La torre de Babel de la Muixeranga de València

Fem pinya! La Muixeranga de València prepara la ‘desplegà’. Es col·loca la base. Damunt d’ella pugen Pau i Maria, que s’agafen dels braços per mantenir-se drets, Amaia puja damunt d’ells, un peu sobre cada company, s’assegura i es prepara per alçar Alexandra, l’aixeneta. Estem a la Plaça de la Mare de Déu, a la manifestació en contra del tancament de RTVV.

La Muixeranga ens recorda qui som, la representació del jo col·lectiu amb una història comuna, que ens diu que junts podem arribar molt alt. Foto: Lilian Castro.

Tabals i dolçaines entonen la melodia de la muixeranga. Els membres de la colla de València, amb camisa i pantaló blanc i faixa negra, comencen a pujar uns damunt d’altres. Aquesta imatge s’ha tornat habitual a les manifestacions celebrades a la ciutat. Lluny del seu origen religiós, el ball dels valencians està hui al servei de les reivindicacions populars, del poble.

Perduts els orígens, els primers testimonis escrits daten del Segle XV, quan la Muixeranga feia les seues representacions als teatres per entretenir el públic. Els últims estudis conclouen que, amb el nom de Ball dels Valencians, aquestes colles recorregueren la Península Ibèrica. A Tarragona comencen a imitar-les, i és a aquesta zona on evolucionen amb més rapidesa, perden el ball i confeccionen torres molt altes, en l’inici dels tradicionals Castells Catalans.

A València, bressol de la tradició muixaranguera, proliferen a diversos pobles. Algemesí és el més important, però també hi ha a Peníscola, Titaguas o l’Alcúdia.Cap als anys 50, la tradició viu el seu pitjor moment i al 1973 per primera vegada en la seua història, no va participar en les dos primeres processons de les festes d’Algemesí. Però des de fa uns anys es fa una tasca molt important de recuperació.

L’Olleria, Sueca o Gandia treballen creant nous projectes, però sense dubte per parlar de muixeranga i modernitat és imprescindible anomenar a La Nova Muixeranga d’Algemesí, que conviu amb la vella, i que va nàixer al 1997amb l’objectiu d’incorporar a les dones, que fins a eixe moment havien estat vetades a la festa. Amb ella iEls Negrets de l’Alcúdia com a model, naix la Muixeranga de València.

La idea de fer una colla a la ciutat de València comença a gestar-se al 2007, quan es crea l’Entitat Promotora de Muixeranga i es fan alguns intents des de la Universitat, vinculats al barri de Benimaclet i al voltant dels dolçainers, a associacions com El Micalet i les cercaviles del barri. La iniciativa no acaba de quallar fins que, al 2008, Paco Blai, actual president de la Muixeranga de València, fa un taller al col·legi del barri de Sant Marcel·lí, del que és director.

Les activitats van dur-se a càrrec de la colla dels Negrets de l’Alcúdia. L’endemà decideixen fer una exhibició als carrers amb la gent que ha participat, aprofitant les festes del barri. La convocatòria és un èxit, i comencen a assajar i a buscar gent per crear una colla al cap i casal.

No serà fins al 2010 quan es constituïsquen com a associació. Ja havien participat en algunes cercaviles de la ciutat i volien fer un pas més. En eixe moment la formen 20 persones, i naix amb dos objectius, com ens explica Paco Blai“D’una banda volem recuperar una senya d’identitat valenciana, d’altra, la nostra muixeranga busca fer teixit social, ajudant activament a la integració dels immigrants del barri de Sant Marcel·lí. Fer xarxa a una ciutat és molt difícil, per això optàrem per una barri amb unes característiques molt definides com a aquest. És la nostra forma de fer País”.

En tres anys la Muixeranga de València ha aconseguit convertir-se en referent de la cultura valenciana a la ciutat. De fet han format part de l’últim vídeo d’Orxata Sound System, ‘Colp a colp’, i en l’actualitat compta amb quasi 60 membres de diferents nacionalitats.Les seues ‘desplegaes’ són torres de Babel, en les que hi participen albaneses, equatorians o africans . Però coordinar aquest projecte no és gens senzill.

Si Paco Blai és l’ànima de la part social, Toni Alminyana és l’encarregat de fer que la part tècnica funcione. La figura del mestre, que ell representa, és imprescindible per a què tot isca com toca. Ha de decidir quina és la figura més apropiada per a cada moment, triar qui pujarà, i orquestrar l’alçada. La seua experiència, primer a Gandia i després a La Nova d’Algemesí, el convertiren en la persona més idònia per coordinar el projecte. Albinyana té un objectiu clar al cap: estar cada vegada més a prop del cel, i amb cada Muixeranga fa un somni realitat.

En aquestos anys han estat a Piera amb Els Falcons, amb Els Matosers de Molins de Rei i a Valls, amb La Mulassa. Però sobretot, han estat als carrers de València, a la Primavera Valenciana, a les celebracions del Nou d’Octubre, a les manifestacions per l’educació pública i, fa uns dies, amb companys de la Muixeranga del Camp de Túria i la Nova d’Algemesí a la Plaça de la Mare de Déu, per donar suport a les reivindicacions populars, en contra del tancament de RTVV. Han portat de tornada un sentiment, el de poble, el de pujar i fer-se grans ajudant-se els uns als altres. Ens han recordat qui som, la representació del jo col·lectiu amb una història comuna, la que ens demostra que tots junts podem arribar molt alt.

* Autora Beatriz Jimenez, des dels nostres amics de nonada.es