No podem deixar passar el Dia Nacional del País Valencià sense dirigir la mirada a un passat molt recent en què "todos eramos felices". Si amics de Crònica el transvestisme polític sempre ha estat un as, amagat a la màniga d'aquells als que mai els ha importat un rave ni el seu país, ni els seus costums ni la gent que els ha votat. Com, si no, s'entén que aquests mateixos que avui pretenen deixar fora de la llei el terme País Valencià, s'hagen oblidat tan prompte de la seua historia. Caldria tirar mà de les hemeroteques per adonar-se com han anat canviant de jaqueta.
Sembla esperpèntic veure a tota la plana major del PP valencià esforçant-se a fer-nos creure que són més patriotes que ningú, portant com a única credencial la defensa a ultrança dels símbols d'identitat estatutaris. Clar!, caldria preguntar-los de quins símbols parlen, ¿dels que presumien als primers anys de la democràcia o dels que avui se serveixen per a enlluernar a un blaverisme de sabatilles i bata? És curiós observar el procés de transformació d'aquesta dreta i com a traves d'aquests quaranta-cinc anys de democràcia van a empentes i a cops de colze amb l'extrema dreta local per tal d'ocupar el lloc que ideològicament els pertany.
Les mentides i les manipulacions ja no hi ha cap beneit que se les puga creure, és tanta la misèria que han escampat i tant el dany que estan fent a tothom que no s'atreveixen a cercar el camí de tornada i amb el seu anar cap a on siga, igual fan ús de l'agitació joc floralesca com de tota la parafernàlia feixista.
De nou i fins al pròxim enfrontament electoral la dreta valenciana ens va a refregar els bruixots i fantasmes d'ahir perquè els seus discursos ja no enganyen a ningú. ¿Quina credibilitat poden tenir aquells que han passat del "País Valencià, ara si" i "Som País Valencià" de l'epoca del reformisme, al "Som valencians i espanyols però mai catalans" d'ara, anatematitzant tot allò que porte el mot País Valencià?. I és que com els penitents, sempre hauran d'arrossegar alguna cosa, aquells el possible pecat i aquests la poca vergonya de fingir un patrioterisme de carreró.
.
Cap comentari :