Entre els esdeveniments que als nostres pobles estan sent recuperats, existeix un drama litúrgic que inicialment es cantava en gregorià i que ja apareix documentat al segle X de la nostra era. El Cant de la Sibil·la que acostumava interpretar-se als oficis de la Nit de Nadal a les esglésies de terres de parla catalana, és una joia musical que al seu origen era cantat en llatí però que al segle XIII es documenten versions en català, sent de les primeres expressions poètiques de la nostra llengua.
Declarat Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el 16 de novembre del 2010, el Cant de la Sibil·la, és una peça musical que té com a tema principal la profecia del judici final i l'anunci de l'arribada del Jutge Universal en la seua condició humana com a Redemptor dels pecats de la Humanitat. Al món antic les sibil·les eren pitonisses a les quals s'acudia per a consultar l'esdevenidor i que a traves de diversos ritus profetitzaven el futur de la comunitat, aquests personatges varen ser assimilats pel cristianisme i els varen convertir en elements de la representació litúrgica de Nadal.
Prohibit després del Concili de Trento (1545-1563), ha pogut conservar-se, gràcies al fet que ha continuat representant-se d'alguna manera a les esglésies de Mallorca i l'Alguer, sent junt amb el Misteri d'Elx les úniques representacions litúrgiques que han sobreviscut a la prohibició tridentina.
M. Sanchis Guarner en una col·laboració als Quaderns de Literatura Raixa (Mallorca, 1953) va explicar l'origen d'aquesta peça del nostre folklore religiós d'aquesta manera "En acabar l'ofici de Matines i abans de començar la missa, puja a la trona un al·lot d'uns dotze anys, que duu un cridaner vestit de caire femení amb tuls i sedes brodades, i que sosté amb les dues mans una gran espasa lluenta. Porta tan estrany indument perquè representa una sibil·la, i, com és sabut, l'Antiguitat cristiana admeté que Déu havia concedit una mica d'esperit profètic a algunes d'aquelles endevinadores paganes, per tal de predisposar els gentils, amb llurs oracles, a rebre la llum de la Bona Nova. Aquell infant, sempre una mica emocionat per la gran solemnitat del moment i la gentada que l'escolta, canta aquesta arcaica cançó (...) ", Diccionari Alcover-Moll.
Des de fa alguns anys, i després de segles sense tenir representacions, s'està estenent la seua recuperació a les esglésies de molts indrets de Catalunya i del País Valencià com ara mateix a Santa Maria del Mar o la Catedral a Barcelona, Santa Maria de Maó a Menorca i darrerament a la Catedral de València, aixi com les tradicionals i conegudes representacions a la Seu d'Urgell, Ripoll, Puigcerdà, Tarragona, Girona, Vic, Montpeller, Ontinyent, Gandia, Xeraco, Teulada, L'Olleria, Sueca, etc. Entre totes aquestes representacions voldríem destacar aquest fragment que cada any fa Maria del Mar Bonet a l'església de la Bonanova i amb el que els volem desitjar unes BONES FESTES.
Cap comentari :