Si hi ha un lloc al País Valencià on el Nadal es viu de manera especial és Alcoi. Junt a l'antiquíssima Cavalcada dels Reis Mags (on Gaspar és el rei negre), el Betlem de Tirisiti és un dels espectacles més esperats per grans i menuts; un betlem de titelles de peu i vareta que es representa des del segle XIX.
Potser eres dels que clamen contra el desaforat esperit consumista de les dates nadalenques; dels que enviarien d'una patada a Lapònia a tots els monigots vestits de roig i amb barba blanca que pengen dels balcons des de fa un mes. Potser encara tens malsons produïts per l'últim anunci de la loteria i, aplegat el dia dels Reis, no saps què fer amb els xiquets (com vas a dur-los a eixes horroroses cavalcades on a Ses Majestats a penes se'ls distingeix entre carrosses i banderoles de grans empreses?). Potser, fins i tot, detestes les galetes de gingebre en forma de ren, i és del tot comprensible. Hi ha, però, un lloc on els descreguts del Nadal obliden, tot i que siga només per unes hores, el rictus de menyspreu que se'ls instal·la a la cara des de que el veí planta l'arbre: el centre d'Alcoi durant el mes de desembre.
Als balcons es lliura una batalla interessant. Per un costat hi ha els pages (tamany real) amb el característic barret roig, enfilats a les baranes amb paquets embolcallats amb paper craft i corda de pita a l'esquena. Per l'altre, panxuts pares Noel amb el complement d'unes llumetes o una escala que s'arranquen a cantar 'Jingle Bells' en un idioma inintel·ligible quan els fas palmes. Als segons, ningú els ha cridat, però ahi estan, i sent cada dia més. Als primers, se'ls espera: el dia cinc exerciran com a ajudants dels Reis Mags de l'Orient. Tancant la cavalcada i amb unes llarguíssimes escales, pugen per les façanes per a deixar els regals (una imatge, aquesta, que per primera volta en molts anys no veurem per televisió). Front a l'ajuntament, un d'estos pages (tamany gegant), deixa clar qui guanya. A un tir de pedra queda el Teatre Principal, que en novembre tanca les portes per a començar amb el muntatge del Betlem de Tirisiti.
Amb l'origen en els xicotets teatres que al segle XIX representaven la 'Nativitat de Jesús', el Betlem de Tirisiti ha aconseguit mantenir viva la seua peculiar representació del Nadal, una representació en la que als elements nadalencs més obvis (Josep i Maria busquen posada, el naixement de Jesús, la persecució d'Herodes, l'adoració dels Reis Mags…) se'n sumen altres de l'imaginari alcoià com les festes de Moros i Cristians o el torero Clássico. Junt a la resta de personatges (el sereno, l'auelo, el clergat, Tereseta, les beates…) els somriure estan assegurats per a grans i menuts durant els menys de trenta minuts que dura la representació, on tot i haver un guió ben definit, els actors encarregats del maneig de les titelles i la narradora de la història es permeten interactuar amb el públic i, també, deixar caure referències a l'actualitat (aquest any, per exemple, al Sereno li recomanen una 'relaxing cup of café con leche en la Plaça de Dins', i Tirisiti vol anar a la lluna per a poder vore Canal 9).
L'ubicació del Betlem ha anat variant al llarg del temps. Durant el segle XX, una sèrie de catastròfiques desgràcies, que deixaren alguns anys sense Betlem, es veieren rematades per la destrucció total dels decorats i les titelles amb l'enfonsament de l'edifici on el Betlem es trobava. Fou el difunt artista alcoià Alejandro Soler (aquest any el Betlem ha incorporat dos titelles noves: ell, i la seua dona Paqui Dénia) qui junt al seu equip s'encarregà de reconstruir tots els elements per a que aquell mateix any, 1975, tornaren les representacions (fou, també, l'encarregat de l'escenografia actual).
La Casa de la Cultura, la seu d'un antic sindicat, els baixos d'un centre comercial, un col·legi foren alguns dels allotjaments temporals del Tirisiti, que no va tindre fins a principis dels noranta el seu propi barracó, instal·lat cada hivern al parc de La Glorieta. Sota la gestió de la companyia de Teatre La Dependent, el Betlem anà aconseguint el reconeixement que públic i institucions li devien, i en l'actualitat és al Teatre Principal (la transformació de l'interior del teatre és espectacular) on cada hivern s'allotja.
Tot i haver passat sobradament el segle de vida, Tirisiti no deixa de modernitzar-se, i si en els últims anys hem anant assistint a la diversificació pel que fa a la oferta de merchandishing. Aquest Nadal Tirisiti no només estarà a llapisseres, camisetes, dessuadores, bufandes, gorros, motxilles o xapes: l'empresa alcoiana Panda Creatiu ha creat una aplicació per a telèfons mòbils amb quatre jocs a la que es pot accedir des de la seva web.
Les representacions del Betlem de Tirisiti s'efectuen durant les tres primeres setmanes de desembre per a escolars (11.000 aquest any, aplegats d'una vuitantena de centres del País Valencià), i després, en vàries sessions diàries, fins al cinc de gener per al públic en general. Durant les primeres hores de venda d'entrades per Internet, més de 5.000 (d'un total de 6.150 a la venda) foren venudes. I és que junt al Naixement de la Plaça d'Espanya, els pages enfilats als balcons o les senyores comprant peladilles a les confiteries amb solera, les llargues (llarguíssimes) cues davant del Teatre Principal també són part de tot allò que acaba per fer tan especials els Nadals a Alcoi.
*Àgueda Vitória des dels nos tres amics de nonada.es
Cap comentari :