El voluntariat pel valencià s’acosta a les festes

L’any 2005 va començar a funcionar el voluntariat pel valencià, el programa d’Escola Valenciana en què valencianoparlants queden amb persones que volen aprendre la nostra llengua per tal d’ajudar-los a parlar-la amb fluïdesa. En 8 anys s’han creat uns 6.000 tàndems, però no en són suficients. Ara, Escola Valenciana incorpora les festes d’arreu del País Valencià per a la causa.

Escola Valenciana proposa a les parelles lingüístiques activitats més enllà de la conversa, com passejades pel mercat, anar de compres, o trobar-se en àmbits que conviden a ampliar el lèxic. Foto: Escola Valenciana.

La sistemàtica és ben senzilla. Es necessita, d’una banda, un voluntari que parle valencià, i d’altra, una persona que desitge aprendre la nostra llengua. Escola Valenciana fa d’intermediari. “Ací hi ha de tot, des de catedràtics a un llaurador d’Alboraia, o el mateix president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramón Ferrer; qualsevol que sàpiga valencià pot ser voluntari”, explica Dariana Groza, responsable del programa.

Dariana fou una de les primeres aprenents. Hui, d’acord amb les xifres facilitades per Escola Valenciana, hi ha 152 parelles només a l’àrea metropolitana de València. “Només hi ha una condició per a formar el tàndem, i és que sempre s’ha de parlar en valencià, des del primer moment, no importa que al principi coste un poc, s’ha de crear l’hàbit”, explica Groza, que va arribar de Rumania l’any 2004 i es va sentir obligada a aprendre valencià al escolaritzar a la seua filla en la nostra llengua.

“Vaig arribar com una flor a València, no tenia ni idea de que ací hi havia una llengua pròpia”, recorda. I quan va començar a lligar les seues primeres frases en valencià, va quedar sorpresa per la dificultat de la gent autòctona per mantindre’s en la seua llengua. “No entenia per què es canviaven de seguida al castellà, no sabia per què, i li vaig preguntar a Vicent Moreno (president d’Escola Valenciana), que em va explicar això de l’autoodi”. I tot li va quedar més clar.

En 8 anys s’han creat uns 6.000 tàndems, i actualment, només a l’àrea metropolitana de València hi ha 152

Ella i molts altres que van ser aprenents han passat a ser voluntaris. Entre els que s’interessen per formar part d’aquest programa hi ha més dones que homes. “Especialment són dones immigrants que volen poder parlar amb les persones majors de les que estan al càrrec”, explica. També hi ha entre els i les aprenents alumnes de cursos en valencià que volen agafar nivell de conversa, o gent que vol perfeccionar la parla, o opositors que necessiten dominar l’idioma.

Escola Valenciana edita una guia per ajudar als tàndems a funcionar amb fluïdesa. A més, els proposa activitats més enllà de la conversa, com passejades pel mercat, anar de compres, o trobar-se en àmbits que conviden a ampliar el lèxic. També s’organitzen excursions culturals i a la muntanya per grups. I el curs es tanca al mes de juny, amb una gran trobada a València a la que estan convidats voluntaris i aprenents.

L’acord entre Escola Valenciana i representants de les diferents festes es va presentar el passat dijous. Foto: Escola Valenciana.

L’equip d’Escola Valenciana arriba fins on pot, que és fins on els permet els seus recursos limitats. Fa poc, l’entitat hagué de promoure unaexitosa campanya de micromecenatge per sobreviure. Per això, tira mà del boca-orella per difondre el voluntariat pel valencià: “no podem pensar en campanyes als mitjans de comunicació de masses, així que estem un poc en mans de la bona voluntat dels ajuntaments. Si s’ho creuen i ho promocionen, apareixen parelles. És el cas de localitats com Algemesí, Sedaví o Alfafar”, on els tècnics de normalització lingüística treballen de valent per portar el voluntariat endavant. Però el gruix de tàndems es troba a les ciutats, a València, Alacant i Castelló, on Escola Valenciana té seus pròpies.

La passada setmana es presentava a la seu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua la campanya de voluntariat pel valencià 2013-2014, que enguany porta com a lema ‘Les festes parlen en valencià’. La intenció és obrir-se als col·lectius que hi ha darrere de les festes més emblemàtiques i populars d’arreu del País, les Falles, les Fogueres, la Magdalena i els Moros i Cristians.

A ulls de Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana, les festes “són elements de cohesió social i transmissores de tradició i cultura popular, per tant, poden arribar a ser contextos de normalització lingüística excepcionals, ja que les celebracions que ens són pròpies són models i exemple del que pot ser la promoció del nostre màxim tret d’indentitat, el valencià”.

La idea d’Escola Valenciana és crear parelles lingüístiques al si dels casals fallers, les colles castellonenques, les cabiles de Moros i Cristians i els casals de les Fogueres. Per tal d’aconseguir-ho, presentaran el programa allà on se’ls reclame, i ja compten amb el suport d’alguns estaments importants, com la Unió d’Entitats Festeres de Moros i Cristians (UNDEF), dues comissions falleres simbòliques del cap i casal com Arrancapins i Na Jornada, les colles Rebombori, Margalló i Pixavins de Castelló, i de la Foguera Pla del Repòs-Goteta d’Alacant.

* Autor Guillem Sanchis des dels nostres amics de nonada.es