Irromperen a l’escena musical valenciana al 2009 amb el seu primer disc, darrere quedava una maqueta, molts concerts i les experiències personals d’aquest cinc alcoians que formen Arthur Caravan. Amb ‘Atles Enharmònic’ tornaren a triomfar. Recentment aconseguien el premi Ovidi Montllor al millor videoclip per ‘Vents’ amb el que foren teloners dels Manel a Burjassot.
“A Alcoi desdejunem bajoques farcides carregades de revolució industrial acompanyades de muntanyes àrides i una guarnició d’aïllament de la resta de l’univers, tot regat amb Café Licor i Biri-Biri”. Foto: Ivan Guerola Llorens.
Com va nàixer el primer disc i per què és un disc sense nom?Cal un nom per a un disc? Els Led Zeppelin no posaven noms als seus LPs. De fet ens vam plantejar no posar-li tampoc nom al segon disc. Allò important són les cançons, i el fil que uneix un disc. Aquest primer disc neix de les nostres vivències, de molt de temps al local o al saló de casa connectats per cordes, teclats i tambors, de l’amor a la mort i la por a l’amor, ix de la pols dels nostres vinils, de les hores perdudes a la biblioteca i de la triada Alcoi-València-Barcelona.
De sobte, i amb només un disc, ja es convertiu en referent de la música en valencià. Quin és el secret?No el sé… Si algú te’l diu, ens ho contes, a veure si deixem de fitxar els dilluns. Si per a algú som un referent, és pel treball i la constància. Abans de traure el primer disc, vam estar molt de temps funcionant amb diverses maquetes, això crea un cultiu. Així, quan apareix el primer disc, ja no érem un grup aparegut del no res, ja portàvem anys tocant en directe, enviant CDs, anant a ràdios i responent a les entrevistes que anaven eixint d’aquella feina.
“El primer disc neix de les nostres vivències, de l’amor a la mort i la por a l’amor, ix de la pols dels nostres vinils”
Cantar en valencià és tot un repte per aquestes terres. Forma part d’un objectiu final o és només el vehicle?
Amb tot el que ocorre al País Valencià (en breu aquest terme serà apologia del terrorisme) cantar en valencià és un posicionament. Però el cantar en la nostra llengua ve d’un procés de sinceritat amb ú mateix. Nosaltres, al nostre dia a dia, parlem valencià, llavors cantar en qualsevol altra llengua és un postís que dificulta l’escriptura d’una bona lletra.
“Ens agradaria més ser els Lisabö Valencians, o els Pony Bravo alcoians, que canten en la seva llengua, s’autoediten, treballen de forma assembleària”. Foto: IGL
Quins són els referents musicals i culturals d’Arthur Caravan?
El Cantonalisme, el Copyleft, Don Cherry, els ‘carajillos’ de Castelló, el Pub l’Escenari, l’arrós a banda, la cervesa amb papes, Estellés, Phil De Vient, l’altermundialisme, els vinils, Genet, Reed, Greateful Dead, les pintures de Raül Botella, els dissenys de Maria Gómez, La Pericana, la lleterola i un passeig per la glorieta, la paella del Marc, els guants del Cravan, Low, l’Ovidi (el d’Alcoi, no el poeta romà), Héctor Arnau, les tendes de discs i els bars en general, Soul Jazz Records, Matador i Munster, el tren Alcoi-València, els joguets que fan música, les visites inesperades, Zweig, Vian, Comelade i Buenaventura Durruti, totes les ‘comboixaes’ que comencen per ‘Rio’, els Primos que volem (You C’Mon!), Bo Diddley, Dreyer, els temps de Jalea Real, Aleida i Jana perquè són les més guapes.
El segon disc entra per la porta gran, teloners dels Manel. Són Arthur Caravan els Manel valencians?‘Jarl’! No ho crec, estem lluny estilísticament, i no ens va tan bé… Ens agradaria més ser els Lisabö Valencians, o els Pony Bravo alcoians, que són grups de rica instrumentació, que canten en la seva llengua, s’autoediten, treballen de forma assembleària des dels seus pobles i treballen baix llicències Creatives Commons. Però gràcies per veure’ns amb tan bons ulls!
Quina ha estat l’evolució del primer disc a ‘Atles Enharmònic’? L’amor ha passat de cec a cinètic?Tot és igual, tot és diferent. Som els mateixos, més madurs potser, però el mateixos… Vull dir, que al segon disc ens hem electrificat un poc més, i de la vall hem volat a l’espai, però al final, l’essència és la mateixa. Cec o cinètic, continuem parlant d’amor en aquest cas.
El disc, autoeditat, es pot descarregar debades a Internet. És una declaració d’intencions?Clar! Amb la sobreinformació que rebem, els grups han de pagar per ser escoltats. A més, Compartir Dóna Gustet! Ens encanta intercanviar discos, quina millor forma de compartir la nostra música que amb la descàrrega gratuïta. Després d’escoltar el disc, és més fàcil que ens compren l’edició física, que ens coneguen o que s’animen a vindre als nostres concerts.
Les cançons parlen de conceptes molt grans, de l’univers i l’espai, però el primer videoclip està gravat a La Font Roja. El vostre particular univers?Totalment, Alcoi és un microcosmos, l’univers paral·lel on habitem. I La Font Roja és la porta interestel·lar.
A què us sona l’univers?L’univers em sona a Sun Ra cridant el mantra ‘Space is the Place’ fins l’infinit.
Que desdejuneu els d’Alcoi per tindre la creativitat tan desenvolupada?Gràcies pel complit! A Alcoi desdejunem bajoques farcides carregades de revolució industrial acompanyades de muntanyes àrides i una guarnició d’aïllament de la resta de l’univers, tot regat amb Café Licor i Biri-Biri.
“Al segon disc ens hem electrificat un poc més, i de la vall hem volat a l’espai, però al final, l’essència és la mateixa”
Com expliquem a algú que no els coneix qui són els Arthur Caravan?
Doncs li diria que els Arthur Caravan són cinc penjats d’Alcoi que els encanta fer música, i que tenen com a referent un altre penjat de Lausanne. Es ‘comboien’ soltant descàrregues elèctriques amb el seu instrumental, o fent concerts a pèl sense cap mena de cable. Un monstre polièdric de la Mariola amb ganes de boxejar i que vol ser totes les coses, tots els homes i tots els animals.
Personalment teniu projectes diferents? Com ho feu?Doncs canyeta peixet, tirant d’agenda i quadrant dates. De moment ens organitzem, a pesar de lo desastres que som.
Quin és el futur immediat?El futur immediat és el segell que em creat baix el nom Música de telers i on s’agrupem els alcoians que treballem junts i que fem comboi musical. Allà estem nosaltres, Hugo Mas, We Are Not Brothers, Pau Miquel, la gent de Mota, Batà… De fet, ara estem molt il·lusionats amb el guardonat disc de Pau Miquel Soler ‘L’amor o la Guerra’, que acaba d’eixir del forn editat pel segell. En breu traurem el disc dels We Are Not Brothers, i el nostre treball a setze mans amb Hugo Mas, un disc que tenim moltes ganes de rodar, perquè anar de ‘tourné’ amb Hugo serà genial.
*Autora Beatriz Jimenez des dels nostres amics de nonada.es
Cap comentari :