La terra de les dones

Anna Boyé sempre havia sentit la necessitat d’entendre el perquè de les greus discriminacions que pateix la dona en el món. En aquesta recerca pel coneixement l’antropòloga i fotoperiodista explora les societats matriarcals de Bijagó (Guinea Bissau), Mosuo (Xina) i Juchitán (Mèxic). Comunitats on les dones organitzen el treball, gestionen l’economia i vetlen pel compliment de la llei i governen.

Anna Boyé va iniciar l’any 2005 tres viatges: un a l’illa d’Orango Gran, a l’arxipèlag de les Bijagos de Guinea Bissau. Altre a Juchitán, en l’estat de Tehuantepec, Mèxic, i l’últim a Mosuo, localitzat a la Xina. La intenció de Boyé era verificar l’existència de realitats diferents a les seues, dur a terme una exploració personal que germiaria en ‘Matriarcats’, un treball antropològic i fotogràfic a través del qual l’autora ha narrat les seues experiències amb les tres ètnies. D’aquestes coneixences també ha sorgit un llibre, amb títol homònim, que ha dividit en tres capítols: ‘L’illa de les dones’, ‘La terra de les filles’ i ‘Les poderoses dones de Juchitán’.

En aquestes societats la paraula matriarcat no és l’antònim de patriarcat, explica l’autora, sinó una altra manera més igualitària d’organitzar la societat i la vida on “la mare és la força que educa i sociabilitza als fills, transmet el respecte a la gent gran als xiquets. Elles són les que dirigeixen a la família i institueixen una llei on no regeix un poder coercitiu que obliga, sinó una autoritat maternal reconeguda per tots que aconsella i que estructura la societat”.

Les illes o arxipèlag Bijagós o Bissagos són un grup d’aproximadament divuit illes principals i dotzenes de més petites a l’oceà Atlàntic que formen part del territori de Guinea Bisau. En l’actualitat, només vint de les illes estan habitades i les altres tenen només petites poblacions de nadius.

A Orango Gran les dones tenen tota l’autoritat, s’organitzen en associacions que gestionen l’economia, el benestar social i la llei. Són elles les que dirigeixen, aconsellen, distribueixen els recursos i governen. Se les respecta com a propietàries absolutes de la casa i de la terra. En les societats matriarcals aquesta manera d’actuar i aquest govern són respectats i conformen l’estructura de la societat. A través de les associacions de dones, a Orango Gran s’estableixen xarxes d’ajuda i reciprocitat entre elles i per al bé de la comunitat.

Durant els dies que Boyé va passar a la selva va viure amb Quinta i Estevo en una cabana de fang. Allà va gaudir de llargues converses amb la parella sobre els rols, el temperament i la manera de fer d’homes i dones. En la intimitat que dóna la convivència va preguntar-li a Quinta (27 anys) què li agradava de Estevo (33 anys). Ella apreciava d’ell la seua sensibilitat, la seua força física i el seu sexe. A Estevo li agradava de Quinta la intel·ligència amb què prenia les decisions.

Explica Boyé que hi ha un lloc a la Xina, a la vora del Llac Lugu, en què les filles són ben rebudes. “Un regal que fa a la família més gran i poderosa. Entre les províncies de Yunnan i Suchuan, viu una petita comunitat, els Mosuo, on les dones administren els béns, organitzen el treball i governen. No existeix la figura del marit. Elles s’uneixen per amor amb homes que les visiten de nit. Els pares no tenen cap responsabilitat sobre els fills, que viuran sempre en el clan matern”.

Durant les visites d’amor s’estableixen relacions amoroses d’una manera natural i lliure. La dona té una habitació a la casa del seu clan i allí veu el seu enamorat o l’home que li agrada. És una relació nocturna i secreta. La família no intervé per a res en l’elecció de la parella.

A Juchitán el comerç i els negocis estan en mans de les índies zapoteques, elles controlen la vida econòmica de la ciutat, posseeixen costosos vestits artesanals i joies d’or que hereten de mares a filles, argumenta l’autora. Són reconegudes arreu de Mèxic per la seva intel·ligència, valentia, habilitat i audàcia. A Juchitán a més reconeixen més de dos sexes, de fet és una qüestió d’honor admetre l’orientació sexual i donar-se a conéixer. Conta l’autora que s’accepta que la naturalesa fa alguns ‘així’ i altres ‘d’una altra manera’.

El 28 de febrer l’autora va compartir un post sobre la societat Minangkabau (Sumatra). Una cultura on la dona rep l’herència més important, una societat matrilineal què hui és la més gran del món amb 4 milions d’habitants