ha una política educativa orquestrada per atacar l'ensenyament públic i en valencià", s'exclama Escola Valenciana. I posa l'exemple del Col·legi Ciutat de Cremona d'Alaquàs, amb més de vint famílies disposades a matricular-hi els fills que van topar amb la decisió de la conselleria de tancar-lo. L'entitat també denuncia que en els casos de centres amb doble línia (català i espanyol) en què el consell escolar ha hagut d'escollir quina havia d'eliminar, la conselleria ha forçat que fos la de català. A més ha afegit que s'ha presentat una instancia dirigida al secretari autonòmic d'Educació Rafael Carbonell, qui està considerat com un dels màxims responsables de l'atac a l'ensenyança en valencià, demanant suspendre la efectivitat de la resolució de l'arranjament escolar per al pròxim curs a l'espera de la resolució del contenciós administratiu en què demanen l'anulació del mateix.
Al Ciutat de cremona, origen de la protesta, on els pares i mestres porten més de cinquanta dies tancats a les aules i el gimnàs, s'han agrupat en la plataforma TotsSomCremona, a la que s'han afegit els centres Martínez Valls i Bonavista d'Ontinyent, organitzats en la plataforma Prou per articular les accions a tot el país. "És un atac brutal a l'educació pública i en valencià, el més greu que s'ha fet mai; és tan gros que la gent ni ho sap", deia Sílvia Ureña, portaveu de la plataforma Prou. Ho explicava en un reportatge de VilaWeb sobre la revolta dels pares, tancats a les escoles, contra la conselleria d'Educació.
El fet cert és que tots els centres afectats tenen en comú que majoritàriament ofereixen ensenyament íntegrament en la nostra llengua i que són els col·legis amb més demanda. 'És ben sospitós que ara ataquen els centres amb més bons projectes educatius i amb més personalitat, que a més són públics i en valencià', diu Rafa Revert, pare de l'escola Bonavista d'Ontinyent, que l'any que ve perdrà una de les línies en català. 'No és cap sorpresa, però amb l'excusa de la crisi es trauen la careta per atacar l'escola pública i en valencià', diu el batlle d'Ontinyent, Jorge Rodríguez (PSPV), que ha donat suport a les reivindicacions dels centres. Per a molts, res no és casual i les intencions del govern formen part d'una estratègia molt ben pensada i dissenyada per a atacar a poc a poc l'escola pública i en català. L'argument del govern és la baixada de la natalitat i la necessitat d'augmentar el nombre d'alumnes per aula (de 25 a 30) a causa de la crisi, cosa que permet de tancar aules.
Però la conselleria no explica que les peticions per a estudiar en valencià al País Valencià no han parat de créixer. En aquests moments hi ha 230.000 xiquets matriculats en les línies en català, un 30% del total, i es calcula que 100.000 més no ho han pogut fer per manca de places, malgrat haver-ho demanat en primera opció. És a dir, mentre la demanda creix, el govern en redueix l'oferta.
Fonts: Escola Valenciana, VilaWeb
Cap comentari :