Moltes són les ciutats arran de tota Europa que dediquen festes a Sant Vicent Ferrer, sent el patró de tot l'Antic Regne i que cal no confondre amb l'altre Sant Vicent, més conegut com a Màrtir o de la Roda i que és patró de València. A la ciutat de València i a altres pobles de tot el País Valencià se celebren el segon dilluns de Pasqua, els Miracles de Sant Vicent, representacions teatrals, que arreplegades per les tradicions populars són representades per xiquets, sobre uns cadafals que anomenen "altars", aquestes representacions són qualificades per alguns autors com una joia ignorada del teatre infantil.A la Comarca de Camp de Túria, l'Associació de Sant Vicent Ferrer de L'Eliana, organitza des de fa alguns anys actes en honor al sant del ditet.
Programa d'Actes 2014 en honor a Sant Vicent Ferrer
Diumenge, 27 d'abril.- A les 12'45 hores, concentració dels xiquets-actors i comitiva a les portes de la Parròquia, volteig de campanes, "disparà" de traques i cercavila pel centre de L'Eliana amb la Colla de dolçainers i tabaleters de la Unió Musical.
A les 13'00 hores, a l'Altar de Sant Vicent Ferrer de L'Eliana, alçat a la Plaça del País Valencià, representació d'un miracle a càrrec dels xiquets-actors de la Cofradia de San Vicente Ferrer de La Cañada. El miracle a representar serà "L'avar arrepentit", de l'autor Manuel Sanchez Navarrete i dirigit per Alvaro Lisart Reyes.
Breu argument de "L'avar arrepentit": A més de Sant Vicent Ferrer, el miracle té com a protagonista l'avar que dóna títol a l'obra, personatge adinerat però molt tacany. La bona situació econòmica de l'avar, que pretén tenir relacions amb una joveneta fadrina, porta a la seua mare a intentar aconseguir el seu consentiment. Molt al contrari del que es pretén, la jove no vol saber res de l'avar, ja que ella veu clarament la mala persona que és. Els altres protagonistes d'aquesta història, són el nuvi de la jove, que odia a l'avar i que a més a més és rebutjat per la mare de la xicona. La intervenció del Pare Vicent Ferrer fa que es produeixen dos miracles: la curació d'un coix i tolit i la conversió de l'avar.
Dilluns, 28 d'abril.- Festivitat de Sant Vicent Ferrer
A les 12'00 hores. Després del volteig de campanes, missa Major a la Parròquia de Ntra. Sra. del Carme, de l'Eliana. Ofrena floral al Sant i solemne celebració eucarística. El Consiliari i rector En Bartolome Ferrando Bargues, serà l'encarregat d'enaltir els fets i miracles del frare i sant valencià Vicent Ferrer.
El frare Vicent Ferrer i Miquel
No seria just parlar d'aquestes festes sense saber qui era aquell frare valencià, en nom de qui se celebren. El dominic Vicent Ferrer va ser un dels personatges més controvertit i universal nascut a València, elevat a la categoria de sant el 1455 pel també valencià Alfons de Borja i de Llançol, Papa que fou de l'Església de Roma amb el nom de Calixt III.
Compten les tradicions que en 1359 un xiquet de 9 anys anomenat Vicent Ferrer va curar miraculosament les nafres que patia un veí que vivia a la plaça dels Ams, diuen que des d'aleshores i com a recordatori d'aquella curació, els veïns, alçaren un altar que prompte va esdevenir costum per tots els carrers i places de la ciutat. La continuïtat en el temps d'aquestes celebracions està documentada des de 1598, sent les festes al sant Vicent Ferrer, de les més importants de la ciutat, junt amb Falles i Corpus.
El dominic Vicent Ferrer (1350 - 1419), va néixer a València al si d'una família acomodada d'origen gironí. Sent molt jove va ingressar a l'Orde de Sant Domènec del cap i cassal on va estudiar filosofia, passant més tard als convents dominics de Barcelona, Lleida i Tolosa de Llenguadoc on va acabar la seua formació en teologia i lògica fins a ser ordenat sacerdot el 1378. Orador extraordinari i dotat d'una gran intel·ligència, aquest taumaturg valencià va recórrer gran part d'Europa predicant els seus sermons sempre amb la llengua dels seus pares i al ser comprés allà on anava era considerat com un miracle del frare. Estudis posteriors han demostrat que la particularitat que té el valencià de marcar les vocals i les consonant i el fet de predicar quasi sempre per a parlants de llengües romàniques, aclareix aquest do de llengües miraculós.
Tal com diu Joan Fuster, aquests sermonaris, fragmentats i resumits, només valen com un residu, com un vestigi escrit que ens permet intuir la seva paraula potent i seductora i la seva extraordinària eloqüència. De l'oratòria vicentina cal destacar-ne tota la gamma de recursos i estratègies persuasives, la simplicitat de les paràboles i els apòlegs, el llenguatge directe i expressiu i la caracterització dels exemples, capaços de commoure els oients. El predicador acompanyava els seus sermons d'una gesticulació convincent, de tota mena d'elements para lingüístics i d'estratègies per a facilitar la comprensió, com ara la presentació i la divisió del tema, que desenvolupava per punts de manera estructurada. Cal tenir en compte, però, que tot i la vàlua literària evident dels sermons de Vicent Ferrer, mai va tenir cap pretensió de literat, i l'única finalitat era la de convertir jueus, musulmans i mals cristians.
Cal treure de l'oblit que als anys seixanta, en plena fortor victoriosa del règim franquista, als carrers i places de Russafa, Cabanyal, Sagunt i demés barris de la ciutat de València i aprofitant els nous aires nacional-catòlics que bufaven, es varen alçar un munt de cadafals on al més pur estil de l'època del Pare Vicent Ferrer, les Órdens de Sant Francesc i Sant Domènec es dedicaren a una missió evangelitzadora amenaçant, inquisitorialment, amb el càstig diví a tots aquells pecadors que eren també el poble perdedor a la passada contesa civil. No cal dir que la nombrosa audiència que arrossegaven, no acudia pel fervor religiós que professava, més aviat hi era present per la por a ser assenyalats pels xivatos i col·laboradors de la Dictadura franquista.
Diuen algunes cròniques que Vicent Ferrer i Miquel va ser un nefast antisemita que tenia com a lema "baptisme o mort", atacant de manera irracional als jueus. El caire moral de les seues predicacions, ajudava a crear un ambient de suggestió que davant un públic analfabet provocava exaltades i frenètiques reaccions (a sovint acabaven en aldarulls entre membres de diferents religions de la mateixa ciutat). Jueus i musulmans eren obligats a assistir a l'espectacle religiós de Ferrer, on eren humiliats públicament i sovint patien ferotges atacs. Es diu que va impulsar al 1391 les matances del barri jueu de València(actual Xerea) i va transformar la Sinagoga Major de Toledo en l'actual església de Santa Maria la Blanca. Tot i això, el ben cert és que era seguit per gran quantitat de gent i que gràcies a la seua oratòria i al to apocalíptic dels sermons, les conversions que feia eren nombroses.
La seua intervenció va ser important per acabar amb el Cisma d'Occident, ocasionat per la disputa en tenir el poder de l'església, dels papes Benet XIII i Gregori XII. Amb l'intent d'aconseguir la renuncia de Benet XIII va tenir que demanar el suport de les corones de Castellà i Aragó, d'aquesta manera, en 1412, durant el Compromís de Casp que havia de solucionar la qüestió successòria a la Corona d'Aragó, el valencià Vicent Ferrer va acabar donant suport al candidat Ferran d'Antequera, fill de Juan I de Castella enfront dels altres pretendents tots de la casa d'Aragó i d'Urgell. Solució que malauradament va canviar la història del Regne de València i que avui encara continuem patint al llarg i ample del País Valencià.
Vicent Ferrer va morir el 1419 a Gwened (Bretanya), i la seua festivitat se celebra el dia 5 d'Abril.
 |
| S.Vicent Ferrer,de Giovanni Bellini |
El dominic Vicent Ferrer (1350 - 1419), va néixer a València al si d'una família acomodada d'origen gironí. Sent molt jove va ingressar a l'Orde de Sant Domènec del cap i cassal on va estudiar filosofia, passant més tard als convents dominics de Barcelona, Lleida i Tolosa de Llenguadoc on va acabar la seua formació en teologia i lògica fins a ser ordenat sacerdot el 1378. Orador extraordinari i dotat d'una gran intel·ligència, aquest taumaturg valencià va recórrer gran part d'Europa predicant els seus sermons sempre amb la llengua dels seus pares i al ser comprés allà on anava era considerat com un miracle del frare. Estudis posteriors han demostrat que la particularitat que té el valencià de marcar les vocals i les consonant i el fet de predicar quasi sempre per a parlants de llengües romàniques, aclareix aquest do de llengües miraculós.
Tal com diu Joan Fuster, aquests sermonaris, fragmentats i resumits, només valen com un residu, com un vestigi escrit que ens permet intuir la seva paraula potent i seductora i la seva extraordinària eloqüència. De l'oratòria vicentina cal destacar-ne tota la gamma de recursos i estratègies persuasives, la simplicitat de les paràboles i els apòlegs, el llenguatge directe i expressiu i la caracterització dels exemples, capaços de commoure els oients. El predicador acompanyava els seus sermons d'una gesticulació convincent, de tota mena d'elements para lingüístics i d'estratègies per a facilitar la comprensió, com ara la presentació i la divisió del tema, que desenvolupava per punts de manera estructurada. Cal tenir en compte, però, que tot i la vàlua literària evident dels sermons de Vicent Ferrer, mai va tenir cap pretensió de literat, i l'única finalitat era la de convertir jueus, musulmans i mals cristians.
Cal treure de l'oblit que als anys seixanta, en plena fortor victoriosa del règim franquista, als carrers i places de Russafa, Cabanyal, Sagunt i demés barris de la ciutat de València i aprofitant els nous aires nacional-catòlics que bufaven, es varen alçar un munt de cadafals on al més pur estil de l'època del Pare Vicent Ferrer, les Órdens de Sant Francesc i Sant Domènec es dedicaren a una missió evangelitzadora amenaçant, inquisitorialment, amb el càstig diví a tots aquells pecadors que eren també el poble perdedor a la passada contesa civil. No cal dir que la nombrosa audiència que arrossegaven, no acudia pel fervor religiós que professava, més aviat hi era present per la por a ser assenyalats pels xivatos i col·laboradors de la Dictadura franquista.
Diuen algunes cròniques que Vicent Ferrer i Miquel va ser un nefast antisemita que tenia com a lema "baptisme o mort", atacant de manera irracional als jueus. El caire moral de les seues predicacions, ajudava a crear un ambient de suggestió que davant un públic analfabet provocava exaltades i frenètiques reaccions (a sovint acabaven en aldarulls entre membres de diferents religions de la mateixa ciutat). Jueus i musulmans eren obligats a assistir a l'espectacle religiós de Ferrer, on eren humiliats públicament i sovint patien ferotges atacs. Es diu que va impulsar al 1391 les matances del barri jueu de València(actual Xerea) i va transformar la Sinagoga Major de Toledo en l'actual església de Santa Maria la Blanca. Tot i això, el ben cert és que era seguit per gran quantitat de gent i que gràcies a la seua oratòria i al to apocalíptic dels sermons, les conversions que feia eren nombroses.
La seua intervenció va ser important per acabar amb el Cisma d'Occident, ocasionat per la disputa en tenir el poder de l'església, dels papes Benet XIII i Gregori XII. Amb l'intent d'aconseguir la renuncia de Benet XIII va tenir que demanar el suport de les corones de Castellà i Aragó, d'aquesta manera, en 1412, durant el Compromís de Casp que havia de solucionar la qüestió successòria a la Corona d'Aragó, el valencià Vicent Ferrer va acabar donant suport al candidat Ferran d'Antequera, fill de Juan I de Castella enfront dels altres pretendents tots de la casa d'Aragó i d'Urgell. Solució que malauradament va canviar la història del Regne de València i que avui encara continuem patint al llarg i ample del País Valencià.
Vicent Ferrer va morir el 1419 a Gwened (Bretanya), i la seua festivitat se celebra el dia 5 d'Abril.
Es pot informar de la festa de Sant Vicent, però amb tanta amplitud i col·locant la festa en el seu context social i històric, no l'havia llegit des de feia temps.
ResponElimina