Fa 150 anys començava a rodar el primer tramway de la línia Carcaixent-Gandia, que més tard arribaria fins a Dénia. Tirat en un principi per cavalls, el trenet va ser una infraestructura pionera que va portar una vertadera revolució a les comarques que travessava. El camí de la taronja a port s’accelerava mentre la societat ampliava el seu horitzó geogràfic.
Hi ha moltes imatges de l’etapa a vapor del trenet. És difícil localitzar imatges de l’època del tramway, quan era de tracció animal.
A la velocitat de vertigen de 10 km/h, el tramway podia tardar més de tres hores en recòrrer els 36 kilómetres que separen Gandia i Carcaixent. Era un tren amb vagons que circulaven sobre rails però sense màquina, ja que el seu era un “motor viu”, el dels mascles que estiraven dels cotxes, el primer d’Espanya de les seus característiques.
Segons consta al projecte que es conserva a l’Arxiu Històric Ferroviari, l’aposta per la tracció “de sang” facilitava el transport de mercaderia, però la posada en marxa va demostrar ràpid el contrari. El terreny era prou pla, en general, a excepció del Portitxol, el pas entre les Valls d’Aigües Vives i la Valldigna, on l’esforç de la pujada resultava massa dur per a les haques. Per no parlar de la peripècia que era la baixada. Si s’incrementava el nombre d’animals, la via perdia rendibilitat, encara que mai va arribar a ser-ho. Este punt de partida ens permet fer-nos una idea de com la història d’esta línia, tot i ser decissiva per al desenvolupament econòmic i social de la Ribera, la Safor i la Marina, malgrat vertebrar comarques, a més d’unir Alacant i València per la costa, va estar plena de mancances fins el seu tancament el 1969.
El mapa de la modernitat
Paco Muñoz va condensar l’essència del trenet en un vers: “fent xups xups/ eix quan vol, arribar quan pot”
Però tornem al principi, una època en què la implantació d’esta nova tecnologia va significar una revolució semblant a la que han suposat en l’actualitat Internet i els telèfons mòbils.Eixes velocitats que agafaven els trens podien ser perilloses per a la salut, a més d’un pecat per a l’esglèsia: muntar en uns objectes diabòlics que pervertien innocents llauradors i els portaven als focus de perversió que eren les ciutats.
El cas és que la gent va guanyar mobilitat i la seua vida podia traspassar els límits del poble o la comarca. A nivell econòmic, va contribuir a crear la base d’un mercat mundial. Precisament, en la Ribera el fenòmen del ferrocarril és paral·lel a l’auge de la taronja. Terratinents de la zona participaren en el finançament de la línia per tal d’accelerar el transport dels cítrics al port de Gandia i fomentar l’exportació.
Ernest Hernán, president de l’Associació Cultural del Ferrocarril Valencià , incideix en el caràcter pioner del projecte: “feia deu anys del primer ferrocarril de la península i vint-i-un del primer tren espanyol, que es va instal·lar en Cuba”. A Europa n’hi havia pocs referents de trens tirats per cavalls. Tampoc no existia legislació específica. I així, esta línia ja va nàixer amb un ample de vía peculiar, de 1,38 metres, és a dir, ni via estreta, ni ample ibèric. I així, mai no va ser ni ferrocarril, ni tranvia.
L’esdeveniment es va celebrar amb la plantà d’una falla que acabaria sent l’origen de les festes de Sant Josep a Gandia
El 1881, ja en mans del Marqués de Campo, noble preocupat per la modernització del territori amb fites històriques en la seua biografia tan singulars com un intent de compra del Penyal de Gibraltar, es transforma en ferrocarril econòmic de via estreta impulsat a vapor. El 1884 la línia es perllonga a Dénia. Com a anècdota es conta que a Gandia l’esdeveniment es va celebrar d’una forma molt valenciana, amb la plantà d’una falla que acabaria sent l’origen de les festes de Sant Josep a la capital de la Safor.
Quan es transfereix a la Societat de ferrocarrils Almansa-Valencia-Tarragona, Carcaixent esdevé un important nus ferroviari. Més endavant, el caràcter estratègic de l’enllaç va convertir el poble en blanc de bombardejos aeris durant la Guerra Civil, explica el professor José Manuel Fernández Ros.
La decadència va coincidir amb l’auge del transport per carretera. El camió va desbancar al trenet. El 1969 es va tancar el tram Carcaixent-Gandia però Fernández Ros diu que “no va ser traumàtic, als ferroviaris els quedaren bones pagues i aleshores no hi havia contestació social. Estàvem en ple franquisme. La línia no eixia rentable, ni tampoc no es van fer inversions. Estava condemnada”.
Una memòria molt viva
Hui són poques les restes que ens recorden l’existència d’aquell primer tramway pero este aniversari està demostrant que el seu record encara està ben viu. L’associació cultural Carcaixent m’agrada ha tematitzat les seues activitats del 2014 en el trenet revifant així l’interés del públic que hi participa i que, a més, aporta moltes vivències. El professor Fernández Ros argumenta el vincle dels carcaixentins amb el trenet: “es va integrar en la vida del poble, circulava per dins del recinte urbà. Als 50 es van crear els blocs dels ferroviaris, hi havia molts treballadors, revisors, caps d’estació, carboners, guarda-agulles…”.
Les activitats al voltant del trenet arrosseguen molta gent.
Una cançò de Paco Muñoz ja ho deia: “el tren de Carcaixent / fent xups xups / eix quan vol, arriba quan pot”. En eixe sentit, mítica és aquella invitació del maquinista en la ja esmentada pujada del Portitxol que li va oferir a un conegut que anava en bici enganxar-se al tren per a fer l’ascens amb comoditat. Qui esperaria que la resposta del ciclista fóra “no gràcies, que hui tinc pressa”.
Paco Agulló és un apassionat del trenet entre les vies del qual es va criar i una enciclopèdia de coneixements i anècdotes. Recorda, entre d’altres, la figura del despertador, una persona que “anava a casa del fogoner a despertar-lo per poder acomplir horari, posar en marxa la màquina podia costar 4 hores”. Alguns refereixen el cas d’aquell tàndem maquinista-fogoner que es va passar el viatge arreplegant llenya per alimentar la caldera. Agulló aporta dos explicacions, una és tècnica, l’altra és que “una part, de vegades, es “queia” per a casa”. També va ser un mitjà de transport bàsic per a l’estraperlo del que depenia la subsistència de molta gent.
El trenet va tindre, inclús, un moment estelar en una producció de Hollywood. La máquina número 2 eix a la pel·lícula ‘Krakatoa, al Este de Java‘ conduïda pel maquinista Higinio Beneyto i el fogoner Antonio Vidal, que feien d’extres. Les seues filles conten a dia de hui com es van quedar de despagades en comprovar que al cine tot era mentida.
El trenet a l’estació de la Barraca, d’on eixirà la ruta senderista de diumenge 13.
Anècdotes com estes plouen a cada activitat de Carcaixent m’agrada. La pròxima l’organitza conjuntament amb l’ACFEV este diumenge 13, és una ruta senderista pel tram entre l’estació de la Barraca i de la Valldigna (a Benifairó) que aspira a convertir-se en via verda. El camí, que s’acompanyarà de les explicacions tècniques i històriques de l’ACFEV, passa per una zona d’alt valor paisatgístic on trobem les restes més importants de la infraestructura ferroviària, la trinxera i les quadres de cavalls.
Pau Álvarez, president de Carcaixent m’agrada, indica que, donada la resposta del públic, están “oberts a noves propostes d’activitats, visitarem els pobles pels quals passava el trenet, ens plantegem la reedició del llibret ‘Aproximación al trenet Carcaixent-Dénia’ (editat per Paco Agulló) i potser fem el recorregut sencer en autobús pensant en les persones grans”.
En definitiva, tot un seguit d’actes que mostren com el trenet va calar en la societat mentre, a nivell oficial, no s’ha plantejat mai “ni tan sols una placa, ni un recordatori encara que siga dedicat als treballadors”, puntualitza el president de l’associació. Potser el record acabarà sent la locomotora que impulse un canvi de via en este sentit.
* Maria José Pérez des dels nostres amics de nonada.es
Cap comentari :