L'organitza a L'Ateneu Esquerra Unida de Riba-roja de Túria, per a conmemorar la proclamació de la República Àrab Saharauí Democràtica i, en la xerrada intervindran
AHMED ETTANJI (President de Equipo Mediático).
LOLA CLARAMUNT (Presidenta de la Federació d'Associacions de Solidaritat amb el Poble Saharauí del País Valencià, FASPS-PV).
GLÒRIA MARCOS (Presidenta de la Fundació Institut d'Estudis Polítics).
Presenta i modera:
MIQUEL ÀNGEL OLTRA (Universitat de València).
DURANT L'ACTE ES PODRÀ DISFRUTAR DE L'EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIA "MIRA AL SÁHARA", DE DIEGO ABEL LEONARDINI (TALHA XIRIVELLA).
La República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD es coneguda també com Sàhara Occidental, tot i que són conceptes diferents) és una nació sense estat formada per l'antiga província espanyola del Sàhara Espanyol, que fou annexada el 1976 pel Marroc i Mauritània i completament annexada pel Marroc a l'agost del 1979, en retirar-se Mauritània de la zona que ocupava.
La República Sahrauí ha sigut reconeguda cuasi 90 estats. 'La primitiva població es retirà cap al sud davant l'avenç dels berbers blancs del nord, al qual succeí la penetració àrab a partir del segle VIII. Després de la guerra d'Àfrica el 1860, Espanya aconseguí el reconeixement de la línia costanera sahrauí. A la Conferència de Berlín sobre Àfrica, es reconegué a Espanya una extensió de desert adjacent a la seva zona costanera de Río de Oro. El 1920, la colònia es constituí en el Protectorat del Río de Oro; el 1934 s'integrà amb Ifni a l'Àfrica Occidental Espanyola i el 1957 es convertí en una província d'Espanya.
Durant les últimes dècades del segle XIX i la primera meitat del XX, es dugueren a terme importants expedicions científiques per part de naturalistes espanyols: Quiroga, Bonelli, Font Sagué, Hernández-Pacheco, Morales Agacino, etc. Aquests investigadors foren els primers civils a contactar amb els sahrauís i en assolir punts del desert fins aleshores desconeguts pels occidentals.
La seva independència fou plantejada per l'ONU a Espanya el 1967, però la disputa entre Mauritània, el Marroc i Algèria pel territori suposà un seriós obstacle.
Després de la marxa pacífica de milers de marroquins cap al Sàhara –planificada pel rei Hassan II– que després es denominà "Marxa Verda", es firmaren els Acords de Madrid el 1975, pels que Espanya cedí el Sàhara al Marroc i a Mauritània, els quals hagueren d'enfrontar-se després amb el sahrauí Front Polisario, recolzat per Algèria, que el 27 de febrer del 1976 proclamà la independència de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), promulgant una constitució. El 1979 Mauritània renuncià a la part de territori que li corresponia, que s'annexà el Marroc unilateralment i, al seu torn, reconegué el Front Polisario. Des d'aleshores, el Sàhara Occidental és un territori administrat de facto (però no de iure) pel Marroc. La Constitució fou revisada el 1991 i el 1995. El 1999 la RASD aprovà una nova constitució.'
Cap comentari :