Actualment la Casa Bernal es troba en un estat lamentable i l'Ajuntament només té la propietat de la meitat, l'altra segueix sent privada.
Segons informa el Centre d'Estudis Locals (CEL) de la Pobla de Vallbona ha reclamat l'expropiació de la coneguda Casa Bernal de la localitat per evitar-ne el seu progressiu deteriorament i protegir-la així de les mans dels especuladors urbanístics que posen fi a la seua fisonomia actual. L'edifici es troba, actualment, en un estat lamentable de deteriorament que podria agreujar-se a curt termini fins caure part de l'estructura.
La Casa Bernal està protegida en l'actual pla general d'ordenació urbanística (PGOU) com a bé de rellevància local que impedeix enderrocar la seua façana principal a la part superior de la qual hi ha actualment un escut que recorda les banderes atorgades per la reina Isabel II a la ciutat de València. El propietari de la vivenda, José María Bernal Peris, també va ser nomenat cavaller cobert pel monarca Alfonso XIII.
El CEL ha denunciat l'estat de deteriorament progressiu que pateix esta casa senyorial construïda a mitjans del segle XIX per la manca d'inversions que servisquen per fer-hi una rehabilitació integral. A més, s'hi afegeix un altre problema perquè una de les dues parts en què està dividida la casa és, encara, de titularitat privada. L'altra meitat, la pública, es va adquirir en 2002 per un total de 420.000 euros.
L'historiador i membre del CEL, Josep Jorge, ha alertat de les conseqüències "tan negatives" que pot tindre per al futur de la casa "la incertesa que es viu al voltant d'ella des de fa anys perquè no sols es va deteriorant amb el pas del temps alhora que ningú no sap si l'ajuntament podrà o no comprar la part privada; no s'entén que fa uns anys es comprara per una quantitat determinada i ara es demane una quantitat que triplica el seu preu inicial que no està a l'abast de cap administració".
Li falta protecció legal segons el Centre d'Estudis Local
Per tot això, el CEL recorda al consistori poblà que hi ha un seguit de mesures i iniciatives a la legislació "per aconseguir que este habitatge siga completament de titularitat municipal" de la Pobla entre els quals cal remarcar l'expropiació d'este bé d'enorme interès públic on va viure, també, el poeta, escriptor i periodista valencià Teodor Llorente.
Josep Jorge considera que "esta joia senyorial" atresora "un valor literari, patrimonial, arquitectònic i urbanístic que entre tots hem d'ajudar a conservar per a les generacions futures, no sols es tracta de recuperar-lo sinó també de donar-lo a conèixer i difondre'l entre la resta de ciutadans de la Pobla perquè la majoria no en són conscient de la seua importància indubtable; de fet, l'escut que s'erigeix a la zona alta de la façana és única a tot el territori valencià que va ser atorgat per Alfonso XIII a la família Bernal a més a més de la Creu del Mèrit de Beneficència".
El CEL ha anat una mica més enllà i ha demanat la necessitat que la Casa Bernal aconseguesca la consideració de Bé d'Interès Cultural (BIC), per a la qual cosa cal que l'ajuntament inicie un procés administratiu llarg i complicat "però les característiques artístiques i històriques que s'hi van viure durant anys ben bé s'ho val, seria el primer monument de la Pobla amb eixa consideració que entre tots podem aconseguir per evitar que amb esta casa passe el que en el seu moment va ocórrer amb la Casa Blanca, que en 1985 es va enderrocar amb l'excusa del perill que s'ensorrara tot i que tenia una història de 570 anys".
Així és la història de la Casa Bernal, segons la web municipal
Per la seua part l'Ajuntament en la seua pàgina web informa que la Casa Bernal és propietat municipal, però la realitat es que només ho és en la meitat perquè l'altra meitat segueix sent propietat privada.
La Casa Bernal que es troba al centre del poble, segòns el propi Ajuntament es 'el resultat de moltes reformes i adaptacións al moment, Originàriament fou una vil·la romana, posteriorment esdevingué una alqueria àrab, una masia cristiana, una casa senyorial de recreació i finalment, un casalot.
L'antiga alqueria àrab, en els segles posteriors a la conquesta del Regne de València, segles XIV al XVI, per abandonament dels propietaris, va estar en ruïnes, va desaparéixer i es va reconstruir posteriorment en el segle S XVI, ara com a masia de conreu, convertit per la Família Bernal posteriorment en casa Pairal, envoltada d'unes quantes cases més, totes de conreu i una Venda Posada.
A partir del S. XVII, la propietat, casa i terres de labor, pertanyen a la família Bernal Peris, una família valenciana acomodada, la influència de la qual militoeconòmica, en aquells dies era de molt de pes, tant a València com a la cort madrilenya d'Isabel II, d'Alfons XII i d'Alfons XIII, ja que els Bernal són Cavallers Coberts davant del Rei. La família Bernal dedica l'edificació en exclusivitat a casa pairal pròpia i la darrera de les reformes que patí, la realitzà José María Bernal Peris, gendre del senyor Teodor Llorente i Olivares, insigne i culte poeta, fundador, entre moltes altres coses, del periòdic valencià Las Provincias. En la part superior de la façana principal apareix un escut amb les armes de la família Bernal.
Durant tot el segle mencionat, el casalot va viure una gran esplendor perquè en els salons va haver-hi grans tertúlies socials, culturals i polítiques a les quals assistien anomenats prohoms de tot el país, fet que va durar fins a l'any 1936. Durant els tres anys de Guerra Civil, 1936-39, la casa fou requisada als seus propietaris i dedicada a Comité Local del Front Popular. La casa, després d'estos esdeveniments, quedà, per així estimar-ho els propietaris i l'Ajuntament, com a perenne testimoni memòria d'aquells fets.'
L'antiga alqueria àrab, en els segles posteriors a la conquesta del Regne de València, segles XIV al XVI, per abandonament dels propietaris, va estar en ruïnes, va desaparéixer i es va reconstruir posteriorment en el segle S XVI, ara com a masia de conreu, convertit per la Família Bernal posteriorment en casa Pairal, envoltada d'unes quantes cases més, totes de conreu i una Venda Posada.
A partir del S. XVII, la propietat, casa i terres de labor, pertanyen a la família Bernal Peris, una família valenciana acomodada, la influència de la qual militoeconòmica, en aquells dies era de molt de pes, tant a València com a la cort madrilenya d'Isabel II, d'Alfons XII i d'Alfons XIII, ja que els Bernal són Cavallers Coberts davant del Rei. La família Bernal dedica l'edificació en exclusivitat a casa pairal pròpia i la darrera de les reformes que patí, la realitzà José María Bernal Peris, gendre del senyor Teodor Llorente i Olivares, insigne i culte poeta, fundador, entre moltes altres coses, del periòdic valencià Las Provincias. En la part superior de la façana principal apareix un escut amb les armes de la família Bernal.
Durant tot el segle mencionat, el casalot va viure una gran esplendor perquè en els salons va haver-hi grans tertúlies socials, culturals i polítiques a les quals assistien anomenats prohoms de tot el país, fet que va durar fins a l'any 1936. Durant els tres anys de Guerra Civil, 1936-39, la casa fou requisada als seus propietaris i dedicada a Comité Local del Front Popular. La casa, després d'estos esdeveniments, quedà, per així estimar-ho els propietaris i l'Ajuntament, com a perenne testimoni memòria d'aquells fets.'
Fotos: Jesús Tortajada.
Cap comentari :