La banda Ki sap, continua ballant

Porten 18 anys dalt dels escenaris i set discs a l’esquena, però els Ki Sap volen continuar ballant. La banda ultima la gravació de ‘Keep skankin’’, que veurà la llum el pròxim mes de març. El vocalista Erik Strömberg ens avança detalls del vuitè treball d’un grup de “la vella guàrdia” de la música valenciana.

El viatge de Ki Sap continua endavant, ara, amb ‘Keep Skankin’’, un disc d’onze temes que els ha mantingut ocupats les últimes setmanes i els portarà de cap fins que veja la llum, el pròxim mes de març. La banda, integrada per músics de l’Horta Sud i de la Ribera Alta, ha mutat de l’ska-punk al reggae, rocksteady, early reggae, hardcore, ragga i ska clàssic. De les seues fileres ha sorgit altra banda, instrumental, els Shake it ups, que han tret disc i han girat amb la vocalista Begoña Bangmatu. “Ara pensàvem que era el moment de treure disc amb Ki Sap, teníem ganes”, explica el cantant, Erik Strömberg, que també porta endavant treballs paral·lels com a solista baix el nom d’Ital Erik.

Com serà ‘Keep Skankin’’? “El mateix títol ja t’ho diu, anem a tirar un poc més cap a l’ska”, avança Erik. Això sí, que ningú espere el ritme accelerat dels primers treballs de Ki Sap, moment en què van coincidir amb bandes mítiques ja desaparegudes com Gramoxone Ska Band o Skaparrapid. Serà un ska “més ‘skatalític’, diria que és la paraula”, afirma el cantant, que atribueix l’elecció de l’estil, en part, a la influència que ha tingut la banda de l’early reggae que han tocat amb Begoña Bangmatu els últims temps.

En les lletres, Ki Sap anuncia la seua habitual protesta social, però també versos més intimistes i personals. “No volem omplir el cap de la gent dels problemes que tenim tots els dies també quan escolten la nostra música. Nosaltres continuem dient el que pensem, però també busquem lloc per a la festa i per a lletres més personals”, explica Stromberg.

Hi ha pocs canvis en la formació original de Ki Sap. El grup s’ha recolzat de nou en la composició de Natxo, el baixista, Joan, guitarra, i el mateix Erik, a més de les aportacions de la resta del grup. ‘Keep skankin’’ comptarà amb els cors de Payoh Soul Rebel, l’aportació de Paula Bam Bam, des de fa un any amb Ki Sap, i tal volta alguna col·laboració que encara no està definida i es guarda com a sorpresa final. La producció ha estat a càrrec del tècnic de sempre, Pepo, i la gravació s’ha dividit entre els estudis Tigris de Gandia i els New Rockers Studios de València, on ja van plasmar el seu anterior treball, tal volta, el més madur i sencer.

Perquè si alguna condició ha caracteritzat a Ki Sap ha estat una contínua evolució en l’estil, amb una arrel clara, però virant d’uns matisos a altres en un viatge que Erik defineix quasi com producte de les condicions. “Ens hem anat adaptant al que teníem en cada moment, al que ens abellia”.

Així, amb ’10 tone’ i el directe ‘Ki Sap meets Valencia all stars’, clucaven l’ullet al hardcore per influència de les veus de l’època. En aquell moment començava a agafar protagonisme en la veu el propi Erik. Abans, el pes el portava Suca i la banda carregava més al costat ska-punk. A partir de ‘At the new rockers studios’, l’últim disc, amb Erik cantant en solitari, el grup ralenteix el pols i aposta pel reggae. “Hem aprés a tocar, ens hem fet músics dalt dels escenaris”, comenta Erik, que veu la seua evolució com un producte del creixement natural i conjunt dels components de Ki Sap. “Quan vam fer ‘Ki Sap meets Valencia all stars’ jo portava només tres anys cantant, i no sabia fer-ho com sé ara”, reconeix.

Amb ‘Keep Skankin’’, Ki Sap farà el salt a plataformes virtuals com Spotify per primera vegada, en un impuls per donar-se a conèixer i difondre la seua música d’una forma més potent. La producció del disc s’ha fet amb les seues armes habituals, l’autogestió, pagar-se les despeses amb els directes i la venda directa de discs. També els ajudaran en el llançament Mesdemil.

Grups com Ki Sap lluiten contra el desert cultural en què s’ha convertit València i el País Valencià. “Pràcticament no queden sales a la ciutat on tocar, has d’anar a morir a discoteques que et demanen molts diners pel lloguer, cosa que t’obliga cobrar una entrada alta, i la beguda és caríssima”, explica Erik. “Si abans estàvem fotuts –es queixa-, ara, amb la crisi, estem molt pitjor. Nosaltres mai hem sigut de tocar per a ajuntaments, sempre hem estat al costat de centres i moviments socials… Però els pocs ‘bolos’ que ens podien eixir per l’altra banda, han caigut”.

I posa un exemple: en 18 anys, l’ajuntament de Paiporta, d’on són bona part dels components de Ki Sap, només els ha contractat en una ocasió. A més, van tardar dos anys a cobrar l’actuació. Lluny de desanimar-los, totes aquestes condicions els encoratgen a seguir ballant.