El color de la petxina d'una espècie de caragol, cridada 'Cepaea nemoralis', s'ha aclarit durant els últims anys en aquelles poblacions europees que viuen en zones de dunes, prop del mar. En aquestes zones, els caragols més clars, que suporten millor la calor, han sobreviscut amb major facilitat que els seus companys més foscos a l'augment de temperatura dels últims anys, a causa del canvi climàtic. Aquests resultats s'han publicat en la revista científica Plos One. El més original d'aquest descobriment és que no ho van dur a terme científics experts, sinó més de 2.500 ciutadans repartits per tota Europa, la majoria d'ells xics i xiques. La col·laboració d'aquests voluntaris en la recollida i catalogació de petxines de Cepaea és el que ha permès descobrir el fenomen.
Com canvien de forma els animals?
L'any 2009 es van complir 150 anys de la publicació del llibre L'origen de les espècies, del naturalista anglés Charles Darwin. En aquest llibre, Darwin fixava les bases de la teoria de l'evolució, que descriu de quina manera es generen les diverses espècies d'éssers vius. L'experiment amb les Cepaea, anomenat 'Evolution Megalab', es va dur a terme aqueix mateix any amb la finalitat de commemorar aquesta fita. Els resultats de l'experiment acaben de publicar-se.
Darwin va argumentar que els éssers vius no van aparèixer en la Terra tal com són ara, sinó que procedeixen d'un ancestre comú molt simple i s'han anat diferenciant al llarg dels mil·lennis. En cada generació, naixen éssers vius amb petites diferències. Depenent de quins siguen les característiques de l'ambient en el qual els toca viure, algunes d'aquestes diferències poden resultar un avantatge.
Per exemple, un ocell pot nàixer per atzar amb un bec alguna cosa major que la mitjana d'altres ocells. Si es troba en un ambient àrid, on l'únic aliment disponible són llavors grans i dures, aquesta diferència serà un avantatge: aquell ocell tindrà més facilitat per a menjar, sobreviure a les adversitats, i reproduir-se, doncs els seus fills normalment tindran becs més llargs que la mitjana.
Aquest procés, cridat selecció natural, actua sobre tots els individus i es repeteix durant moltes generacions. Aquest fet provoca que augmente el nombre d'exemplars amb el bec més llarg i l'espècie en el seu conjunt canvie d'aspecte. Si de sobte el clima de l'entorn on viuen aquests ocells es tornara més plujós, començarien a aparèixer llavors més tendres i xicotetes, de manera que tenir un bec gran deixaria de ser un avantatge rellevant, i per selecció natural sobrevisqueren també individus amb becs més xicotets.
Un gran experiment
Els organitzadors de Evolution Megalab, encapçalats per Jonathan Silvertown, professor d'Ecologia de l'Open University de Londres (Regne Unit) es van preguntar si el canvi climàtic podia tenir algun efecte sobre les espècies. En concret, van decidir estudiar els caragols del gènere Cepaea. Aquest caragol té unes variants molt visibles en la petxina: diferents colors (marró, rosa o groc) i patrons (llis, amb una franja o amb més d'una). ja que un canvi en el color o en el nombre de franges és molt visible i fàcil d'identificar, els científics utilitzen a aquest organisme, des de fa dècades, per a estudiar l'evolució.
L'equip de Silvertown va anunciar el projecte als quatre vents i, entre els mesos d'abril i octubre de 2009, milers de voluntaris es van apuntar per a arreplegar exemplars de Cepaea en 3.000 localitats de 15 països europeus. Després d'haver-los classificat segons les seues característiques, van publicar les dades obtingudes a la pàgina web del projecte.
El nombre d'usuaris actius del web és de 2.500, encara que molts d'ells són escoles o famílies, segons informa Silvertown, per la qual cosa el total de persones implicades pot ser superior. Els voluntaris de Evolution Megalab van classificar als exemplars en funció del color i del nombre de franges. Jenny Worthington, una investigadora de l'Open University, va comprovar fins i tot que xiquets de quatre anys eren capaços d'efectuar la tasca correctament. En qualsevol cas, els usuaris han de superar un test que avalua les seues capacitats abans de pujar les dades a Internet.
Els promotors han combinat les dades arreplegades amb altres dades que procedeixen de col·leccions de Cepaea de museus de tota Europa. D'aquesta manera, han compilat un arxiu que descriu 750.000 exemplars, que han viscut al llarg de l'últim segle. Segons Silvertown, es tracta d'un dels estudis evolutius més importants d'una població salvatge.
Canvis visibles
Amb aquestes dades, els investigadors van poder comprovar un fet que ja se sospitava des de fa temps. Els caragols que viuen en el nord d'Europa tendeixen a ser més foscos, de mitjana, que els de el sud, doncs la temperatura de l'entorn sembla ser un element clau de la selecció natural d'aquestes espècies. No obstant açò, els científics van constatar amb sorpresa que, en la majoria dels ambients, aquesta distribució del color no ha canviat com a conseqüència de l'escalfament. Únicament en aquelles zones on hi ha dunes la població de caragols grocs ha augmentat de manera significativa respecte als més foscos.
Segons els coordinadors del projecte, l'explicació radica en el fet que en la majoria dels entorns els caragols disposen d'una estratègia per a defensar-se de la calor: concentrar-se en zones amb ombra. Però, en les zones on hi ha dunes, açò és impossible; per tant, ací la selecció natural afavoreix a les poblacions amb un color que absorbeix menys calor.
L'estudi també ha revelat un altre resultat inesperat. En tots els ambients, les petxines llises han disminuït, contràriament a les quals tenen una franja central, que han augmentat. L'explicació d'aquest canvi no està del tot clara. Una possible interpretació és que els tords, els principals depredadors dels Cepaea, han disminuït a Europa. Per aquest motiu, ja no existeix una necessitat imperiosa de mimetitzar-se per mitjà de colors uniformes i els exemplars amb la franja central poden sobreviure amb major facilitat
Com canvien de forma els animals?
L'any 2009 es van complir 150 anys de la publicació del llibre L'origen de les espècies, del naturalista anglés Charles Darwin. En aquest llibre, Darwin fixava les bases de la teoria de l'evolució, que descriu de quina manera es generen les diverses espècies d'éssers vius. L'experiment amb les Cepaea, anomenat 'Evolution Megalab', es va dur a terme aqueix mateix any amb la finalitat de commemorar aquesta fita. Els resultats de l'experiment acaben de publicar-se.
Darwin va argumentar que els éssers vius no van aparèixer en la Terra tal com són ara, sinó que procedeixen d'un ancestre comú molt simple i s'han anat diferenciant al llarg dels mil·lennis. En cada generació, naixen éssers vius amb petites diferències. Depenent de quins siguen les característiques de l'ambient en el qual els toca viure, algunes d'aquestes diferències poden resultar un avantatge.
Per exemple, un ocell pot nàixer per atzar amb un bec alguna cosa major que la mitjana d'altres ocells. Si es troba en un ambient àrid, on l'únic aliment disponible són llavors grans i dures, aquesta diferència serà un avantatge: aquell ocell tindrà més facilitat per a menjar, sobreviure a les adversitats, i reproduir-se, doncs els seus fills normalment tindran becs més llargs que la mitjana.
Aquest procés, cridat selecció natural, actua sobre tots els individus i es repeteix durant moltes generacions. Aquest fet provoca que augmente el nombre d'exemplars amb el bec més llarg i l'espècie en el seu conjunt canvie d'aspecte. Si de sobte el clima de l'entorn on viuen aquests ocells es tornara més plujós, començarien a aparèixer llavors més tendres i xicotetes, de manera que tenir un bec gran deixaria de ser un avantatge rellevant, i per selecció natural sobrevisqueren també individus amb becs més xicotets.
Un gran experiment
Els organitzadors de Evolution Megalab, encapçalats per Jonathan Silvertown, professor d'Ecologia de l'Open University de Londres (Regne Unit) es van preguntar si el canvi climàtic podia tenir algun efecte sobre les espècies. En concret, van decidir estudiar els caragols del gènere Cepaea. Aquest caragol té unes variants molt visibles en la petxina: diferents colors (marró, rosa o groc) i patrons (llis, amb una franja o amb més d'una). ja que un canvi en el color o en el nombre de franges és molt visible i fàcil d'identificar, els científics utilitzen a aquest organisme, des de fa dècades, per a estudiar l'evolució.
L'equip de Silvertown va anunciar el projecte als quatre vents i, entre els mesos d'abril i octubre de 2009, milers de voluntaris es van apuntar per a arreplegar exemplars de Cepaea en 3.000 localitats de 15 països europeus. Després d'haver-los classificat segons les seues característiques, van publicar les dades obtingudes a la pàgina web del projecte.
El nombre d'usuaris actius del web és de 2.500, encara que molts d'ells són escoles o famílies, segons informa Silvertown, per la qual cosa el total de persones implicades pot ser superior. Els voluntaris de Evolution Megalab van classificar als exemplars en funció del color i del nombre de franges. Jenny Worthington, una investigadora de l'Open University, va comprovar fins i tot que xiquets de quatre anys eren capaços d'efectuar la tasca correctament. En qualsevol cas, els usuaris han de superar un test que avalua les seues capacitats abans de pujar les dades a Internet.
Els promotors han combinat les dades arreplegades amb altres dades que procedeixen de col·leccions de Cepaea de museus de tota Europa. D'aquesta manera, han compilat un arxiu que descriu 750.000 exemplars, que han viscut al llarg de l'últim segle. Segons Silvertown, es tracta d'un dels estudis evolutius més importants d'una població salvatge.
Canvis visibles
Amb aquestes dades, els investigadors van poder comprovar un fet que ja se sospitava des de fa temps. Els caragols que viuen en el nord d'Europa tendeixen a ser més foscos, de mitjana, que els de el sud, doncs la temperatura de l'entorn sembla ser un element clau de la selecció natural d'aquestes espècies. No obstant açò, els científics van constatar amb sorpresa que, en la majoria dels ambients, aquesta distribució del color no ha canviat com a conseqüència de l'escalfament. Únicament en aquelles zones on hi ha dunes la població de caragols grocs ha augmentat de manera significativa respecte als més foscos.
Segons els coordinadors del projecte, l'explicació radica en el fet que en la majoria dels entorns els caragols disposen d'una estratègia per a defensar-se de la calor: concentrar-se en zones amb ombra. Però, en les zones on hi ha dunes, açò és impossible; per tant, ací la selecció natural afavoreix a les poblacions amb un color que absorbeix menys calor.
L'estudi també ha revelat un altre resultat inesperat. En tots els ambients, les petxines llises han disminuït, contràriament a les quals tenen una franja central, que han augmentat. L'explicació d'aquest canvi no està del tot clara. Una possible interpretació és que els tords, els principals depredadors dels Cepaea, han disminuït a Europa. Per aquest motiu, ja no existeix una necessitat imperiosa de mimetitzar-se per mitjà de colors uniformes i els exemplars amb la franja central poden sobreviure amb major facilitat
* Michele Catantzaro (Eureka)
 |
| Creative Commons |
Cap comentari :